La jutgessa que investiga la gestió de la dana celebra este dilluns un acarament entre la exconsellera Salomé Pradas i l’excap de gabinet del expresident Carlos Mazón, José Manuel Cuenca, amb l’objectiu de buidar les contradiccions sobre com es va gestionar aquella emergència i, en particular, les decisions relatives a un eventual confinament de la població. El cara a cara busca fixar una versió comuna dels fets i depurar responsabilitats en la cadena de decisions adoptades durant l’episodi d’inundacions del 29 d’octubre de 2024.
El focus del xoc són els missatges que Cuenca va enviar a Pradas desaconsellant ordenar confinaments i l’origen d’eixa posició. El que es dirimisca resulta clau per a establir si va haver-hi instruccions polítiques, un criteri estrictament jurídic o una recomanació condicionada per la interpretació de competències i procediments.
Missatges i consultes legals
En la seua primera declaració com a testimoni davant la instructora, el 26 de novembre, Cuenca va negar haver donat cap indicació a la llavors consellera. Dies després, el 5 de desembre, Pradas —investigada en esta causa penal— va fer públics diversos missatges rebuts de Conca. Entre ells figuraven: ‘De confinar, res’ i ‘Salomé, per a confinar fa falta un estat d’alarma, i això ho decreta la xica que tens al costat’, en al·lusió a la delegada del Govern, connectada al Cecopi de manera telemàtica. L’intercanvi es va tancar demanant ‘calma’ a la consellera.
Després d’eixa revelació, Cuenca va tornar a declarar el 12 de desembre. Llavors va negar haver transmés cap orde de Mazón i va sostindre que la seua indicació contrària al confinament va tindre el seu origen en una consulta prèvia a l’Advocacia de la Generalitat. Amb això va tractar de desplaçar el focus des de Presidència cap al criteri tècnic-jurídic.
Per a contrastar les dos versions, la jutgessa va sol·licitar el 22 de desembre un informe a l’Advocacia de la Generalitat sobre si algun alt càrrec del Consell va realitzar consultes, verbals o escrites, durant aquella jornada de pluges i barrancadas que va deixar 230 víctimes mortals. La petició pretén aclarir el circuit real de decisions en un context de màxima gravetat, on la rapidesa i la cobertura legal de les mesures resulten determinants.
L’informe, ja incorporat a la causa, detalla que cap alt càrrec de Justícia, Medi Ambient o Presidència va plantejar consultes per escrit, encara que sí que es van rebre diverses trucades telefòniques de curta duració la vesprada del 29 d’octubre. En concret, el llavors subsecretari de la Conselleria de Justícia i Interior, Ricardo García, va contactar amb l’advocat coordinador de l’Advocacia en eixe departament per a preguntar si un eventual confinament tindria suport jurídic. La resposta va ser afirmativa, amb indicació dels preceptes en els quals podria fonamentar-se, és a dir, l’Advocacia va recolzar la possibilitat de confinar.
A la vista d’estes informacions, la magistrada ha citat també com a testimonis —sense data encara— al subsecretari que va realitzar la consulta i a dos advocats de la Generalitat. El seu testimoniatge servirà per a contrastar les afirmacions de Conca i buidar les aparents contradiccions entre el contingut de l’informe i el declarat per l’excap de gabinet.
El desenrotllament de l’acarament i les noves testificals poden resultar decisius per a aclarir qui va assumir la iniciativa en les decisions sobre el confinament i amb quina base jurídica es van sostindre, així com per a precisar el paper de Presidència, la Conselleria de Justícia i Interior i la Delegació del Govern connectada al Cecopi durant l’emergència.
