La Generalitat ha eliminat 9.500 metres quadrats de canya invasora en Sierra Escalona, una intervenció que busca recuperar l’entorn natural d’este espai d’alt valor ambiental i afavorir la presència d’espècies protegides com el brúfol i altres pròpies de l’ecosistema mediterrani. Amb esta actuació es pretén frenar l’avanç d’una de les plantes exòtiques més nocives del món i retornar protagonisme a la vegetació autòctona de la zona.
El projecte, impulsat per la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, reforça la protecció de la fauna i la flora de Sierra Escalona i el seu entorn immediat. Segons l’administració autonòmica, estes tasques s’integren en una estratègia més àmplia de renaturalització amb la qual es vol recuperar la capacitat d’autoregulació dels ecosistemes, reconnectar amb la vida silvestre i restaurar hàbitats degradats.
Els treballs han sigut executats per l’empresa pública Vaersa amb l’autorització de la Confederació Hidrogràfica del Segura, ja que l’actuació se situa en una zona sota la seua competència, concretament en la conca del riu Naixement. En este enclavament es concentra una rica biodiversitat associada a boscos i llits mediterranis, per la qual cosa la presència massiva de canya comuna posava en risc l’equilibri ecològic i el bon estat dels hàbitats.
Impacte de la canya invasora en l’ecosistema
L’eliminació de la canya invasora permet recuperar espais on habiten espècies com a eriçons, garduñas, raboses o esparvers, que veuran millorades les seues condicions de refugi i alimentació en el futur Parc Natural. En reduir la superfície ocupada per esta planta, s’afavorix el desenrotllament de comunitats vegetals autòctones més diverses, capaces de sostindre una major varietat de fauna i d’oferir-los recer, aliment i zones de reproducció.
Fins ara, l’expansió de la canya havia desplaçat a espècies vegetals pròpies de la ribera mediterrània com a baladres, canyisos, salzes o tarajes. Estes plantes són fonamentals per a l’equilibri ecològic de la zona, ja que fixen el sòl, protegixen les ribes de l’erosió i proporcionen estructura al paisatge fluvial. La seua pèrdua no sols empobrix el paisatge, sinó que reduïx els recursos disponibles per a aus, mamífers, rèptils i invertebrats associats a estos hàbitats de ribera.
La Serra Escalona i Devesa de Campoamor està reconeguda com a Lloc d’Importància Comunitària i Zona d’Especial Protecció per a les Aus, i forma part de la Xarxa Natura 2000. Esta catalogació europea subratlla l’interés dels seus ecosistemes i la necessitat de conservar-los enfront d’amenaces com les espècies exòtiques invasores, la fragmentació del territori o els efectes del canvi climàtic.
Les espècies exòtiques invasores figuren entre les principals causes de pèrdua de biodiversitat a escala global. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa, el 16,2% de les extincions de flora i fauna registrades es relacionen amb la introducció d’estes espècies en ecosistemes aliens. Quan s’establixen en un nou territori, poden expandir-se amb rapidesa, competir amb la vegetació nativa i alterar el funcionament dels ecosistemes, generant impactes que sovint són difícils o molt costosos de revertir.
En este context, la arundo donax, coneguda com a canya comuna, s’inclou entre les 100 espècies invasores més perjudicials del món pel seu impacte sobre els ecosistemes aquàtics i de ribera. Originària d’Àsia, es va introduir a Europa per a usos constructius, com a element en teulades, estacades o suports agrícoles, aprofitant la seua resistència i ràpid creixement. No obstant això, eixes mateixes característiques han convertit a la planta en una amenaça per als hàbitats on s’ha naturalitzat.
La seua gran capacitat de propagació li permet colonitzar ràpidament llits i màrgens de rius, desplaçant a la vegetació autòctona i, amb ella, a la fauna que depén d’eixos hàbitats. A més, consumix grans quantitats d’aigua, la qual cosa agreuja la situació en rius d’escàs cabal, especialment en contexts de sequera freqüent. A això se suma la seua elevada inflamabilitat, que incrementa el risc i la intensitat dels incendis en zones on la canya forma grans masses contínues.
En la intervenció realitzada en els termes municipals d’Orihuela, Pilar de la Horadada i San Miguel de Salinas s’ha dut a terme un desbrossament mecànic selectiu en el llit i els seus màrgens, acompanyat del triturat de la biomassa generada i el condicionament del terreny. Este enfocament permet retirar gran part del material invasor i minimitzar la seua capacitat de rebrot immediat, al mateix temps que prepara el sòl per a la recuperació de la vegetació autòctona.
Com a següent pas, s’instal·laran cobertures opaques sobre les zones intervingudes per a impedir el rebrot dels rizomes, l’estructura subterrània des de la qual la planta torna a créixer. Esta tècnica, considerada eficaç per al control de la canya comuna, reduïx l’entrada de llum i debilita progressivament la planta, facilitant que les espècies natives tornen a ocupar l’espai disponible a mitjà termini.
Totes estes accions s’emmarquen en una estratègia de renaturalització que perseguix consolidar ecosistemes més diversos i resilients, capaços de suportar millor les pressions derivades del canvi climàtic i de l’activitat humana. Amb la recuperació dels hàbitats de ribera i forestals, la Generalitat busca afavorir també la presència d’espècies com el gat muntés, la tortuga mediterrània o l’àguila de panxa blanca, que depenen de paisatges ben conservats per a alimentar-se, reproduir-se i refugiar-se.
El reforç de la vegetació autòctona i el control de les invasores contribuïxen, a més, a millorar la qualitat de l’aigua, estabilitzar els sòls i reduir el risc d’incendis, beneficis que repercutixen tant en la biodiversitat com en la seguretat i benestar de la població de l’entorn. La recuperació de Sierra Escalona es planteja així com un exemple de com la gestió activa dels ecosistemes pot revertir processos de degradació i retornar funcionalitat a espais clau de la Xarxa Natura 2000.
