Juanfran Pérez Llorca, secretari general del PP en la Comunitat Valenciana i nou president de la Generalitat, confia que abans de Nadal quede resolt el relleu de Carlos Mazón al capdavant del PPCV, amb la idea de donar un impuls polític després de superar-se l’equador de la legislatura.
Fonts del seu entorn apunten que el prioritari ha sigut nomenar el nou Govern valencià i posar-ho a treballar des del primer dia. Sostenen que el partit funciona i que existix una bona relació amb els tres presidents provincials, un indici d’estabilitat interna malgrat el canvi de lideratge. La seqüència de decisions busca que l’acció de l’Executiu no es ressenta mentres s’ordena la transició en la direcció del partit.
Procés i coordinació amb la direcció nacional
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va anunciar el 18 de novembre que, a més de deixar la Presidència de la Generalitat, Mazón renunciaria a la presidència del PPCV, i va avançar que en les setmanes posteriors a la investidura es procediria al ‘relleu adequat’. Encara que el procés de substitució està regulat i permetria a Pérez Llorca assumir la presidència de manera immediata, el dirigent vol aprofitar eixe tràmit per a perfilar equips i buscar perfils que reforcen al PPCV, en diàleg previ amb la direcció nacional. La intenció no és cobrir una vacant sense més, sinó estructurar un lideratge eficaç per a la segona mitat de la legislatura i alinear l’estratègia autonòmica amb la del partit a nivell estatal.
En la conformació del Consell que li acompanyarà en el que resta de mandat, Pérez Llorca no ha consultat amb el seu antecessor i no ha rebut negatives per part de les persones proposades. Este fet s’interpreta com a senyal d’unitat i compromís amb el projecte, i com a garantia que la reorganització de la cúpula del partit no frena l’activitat del Govern valencià.
Respecte a la decisió del grup popular en Les Corts d’assignar a Mazón el càrrec de portaveu de la comissió de Reglament, que comporta un complement mensual, des de l’entorn del president es defén que no es busca atorgar-li un plus específic, sinó ajustar el seu salari al que perceben altres diputats amb responsabilitats parlamentàries. Esta funció, a més, permet mantindre la seua participació en una comissió de caràcter tècnic i canalitzar la seua experiència en el treball legislatiu.
