Els sindicats del comité d’empresa de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Servicis d’Emergències han demanat este diumenge que no s’intente convertir als bombers forestals en caps de turc de la dana de 2024 ni es criminalitze als qui van treballar en primera línia durant aquell episodi.
Les organitzacions sindicals han mostrat el seu suport als huit bombers forestals que van vigilar el riu Magre i el barranc de Poio el 29 d’octubre de 2024 i que han sigut citats a declarar com a testimonis per la jutgessa que instruïx la causa penal oberta després de les inundacions en les quals van morir 230 persones a la província de València. Segons subratllen, estes declaracions busquen aclarir què es va observar sobre el terreny, quines ordes es van rebre i com es van executar les tasques assignades en un context de risc extrem.
El comité d’empresa assenyala que el personal desplegat va complir les ordes rebudes i va aportar la seua professionalitat en un escenari d’emergència sense precedents. Recorda que, en estes situacions, les actuacions dels equips sobre el terreny s’emmarquen en directrius i protocols operatius marcats des dels centres de coordinació, la qual cosa limita el seu marge de decisió més enllà de la seguretat immediata i l’execució de les instruccions.
Crida a l’Administració
Els sindicats reclamen a l’Administració competent que proporcione assessorament jurídic, suport psicològic i reconeixement públic a este personal. Entenen que estes mesures són necessàries per a evitar situacions d’indefensió, atendre l’impacte emocional derivat de la gestió d’una catàstrofe i posar en valor l’esforç realitzat durant jornades prolongades i sota una pressió constant.
Així mateix, demanen a la societat que mantinga la confiança en el personal de Bombers Forestals de la Generalitat i distingisca entre els qui assumixen riscos directes per a protegir la població i els qui tenen la responsabilitat de prendre decisions estratègiques que poden minimitzar o agreujar els efectes d’un episodi com la dana. Al seu juí, desplaçar el focus cap als qui executen les ordes desdibuixa l’anàlisi sobre la planificació, la coordinació interinstitucional i la cadena de comandament, elements clau per a comprendre què va funcionar i què va fallar.
Els sindicats insistixen que convertir als equips de camp en responsables últims de la tragèdia suposaria un error que afectaria la moral del col·lectiu i a la confiança ciutadana en el sistema d’emergències. Defenen que la seua posició no interferix en la investigació judicial, sinó que perseguix garantir que avance amb rigor i sense prejuís, diferenciant clarament entre l’execució operativa en primera línia i l’adopció de decisions d’abast estratègic.
