Un home ha sigut condemnat a quatre anys de presó per aprofitar-se de la deterioració cognitiva del seu pare, de 78 anys, per a buidar els seus comptes bancaris i vendre una vivenda de la seua propietat per 90.000 euros sense el seu consentiment real. El tribunal considera que l’acusat es va lucrar de manera il·lícita fins a provocar que el perjudicat perdera pràcticament tot el seu patrimoni i quedara només amb la seua pensió per a afrontar la seua manutenció i gastos futurs.
Segons la sentència de la Secció Dècima de l’Audiència Provincial d’Alacant, els fets van ocórrer entre març i juliol de 2022. En eixe període, el processament es va traslladar a viure al domicili del seu pare en la localitat de Calp. A partir de llavors, va anar guanyant-se la seua confiança mentres s’aprofitava de la situació de vulnerabilitat del progenitor, provocada tant per la seua avançada edat com per la patologia que afectava les seues capacitats cognitives.
Aprofitament de la vulnerabilitat del pare
La fallada detalla que l’acusat es va apoderar de les cartilles bancàries del seu pare, de les seues targetes de crèdit i de les dades d’accés en línia dels comptes que este mantenia en dos entitats financeres. Amb eixe control total dels mitjans de pagament i de la banca digital, el fill es va situar en una posició que li permetia gestionar els diners de l’afectat al seu gust, sense necessitat de comptar amb la seua intervenció directa.
El 13 de maig, el processament va portar al seu pare a una notaria i va aconseguir que firmara un poder especial. Eixe document li atorgava àmplies facultats per a gestionar els fons del titular, amb autorització per a retirar diners, ordenar transferències i efectuar compres en el seu nom. La sentència subratlla que la deterioració cognitiva del perjudicat va facilitar que acceptara la firma del poder sense comprendre plenament l’abast econòmic i jurídic del que estava autoritzant.
Emparat en eixe poder, l’acusat es va nomenar apoderat dels comptes bancaris i va començar a realitzar diverses extraccions d’efectiu. En conjunt, eixes retirades van aconseguir els 7.500 euros, una quantitat que va eixir directament del patrimoni del seu pare. El tribunal interpreta que l’ús d’eixe poder no va respondre a la finalitat legítima d’ajudar a gestionar les finances d’una persona major, sinó al propòsit d’apropiar-se dels seus diners.
A més de buidar els comptes, el condemnat va procedir a vendre una vivenda propietat del seu pare situada al carrer Pintor Gutiérrez Solana, a la ciutat de Santander. L’operació es va tancar per un import de 90.000 euros. Els diners de la compravenda es va ingressar inicialment en un compte a nom de l’amo de l’immoble, la qual cosa formalment aparentava una operació ajustada a dret i donava una aparença de legalitat a la transacció.
No obstant això, la sentència precisa que, després de l’ingrés d’eixos 90.000 euros, l’acusat va efectuar successives extraccions bancàries. Les retirades es van realitzar entre el 7 i el 15 de juny i, posteriorment, entre el 18 i el 20 de juliol de 2022, fins a esgotar la quantitat percebuda per la venda. Com a conseqüència directa d’estes operacions, el pare va quedar sense estalvis i va perdre el capital que representava la vivenda, passant a dependre de la seua pensió per a cobrir les seues necessitats i qualsevol gasto futur.
Durant el juí, l’acusat va admetre haver realitzat eixes extraccions de diners, tant les dels 7.500 euros com les relatives als 90.000 euros procedents de la vivenda. No obstant això, va intentar justificar la seua actuació al·legant que posteriorment entregava l’efectiu al seu pare. El tribunal no ha donat credibilitat a esta versió, ja que no existix cap rebut, justificant o document que acredite eixes suposades devolucions.
A més, tant el perjudicat com la germana de l’acusat van negar en les seues declaracions que els diners els haguera sigut reintegrat. Estes manifestacions van reforçar la conclusió que el fill va actuar amb ànim d’enriquir-se a costa de la vulnerabilitat del pare i del seu patrimoni, i que no va haver-hi una gestió lleial dels fons sinó una apropiació en benefici propi.
L’Audiència Provincial considera al processat autor d’un delicte d’apropiació indeguda. Per això, li imposa una pena de quatre anys de presó i una multa de 12 mesos amb una quota diària de 6 euros. Com a responsabilitat civil, el tribunal fixa a més una compensació de 7.500 euros a favor del perjudicat, corresponent als diners retirats directament dels comptes.
En relació amb la venda de la vivenda, la resolució obri la porta al fet que l’afectat puga exercitar accions legals en la jurisdicció civil. A través d’eixe llit, es podrien estudiar mesures addicionals per a tractar de reparar el perjuí derivat de la transmissió de l’immoble, que va suposar la pèrdua d’un bé fonamental del patrimoni del progenitor. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda en apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en el termini de deu dies.
