El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha anunciat en el ple de Les Corts Valencianes que impulsarà un reforç de la coordinació i les inspeccions per a detectar i controlar les inscripcions irregulars en els padrons municipals.
Segons ha explicat, s’han detectat casos de persones que s’empadronen de manera irregular en un domicili, una pràctica que, al seu juí, supera la capacitat de control i supervisió de molts ajuntaments. Esta dificultat deriva tant del volum de sol·licituds d’empadronament com de la falta de mitjans humans i tecnològics en els consistoris per a verificar de manera sistemàtica si els qui s’inscriuen realment residixen en la vivenda declarada.
L’anunci s’ha produït durant la resposta del president a una pregunta del grup parlamentari Vox, que havia sol·licitat explicacions sobre la resposta del Govern valencià davant el que va definir com a immigració il·legal massiva. El síndic de Vox en Les Corts, José María Llanos, ha defés que l’estat del benestar valencià està col·lapsat per l’arribada d’immigrants en situació irregular i ha xifrat en 555 milions d’euros el cost de l’atenció sanitària a este col·lectiu en els últims set anys. En este context, ha plantejat públicament a qui ha de prioritzar-se, si als fills dels valencians o als d’uns altres.
Relació entre immigració i pressió sobre els servicis públics
Pérez Llorca ha assenyalat que coincidix en gran part amb els plantejaments exposats per Vox i ha subratllat que, al seu entendre, Espanya necessita una immigració ordenada. Ha contraposat eixa idea al descontrol que atribuïx al Govern central, al qual responsabilitza de la pressió que estan suportant les comunitats autònomes en els servicis públics.
En esta línia, el president ha defés que l’única manera d’acabar amb l’immigració desordenada, el caos i la sensació d’inseguretat que perceben molts valencians és que Pedro Sánchez deixe de ser president del Govern d’Espanya. Amb este argument ha vinculat directament la política migratòria estatal amb la percepció ciutadana d’inseguretat i amb la capacitat de les administracions autonòmica i local per a gestionar els recursos disponibles.
Pérez Llorca ha afegit que la situació econòmica de la Comunitat Valenciana, marcada per l’infrafinançament, agreuja encara més este escenari i genera tensió. Segons ha indicat, esta falta de recursos complica la resposta davant l’increment de la demanda de servicis bàsics i obliga el Consell a centrar els seus esforços a guanyar eficiència.
En l’àmbit sanitari, ha defés que l’Executiu autonòmic està treballant perquè el sistema siga més eficient, amb una reducció que ha qualificat de considerable de les llistes d’espera per a operacions. També ha destacat la posada en marxa d’un pla per a acurtar els temps que transcorren des que en atenció primària es diagnostica un possible càncer fins que el pacient és atés per un especialista. Ha contrastat estes mesures amb el que considera un oblit de l’anterior legislatura, en la qual, segons ha dit, milers de dones es van quedar sense el cribratge de càncer.
El president ha criticat a més les regularitzacions massives que, al seu juí, pretén el Govern d’Espanya i que, segons ha assenyalat, traslladen la gestió del problema a les comunitats autònomes. Per a Pérez Llorca, estes decisions incrementen la càrrega sobre els servicis autonòmics sense anar acompanyades del finançament i dels recursos personals necessaris.
En matèria de seguretat, ha denunciat que el Govern no atén les necessitats plantejades des de la Comunitat Valenciana. Ha sostingut que el territori requerix 1.500 agents més de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional per a situar-se en la mitjana nacional d’efectius per habitant, i ha recordat que actualment existixen 143 vacants sense cobrir en la Policia Autonòmica. Al seu juí, este dèficit d’efectius limita la capacitat de prevenció i resposta davant situacions que generen preocupació social.
Pérez Llorca ha explicat també que la Generalitat ha reclamat un sistema integrat de vigilància en les costes valencianes similar al que ja tenen Canàries, Andalusia o Ceuta. Este tipus de sistemes concentren informació i mitjans per a reforçar el control de les fronteres marítimes i facilitar una actuació més ràpida i coordinada davant arribades irregulars. Ha afegit que s’ha denunciat el criteri de repartiment dels menors estrangers no acompanyats, coneguts com a menes, i que les primeres sentències han dictaminat a favor de les tesis defeses per la Generalitat. No obstant això, segons ha remarcat en la seua intervenció, malgrat estos pronunciaments judicials no s’ha produït encara una reacció efectiva per part del Govern central.
Amb l’anunci de més inspeccions i d’una millor coordinació entre administracions, el Consell pretén reforçar els controls sobre els empadronaments irregulars i disposar d’una fotografia més ajustada de la població real que residix en cada municipi. Esta informació és clau per a dimensionar els servicis públics, planificar recursos i respondre a les tensions que es produïxen en àmbits com la sanitat, l’educació o la seguretat ciutadana. Especialment en un context en el qual el debat sobre la immigració i els seus efectes es manté en el centre de l’agenda política valenciana.
