Sense guió i amb l’espontaneïtat que el caracteritza, el Pepe Rodríguez que rebia este diumenge indicacions sobre el programa de l’esdeveniment de ‘Olleta de la Plana‘, Mentre viatjava cap a Vila-real, acabat d’arribar de Madrid, és el mateix mediàtic personatge, proper, amable i cordial que xerrava per telèfon amb València Diari.
Amb el respecte i la humilitat de qui s’ha criat entre fogons i el coneixement real del qual és portar els números d’un negoci, el televisiu cuiner de MASTERCHEF, reconeix la duresa d’esta crisi per al sector, al mateix temps que insisteix en la importància de donar a conèixer el patrimoni gastronòmic amb esdeveniments com el que acull hui Vila-real.
Una aposta per mantenir la tradició, a través de la mà de cuiners professionals, i de posar en valor el llegat culinari propi, atribuint-li un nom i un lloc: ‘olleta de la Plana, a Vila-real’.
-Què coneixia Pepe Rodríguez de Vila-real quan li van proposar participar en este esdeveniment?
– «Doncs sincerament, coneixia l’equip de futbol, ââsabia que Porcelanosa està per aquí i poc més. Estic desitjant conéixer-, però tinc clar que per tenir un equip Chanpions League ha de ser una ciutat imponent. Entenc que amb un teixit industrial important, tinc moltíssimes ganes de descobrir-la i provar ‘l’olleta’.
-Per cert, ¿què li han explicat de ‘l’Olleta de la Plana’?
– «Doncs la veritat és que sí que m’han explicat alguna cosa però m’acabe d’assabentar fa poc, i entenc que ha de ser com esta cuina tradicional d’aprofitament que es feia a cada casa, de manera que m’han dit, amb el que havia, tractant d’estirar al màxim, com feien les nostres mares i les nostres àvies. Una cosa molt de llar, d’esta olor a casa quan obries la porta. I és clar, m’interessa també, a més de provar-la, és clar, veure com l’acaben els xefs professionals, què li posen, com li donen este toc personal d’esta o una altra manera. La veritat és que estic espectant».
-És a dir, que no li han enviat una ‘olleta per Delivering’
– (Riu) «Doncs escolta, haguera estat bé la veritat, però no, mira … no m’han enviat ‘l’olleta’ per missatger així que hauré d’esperar a provar-la aquí a Vila-real!»
-I com creu que qualla este tipus de cuina amb el ritme trepidant que portem?
«Tot i que és cert que este ritme trepidant ens fa difícil cuinar estos plats de tota la vida i hi ha molta gent que menja fora, precisament perquè de vegades no es pot, també els cuiners hem de preservar este patrimoni que no es pot perdre. Nosaltres tenim el deure de ser responsables de l’olla, com en dieu aquí, i amb estos plats que són el nostre llegat, i per això és important donar-los a conéixer amb esdeveniments com estes, que la gent els conega, que no els oblide i els cuiners hem de mantenir també d’alguna manera això viu».
-Vosté ha participat en molts actes d’este tipus, com creu que un esdeveniment d’estes característiques, en una localitat com Vila-real, pot posar al mapa gastronòmic un lloc o ser, en canvi, merament una cita anual que comença i acaba aquí?
– «Per experiència, crec que cal fer-ho. Si no es fa, no es ven i no arribarem a donar-lo a conéixer i a fer veure que això existeix. Que el públic, que la gent de la vila i de fora vegi que existeix este plat. Que ho veja i que ho entenga i així ho posarem en valor, amb esdeveniments com estes. Això quedarà aquí, i es començarà a donar a conéixer. Si no es fa, quan un arriba a un lloc no té referències d’estos plats «.
«Jo soc partidari sempre que es facen estos esdeveniments i es donen a conéixer els plats i els productes propis. A Dénia, es feia un certamen, amb la gamba vermella, i ja veus com és de coneguda ara. Si es promociona, si un lloc el dona a conéixer, si se l’apropia … quedarà ahí, i la gent quan vaja a Vila-real ja tindrà este referent.
És clar que sí! I aquí, a Vila-real ¿perquè no promocionar Vila-real fent alguna cosa com això ?. D’aquí, sempre sortiran moltes coses i seran bones. Segur».
-Per últim, un consell per a tots estos restauradors de Vila-real, ja siga de menú de 10 euros o de més alta cuina que després d’esta pandèmia, ara tornen a enfrontar-se a esta normalitat, Com poden adaptar-se a estos moments que vivim ?
– «Consell? No hi ha una fórmula. Jo també la busque. Els hostalers som gent de força, de força, d’estrènyer quan venen mal dades. Crec que cal ser resilients, cal ser forts. Hi ha hagut una pandèmia i a què li haja agafat amb el peu canviat, lamentablement, s’ha quedat pel camí, a Vila-real, a Illescas i en tots els llocs·.
«Cada un ha de fer els seus números a casa i tant de bo puguem tots tirar endavant però el més important és que cada un sap en quin segment està, al menú de 10 euros, en el de 40 o en el de 120, però a més d’això també fa falta una mica de sort. Sort, esperem que tots la tinguem «.
