La Comunitat Valenciana ha registrat en 2025 un descens del 1,5% en el nombre de persones que requerixen tractament per depressió en les Unitats de Salut Mental. És el primer retrocés des de 2020, any d’inici de la pandèmia, i trenca una tendència d’augments continuats amb un creixement mig interanual del 6,2%. En paral·lel, la taxa de suïcidis ha descendit un 11,8% en l’últim any, una reducció superior a la mitjana nacional i la millor evolució interanual des de 2002.
Durant l’any passat van ser ateses 52.210 persones per depressió, un 1,5% menys que en 2024. Del total, el 68% van ser dones i el 32% hòmens, una proporció que, segons l’administració sanitària, es manté estable en el temps i coincidix amb els patrons observats en països de l’entorn. El director general de Salut Mental i Addiccions, Bartolomé Pérez, ha assenyalat que es tracta d’una distribució per sexes ‘que es manté estable al llarg dels anys i que és l’habitual als països del nostre entorn, la qual cosa confirma que les dades de la Comunitat Valenciana se situen dins dels patrons epidemiològics internacionals’.
Per províncies, la proporció de població que ha necessitat tractament per un trastorn depressiu s’ha mantingut molt similar: 1,2% a Castelló, 1,0% a València i 0,9% a Alacant. Esta homogeneïtat apunta a un comportament del problema relativament uniforme en el territori, amb diferències lleus atribuïbles a factors demogràfics i de disponibilitat de recursos deduïbles del propi sistema.
Impacte de la dana
Pérez ha destacat que ‘un factor clau’ en l’anàlisi ha sigut la dana que va assolar València a l’octubre de 2024. A la comarca de l’Horta Sud, la més castigada, el nombre de persones ateses per depressió va augmentar un 4,1% respecte a l’any anterior, mentres que en la resta de la Comunitat Valenciana es va registrar un descens del 2,5%. Així i tot, l’increment a l’Horta Sud queda molt lluny del 94% registrat en 2024 respecte a l’any anterior, com a conseqüència directa i immediata de la dana, la qual cosa ‘orienta cap a una tendència a la normalització de l’afectació a la salut mental en les zones més afectades’.
En esta línia, el director general ha subratllat que el descens ‘marca un punt d’inflexió i demostra que les actuals polítiques públiques en salut mental estan donant resultats’. Al seu juí, ‘la positiva evolució després de l’efecte devastador de la dana demostra la capacitat de resposta del sistema sanitari públic valencià, que ha sigut capaç de contindre l’impacte d’una situació extraordinàriament adversa. Fins i tot en els territoris més afectats, l’augment ha sigut molt inferior al registrat en els moments més crítics’.
Menys urgències i reforç de recursos
Per segon any consecutiu ha descendit el nombre d’urgències hospitalàries per autolesions, una evolució alineada amb la caiguda de la taxa de suïcidis del 11,8% registrada en la Comunitat Valenciana segons l’Institut Nacional d’Estadística. ‘Després d’anys d’increments sostinguts, amb pics especialment preocupants, les dades actuals confirmen un canvi de tendència que consolida a la Comunitat com una de les autonomies amb millor evolució en la reducció de la taxa de suïcidis’, ha indicat Pérez, que també ha destacat el paper de l’Atenció Primària en esta millora.
Des de setembre de 2024 s’han creat més de 640 nous llocs vinculats a la salut mental, la qual cosa suposa un increment pròxim al 60% de la plantilla existent. Entre ells, destaquen 100 nous llocs de Psiquiatria i 182 de Psicologia. Este reforç d’equips busca consolidar la capacitat del sistema per a oferir atenció continuada i contindre els efectes de crisis agudes, com la generada per la dana, afavorint una resposta més ràpida i coordinada.




