Acció Posidònia, emmarcada en el Programa Plenamar i coordinada per la Fundació Ecomar, ha replantat més de 10.000 exemplars de posidònia oceànica per a recuperar tres hectàrees del litoral mediterrani en quatre zones de Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana i Murcia. El coordinador del projecte, Gastón Cedrone, va resumir l’objectiu com ‘recol·lectar i replantar a gran escala esta espècie per a recuperar prades deteriorades’.
La posidònia és una planta marina endèmica del Mediterrani, amenaçada especialment per la pesca d’arrossegament i la contaminació. La seua recuperació és clau perquè emmagatzema carboni blau, protegix les platges de l’erosió, oxigena l’aigua i servix d’hàbitat a més d’un miler d’espècies. Reintroduir-la en àrees degradades contribuïx a estabilitzar fons i platges pròximes, millorar la claredat i la qualitat de l’aigua i afavorir el retorn de fauna i flora associades.
Voluntariat i abast del projecte
Més de 200 voluntaris amb formació avançada en busseig han participat en la recol·lecció de més de 18.000 llavors i en la seua plantació després de rebre cursos específics. Esta col·laboració ha sigut ‘molt poderosa’ pel seu component educatiu i per ajudar a contindre els costos, en paraules de la investigadora del IMEDEA, Inés Castejón, qui va recordar que ‘la restauració activa és caríssima’. La implicació de bussejadors formats permet abastar més fons marí i crear una comunitat vigilant en els punts intervinguts.
En quasi 150 activitats desenrotllades en la Badia de Pollensa (Balears), Tossa de Mar (Girona), Calpe (Alacant) i Cartagena (Múrcia), la iniciativa s’ha convertit, segons l’organització, en ‘el projecte de replantació de posidònia més gran del Mediterrani fins a la data’. L’elecció de quatre enclavaments distribuïts per l’arc mediterrani permet aplicar el mateix mètode en diferents contextos costaners i estendre de forma més homogènia els beneficis ecològics de les noves prades.
El desplegament ha comptat amb la participació de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques (FEDAS) i la Federació Nacional de Confraries de Pescadors (FNCP), al costat de la col·laboració de Redeia i la companyia LG, una aliança que reforça la capacitat logística i acosta el projecte a col·lectius clau de l’entorn marí i litoral.
Propagació i garanties ambientals
Castejón va aclarir que els exemplars utilitzats ‘no han sigut extrets de les prades’, per ser ‘una activitat il·legal a més d’èticament qüestionable’, sinó recollits per bussejadors de plantes que havien sigut ‘arrancades pels temporals i estaven a la deriva’. Este enfocament evita afegir pressió sobre les poblacions sanes i garantix que les replantacions complisquen amb la normativa.
A més, l’equip ha treballat amb cultiu ‘in vitro‘ per a obtindre diverses plantes a partir d’una sola, una estratègia que, segons Castejón, obri ‘una línia d’investigació que pot donar lloc a una restauració de millor qualitat i amb menys impacte sobre les poblacions naturals’. Si prospera, esta via facilitarà escalar les reintroduccions sense recórrer a material de prades ben conservades.
Des de Ecomar, Theresa Zabell va subratllar que les prades de posidònia són ‘fonamentals en la lluita contra el canvi climàtic‘ i va defendre que ‘hem de fer grans esforços a recuperar almenys una part del que s’ha perdut’. En el seu balanç, va recordar que ‘cuidar la mar no és només netejar el que veiem, sinó educar abans que ocórrega i també reparar el mal que ja s’ha fet, que és del que va este projecte’.
