La Associació de Víctimes de la dana 29 d’Octubre de 2024 ha reclamat als partits una reforma dels aforaments. La petició s’ha fet el 18 de novembre, davant les pròximes eleccions generals i les autonòmiques de 2027. L’entitat demana limitar esta prerrogativa i reforçar la independència judicial.
L’associació ha iniciat el debat polític i legislatiu amb un recurs davant del Tribunal Constitucional. La iniciativa està relacionada amb l’ús de l’aforament per part de Carlos Mazón, com a diputat autonòmic.
L’entitat considera que esta situació és «un obstáculo» per a investigar les responsabilitats vinculades a les 234 víctimes mortals de la dana del 29 d’octubre de 2024.
Què proposa l’associació
El 10 de novembre, l’associació va obrir el debat públic sobre els aforaments i el dret a la tutela judicial efectiva. En l’acte hi van participar el jutge Joaquim Bosch i el magistrat emèrit José Antonio Martín Pallín. L’entitat preveu convocar més actes.
Ara, «en coherencia con esta línea de trabajo», reclama als partits que assumisquen el compromís de reformar el sistema. El descriu com «un privilegio inusual en Europa tanto por el elevado número de cargos políticos aforados como por el uso que se hace de él».
L’associació recorda que els mateixos representants polítics regulen esta figura i se’n beneficien. Per això, considera que els partits han d’assumir la responsabilitat de revisar-ne l’abast i la justificació.
Segons l’entitat, protegir la funció parlamentària no ha de significar concedir un privilegi personal. Tampoc ha de situar alguns càrrecs en una posició processal diferent per fets aliens a les seues funcions representatives.
La presidenta de l’associació, Mariló Gradolí, ha assegurat que no demanen «una reforma contra nadie ni una respuesta legislativa a medida del caso Mazón». En canvi, ha defensat que «los partidos asuman que el sistema actual necesita una revisión profunda».
«La representación política debe contar con garantías para ejercerse con libertad, pero estas garantías no pueden convertirse en un privilegio que cuestione el principio de igualdad ante la ley», ha afirmat Gradolí.
Tres compromisos per als partits
L’entitat planteja tres compromisos: evitar interferències polítiques en els òrgans judicials, reforçar la independència dels nomenaments judicials i limitar els aforaments.
En este últim punt, proposa restringir la prerrogativa als casos vinculats estrictament a les funcions parlamentàries i representatives. Els fets aliens a estes funcions, sosté, haurien de ser investigats pels òrgans judicials ordinaris.
La regulació també hauria de protegir l’exercici lliure de la representació política davant possibles persecucions instrumentals, però «sin convertir el aforamiento en un blindaje ante la justicia».
L’associació destaca el cas de Carlos Mazón, que manté l’acta de diputat del PP en Les Corts i, per tant, la condició d’aforat. Mentrestant, la jutgessa instructora investiga la gestió de l’emergència del 29 d’octubre de 2024.
La Associació de Víctimes de la dana 29 d’Octubre qüestiona que el Partido Popular mantinga esta situació. També critica que el seu president, Alberto Núñez Feijóo, continue donant cobertura política a Mazón.
La revisió dels aforaments valencians
De cara a les pròximes eleccions autonòmiques, l’entitat reclama revisar específicament els aforaments previstos en l’àmbit valencià. La revisió, segons proposa, hauria de delimitar-ne l’abast i excloure les conductes alienes a les funcions representatives.
També demana garanties perquè esta figura no puga utilitzar-se per a obstaculitzar investigacions judicials. Gradolí ha conclòs: «La ética política también consiste en no aprovechar las reglas que uno mismo ha aprobado para protegerse cuando estas reglas entran en conflicto con el derecho de la ciudadanía a la justicia».





