Eder Sarabia va afirmar que l’Elx intentarà ser fidel a la seua idea este diumenge davant el Barcelona, amb un pla clar: tindre la pilota per a obligar el rival a córrer cap a la seua porteria i reduir la seua comoditat en camp contrari. Va assenyalar que la clau per a puntuar passava per minimitzar les virtuts blaugranes i trobar moments per a fer mal, sense afrontar el dol des de la resignació.
El tècnic va admetre que la trobada el va atraure moltíssim per la seua riquesa tàctica i va subratllar que el seu missatge al vestuari va ser d’apoderament. Va confiar que els seus jugadors se sentiren poderosos i en què el partit no es convertira en una defensa prolongada prop de la seua àrea, on, va recordar, el Barcelona es fa més fort.
Pla per a frenar al Barça
Sarabia va explicar que respectava qualsevol pla contra el Barça, però va recalcar que el seu equip volia donar força al futbolista i apostar per la seua proposta. Va revelar que el conjunt català va ser el rival que més tenia vist de tota la competició i va restar importància a l’estadística adversa de l’Elx en les seues visites, malgrat no haver guanyat mai allí i acumular mig segle sense puntuar. Va ser clar amb el grup: són millors i, si jugaren deu vegades, guanyarien més, però va insistir que, donant cada un el seu millor nivell, estaven preparats per a guanyar el diumenge.
Va afegir que en futbol tot era possible, fins i tot amb tantíssima diferència de pressupost, i que en un partit poden igualar-se distàncies si el pla s’executa amb convicció. Va rebutjar que el compromís coper del dimecres fora una excusa: va assegurar que l’equip arribava bé i sense baixes, amb la convicció de controlar moments del joc i evitar ser espentats prop de la seua àrea: si et fiquen en el teu camp, ací són el millor equip del món.
Va indicar que havien preparat coses diferents per les particularitats del rival, encara que l’essència continuava sent anar per ells i atacar. Va demanar als seus futbolistes celebrar les bones accions defensives i va avançar que no seria un partit de possessions molt llargues. Va anticipar un paper fonamental del porter, tant en l’eixida sota pressió com en les intervencions quan el Barcelona aconseguira finalitzar, i va remarcar la importància d’alternar fases de pausa amb atacs ràpids per a no caure en una seqüència de pèrdues perilloses.
Amenaces del Barça i respecte a Flic
L’entrenador de l’Elx va restar pes a les nombroses absències del Barcelona en recordar que disposava de jugadors de qualitat i internacionals per a suplir-les. Va destacar la seua debilitat per l’anglés Marcus Rashford i va enaltir a Lamine Yamal, de qui va dir que, si no era el millor del món, era a prop. No va planejar un marcatge específic per a l’extrem i va explicar que l’objectiu passava per allunyar-li de l’àrea i impedir que rebera còmode; si es vigilava a Lamine, en l’altre costat estaven Balde i Rashford, a més del joc interior, per la qual cosa va demanar basculaciones ràpides i ajudes coordinades.
Sarabia va elogiar també a Hansi Flic. Va considerar molt positiva la seua arribada a la Lliga i va afirmar sentir-se identificat amb la seua valentia i la seua voluntat de proposar coses diferents. Va recordar el seu mal record enfront del tècnic alemany pel 2-8 encaixat davant el Bayern quan era ajudant al Barcelona, i va valorar que Flic fora capaç de generar un ambient on els seus jugadors jugaven amb frescor i s’atrevien a fer coses. Va afegir que, des de la seua arribada, a molts futbolistes se’ls havia vist prop del seu millor nivell i va assegurar que seria un honor saludar-li.
Finalment, va destacar que havia percebut en l’afició més confiança que mai. Va assumir que el xoc podia ser obert: igual ens fiquen cinc o acaba 4-4 o 3-4, com li va ocórrer davant el Betis, però va insistir que la gent sabia el que anava a veure i s’identificava amb eixa proposta valenta. Va recalcar que l’Elx eixiria a competir amb ambició, amb la pilota com a aliada i la pressió alta com a senya d’identitat.
