La jutgessa que investiga la gestió de la dana celebra este dilluns un acarament entre la exconsellera Salomé Pradas i l’excap de gabinet de Carlos Mazón, José Manuel Cuenca, per a aclarir possibles contradiccions sobre com es va gestionar l’emergència del 29 d’octubre de 2024, jornada d’inundacions i barrancadas que va deixar 230 víctimes mortals.
El focus de l’enfrontament són els missatges que Cuenca va enviar a Pradas advertint de la inconveniència d’ordenar confinaments i, sobretot, l’origen d’eixa indicació: si va ser una instrucció de Presidència, una consulta jurídica o un criteri propi. D’eixa resposta es desprén qui va influir en les decisions que es van adoptar en les hores més crítiques i amb quina base legal i política.
Missatges i contradiccions
En la seua primera declaració com a testimoni davant la instructora, el 26 de novembre, Cuenca va negar haver donat cap indicació a Pradas. Dies després, el 5 de desembre, la exconsellera de Justícia i Interior, investigada en esta causa, va fer públics diversos missatges remesos per Conca. Entre ells figurava: ‘De confinar, res’. També va escriure: ‘Salomé, per a confinar fa falta un estat d’alarma, i això ho decreta la xica que tens al costat’, en al·lusió a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, connectada al Cecopi de manera telemàtica. Va rematar demanant de nou ‘calma’ a la llavors consellera.
Després de conéixer-se estos missatges, aportats a la causa per la defensa de Pradas, Cuenca va ser citat a declarar per segona vegada el 12 de desembre. En eixa compareixença va negar que transmetera a Pradas cap orde de Mazón i va sostindre que la seua indicació contrària al confinament va tindre el seu origen en una consulta prèvia a l’Advocacia de la Generalitat.
El paper de l’Advocacia
Per este motiu, el 22 de desembre la jutgessa va demanar un informe a l’Advocacia de la Generalitat per a determinar si algun alt càrrec del Consell va realitzar consultes, verbals o per escrit, sobre la gestió d’aquell episodi del 29‑O. L’objectiu era acarar dates, continguts i fonts de les indicacions i comprovar si va existir un criteri jurídic que recolzara o desaconsellara el confinament en plena emergència.
L’informe, ja incorporat a la causa, precisa que cap alt càrrec de Justícia, Medi Ambient o Presidència va consultar res per escrit, però sí que es van rebre eixa vesprada anomenades telefòniques de curta duració relacionades amb la dana. En concret, la del llavors subsecretari de la Conselleria de Justícia i Interior, Ricardo García, a l’advocat coordinador de l’Advocacia en eixa conselleria. Segons eixe relat, el subsecretari va preguntar si un eventual confinament tindria suport jurídic i el lletrat va respondre afirmativament, indicant els preceptes en els quals podria fonamentar-se; és a dir, l’Advocacia sí que va recolzar la possibilitat del confinament.
A la vista d’estes discrepàncies amb la versió de Conca, la jutgessa ha citat a declarar, també com a testimonis i ara com ara sense data, al subsecretari i a dos advocats de la Generalitat. Tant l’acarament com les noves testificals busquen precisar l’origen real de les indicacions sobre el confinament i com es van adoptar decisions en el Cecopi en temps real, amb l’objectiu de reconstruir la cadena de comandaments i la coherència del consell en aquelles hores crítiques.
En última instància, la instrucció tracta de delimitar si els advertiments que va rebre Pradas responien a una directriu de Presidència, a un criteri personal de Conca o a una interpretació de l’assessorament jurídic. El que isca d’este acarament serà clau per a valorar la credibilitat de les parts i encaixar responsabilitats en la gestió immediata de la dana.
