El València es va imposar 1-0 a Osasuna a Mestalla gràcies a un penal transformat per Largie Ramazani en el minut 67, després que el llançament haguera de repetir-se per entrada antireglamentària de José Luis Gayà a l’àrea. El triomf va donar oxigen als locals, que es van allunyar cinc punts del descens i van frenar la ratxa de sis partits sense perdre del conjunt navarrés.
Un penal que va canviar el guió
L’equip de Carlos Corberán va eixir decidit, amb una posada en escena intensa i un centre molt tancat de Ugrinic que ja va avisar en el primer minut. La iniciativa va ser valencianista, encara que l’ànsia per avançar-se va derivar en precipitació en la circulació i en la presa de decisions. Ramazani va buscar connexions constants amb Sadiq, però el nigerià va xocar una vegada i una altra amb la saga rojilla.
Osasuna a penes va inquietar a l’inici, però va disposar d’una ocasió clara quan Raúl Moro va filtrar un gran passe a Budimir. El croat va arribar forçat davant Dimitrievski, que va acovardir amb solvència i va mantindre la porteria a zero. La resposta local va arribar a la contra, amb un Ramazani incisiu que va habilitar a Luis Rioja, qui va rematar a l’aire quan estava sol en el punt de penal.
Abans de la mitja hora, el València va reclamar mà dins de l’àrea per un tir ras de Ramazani que va impactar en Herrando. El col·legiat va interpretar que el braç del central estava recolzat en la gespa i no va assenyalar penal, una acció que va reforçar la sensació de partit tancat, amb domini territorial local però escasses ocasions netes.
Osasuna va tornar del descans amb més mordent. Budimir va cabotejar fregant el travesser i Víctor Muñoz va provar sense trobar porta. El València, no obstant això, va continuar arribant i fallant: Rioja va perdonar després d’un error groller de Sergio Herrera en l’eixida. Eixe intercanvi d’imprecisions va preparar el desenllaç.
En el 64, una fallada en l’eixida de pilota rojilla i una passada de primeres a l’esquena de la defensa van permetre a Sadiq plantar-se davant Herrera. El porter el va derrocar i Corder Vega va assenyalar el punt de penal sense dubtar. Ramazani va assumir la responsabilitat: va ajustar el seu tret a l’esquerra, Herrera va endevinar el costat però no va frenar el xut. L’acció es va repetir per la invasió d’àrea de Gayà i, amb la mateixa pausa i al mateix costat, el belga va firmar el 1-0 definitiu.
A partir d’ací, Alessio Lisci va agitar la banqueta a la recerca de l’empat i el València va maldar per protegir la seua renda. Osasuna va espentar en tromba i va penjar pilotes, però el bloc local es va sostindre amb un treball col·lectiu seriós i amb un Dimitrievski segur per alt. En l’última acció, ja en el 98, el meta macedoni va ser atropellat pel seu homòleg Herrera en una incorporació desesperada a la rematada, sense conseqüències en el marcador.
Corberán i Lisci, dos lectures
Al final del dol, Alessio Lisci va resumir la seua visió amb una frase contundent: ‘Potser era un partit de 0-0, però el futbol va de marcar gols‘. El tècnic va acceptar que el València va aprofitar una distracció en el servici de meta i va considerar que les mans reclamades pels dos equips van quedar en el terreny de la interpretació arbitral.
Carlos Corberán, per part seua, va subratllar el pas al capdavant dels seus en un context de màxima necessitat: ‘Tranquil satisfet amb el rendiment ofensiu i defensiu de l’equip’. Va valorar la personalitat de Ramazani per a repetir el llançament sota pressió i va destacar la serietat del bloc per a resistir l’empenyiment final d’un rival que encadenava sis jornades sense perdre i arribava amb plena confiança.
La trobada va correspondre a la vint-i-sisena jornada de LaLiga EA Sports i va reunir 44.415 espectadors a Mestalla, on es va guardar un minut de silenci en memòria de Julio Marco Vidal, abonat històric del València.
