17 C
València
Dilluns, 26 gener, 2026

PowerCo iniciarà en les pròximes setmanes les obres de l’estructura de la gigafactoría a Sagunt

PowerCo iniciarà en les pròximes setmanes l’obra principal de l’estructura de la gigafactoría a Sagunt amb els treballs de comentación per a començar a construir les naus i complir així amb el termini previst de començar la producció el 2026 amb una potència inicial de 40GWh.

2024 és l’any de la construcció“, ha assenyalat el CEO PowerCo, Thomas Dahlem, després de participar amb la conferència ‘El futur de la mobilitat: electrificar el camí per davant’ en el congrés eMobility World Congress, que se celebra a València fins al dijous.

Sobre este tema, ha explicat que durant tot enguany s’alçaran les naus i compraran els equips, que s’instal·laran el 2025 i poder arrancar la planta el 2026. La producció està estandarditzada en blocs, cadascun de 10 GWh, amb una potència inicial de 40GWh, la qual cosa permetrà subministrar cel·les per a més de 500.000 vehicles anuals.

No obstant això, ha apuntat que es podria ampliar fins als 60 GWh en funció de les demandes del mercat dels cotxes elèctrics perquè Europa “està un poc arrere”. A Espanya a la fi del 2023 hi havia solament un 12% de vehicles elèctrics, lluny de la mitjana europea del 21% i dels objectius marcats per la UE per al 2030. Per això, ha recalcat: “Anem pas a pas“. Així mateix, ha destacat que en els pròxims dies se celebrarà la contractació dels cent primers empleats. En total, es crearan 3.000 llocs de treball directes i altres 20.000 indirectes.

En aquesta línia, ha assenyalat que un dels seus majors “desafiaments” és poder generar alt valor afegit entorn de Sagunt i per a això requereixen de la col·laboració amb centres tecnològics i universitats i en eixe sentit ha apuntat que en els seus voltants se situarà un parc de proveïdors amb una extensió aproximada d’altres 170 ha i el centre de formació Battery Campus en col·laboració amb la Generalitat.

Dahlem ha recalcat que la col·laboració públic-privada és el factor “clau” de l’èxit de València com hub d’electromovilidad. “Tenim la fàbrica i el projecte, tenim la inversió i comptem amb la tecnologia per a produir bateries de cel·les, però els usuaris no tenen on carregar els seus cotxes“, ha trobat a faltar.

COL·LABORACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS

Així, ha apuntat que PowerCo i el Grup Volkswagen poden contribuir a consolidar València i Espanya com hub d’electromovilidad, però ha advertit que no poden ser “els únics responsables d’emprendre aquesta transformació”. “Es tracta d’una tasca col·lectiva en la qual les administracions públiques també exerceixen un paper crucial“, ha constatat.

D’aquesta manera, es requerixen “dos elements crucials” per a ser “creïbles” com a centre d’electromovilidad: L’ampliació de la infraestructura de càrrega elèctrica així com infraestructures que permeten la mobilitat sostenible de béns i persones.

Sobre este tema, ha reclamat ampliar la xarxa carrega elèctrica perquè a la fi de setembre del 2023, segons ANFAC, solament hi havia uns 25.000 punts –solament el 12% a la Comunitat Valenciana–, lluny de l’objectiu marcat de 45.000 punts públics a la fi d’any i solament el 4% d’ells –369– eren punts de càrrega ultrarrápida (+250 kW), que permeten carregar el vehicle en aproximadament 10-15 minuts, l’equivalent al mateix temps que passa un vehicle en una gasolinera tradicional.

Per això, ha urgit l’Administració a realitzar les inversions necessàries perquè el desplegament d’aquest tipus d’infraestructures d’alta potència és “fonamental” per a “una verdadera difusió” dels vehicles elèctrics, especialment al llarg de les carreteres de tot el país.

De la mateixa manera, ha reclamat infraestructura sostenibles. De fet, ha recordat que un dels factors positius “clau” en l’elecció de Sagunt com a ubicació va ser “el potencial logístic i les infraestructures de la Comunitat, especialment ports i el Corredor Mediterrani“.

Si pretenem ser creïbles com a centre d’electromovilidad, hem de ser capaços de gestionar la nostra logística d’entrada i eixida a través de mitjans de transport sostenibles“, ha advocat, per la qual cosa veu “crucial” assegurar les connexions ferroviàries sostenibles de la Comunitat amb Europa Central a través d’una línia d’alta capacitat i ample estandarditzat internacionalment com és el Corredor Mediterrani. “Es tracta d’una reivindicació històrica de la societat, l’Administració i el sector empresarial valencians que és urgent completar”, ha reclamat.

Per tot això, ha assenyalat que el camí de la democratització de l’electromovilidad està “marcat i no hi ha volta arrere”, encara que “no serà fàcil ni ràpid“. “Ens queda un llarg camí per davant per a convertir-ho en realitat i en PowerCo apostem per seguir liderant aquesta revolució”, ha subratllat.

Per a això, ha exposat que necessiten “seguir comptant amb el suport i compromís de l’administració pública; l’impuls de més empreses i fabricadores i la paciència dels ciutadans mentre tots ens adaptem a una nova forma de mobilitat on res serà com fins ara”. “Però estem segurs que valdrà la pena perquè d’això depèn el futur i avancem junts cap a un horitzó més sostenible i electrificat“, ha postil·lat.

ENERGIA SOSTENIBLE, FIABLE I ASSEQUIBLE

Per la seua banda, el president BP Espanya, Andres Guevara, ha recalcat que des de la companía estan “molt compromesos” amb el canvi des d’un ‘trilema’ energètic: sumistrar energia “sostenible, fiable i assequible”. Això, ha explicat, significa “invertir tant en el sistema de hui com en el de matí des de tres grades pilars: biocombustible, hidrogen verd i electrificació de la mobilitat“.

Així, en la xarrada ‘Transformant el transport: biocombustibles i mobilitat’ ha apuntat que el pròxim repte, com a marca la Comissió Europea, és la reducció d’emissions en un 90% en 2040, la qual cosa requereix de la mobilització de tots els sectors.

En eixe sentit, ha coincidit que la mobilitat elèctrica d’Espanya ha “d’accelerar-se amb urgència” i per això han creat una aliança amb Iberdola per a desenvolupar una xarxa de càrrega ràpida de 12.000 punts a Espanya i Portugal per al 2030 gràcies a una inversió de 2.000 milions.

De la mateixa manera, ha ressaltat el seu projecte HyVal d’hidrogen verd en la refineria de BP de Castelló que pretén crear un ecosistema vertebrat per a descarbonizar a la Comunitat Valenciana “tant la indústria com la mobilitat” i poder exportar també a Europa. Ha recordat que ja ha finalitzat la seua parada tècnica –en la qual es va invertir cent milllones– i que aquesta refineria crearà tant ofereix com a demanda ja que “es tracta no solament de descarbonizar la refineria, sinó també produir biocombustibles”. Així, ha ressaltat els “passos molt importants” per a descarbonizar el transport marítim, aeri i terrestre.

“Estem transformant profundament un sector com el transport amb biocombustible i l’enginyeria elèctrica en un procés complex i gradual que va a requerir assegurar-nos que hi haja col·laboració i que eixa transició siga justa perquè cap sector de la societat es quede per fora i arribem assegurances als objectius de 2040″, ha postil·lat.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.