La Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària (SoVamFIC) ha començat a difondre entre la comunitat sanitària el primer Protocol d’Agressió Sexual de la Comunitat Valenciana. Un document que arriba en un moment amb un augment preocupant d’agressions sexuals, amb l’agreujant que creixen les de caràcter grupal.
Per això, què fer exactament i com respondre als dubtes que es plantegen quan una persona que haja passat per esta experiència acudeix a un centre sanitari, resulta clau per generar confiança i seguretat en un moment traumàtic i delicat.
La coordinadora del Grup de Treball de la Dona de SoVamFIC, la Dra Maria José Muñoz, mèdica de família al centre de Pinós explica que este protocol “es va fer l’any 2019”, i encara que va arribar a publicar-se a la pàgina de conselleria “però amb l’arribada de la pandèmia, la difusió es va quedar en un segon pla. És a dir, ja se’n disposava però els professionals no eren conscients”.
En total són més de 70 pàgines on s’estableixen totes les proves i la manera com s’ha de respondre depenent de la situació, “però sobretot tenint molt en compte no revictimitzar la persona que ha patit l’agressió”, apunta.
Entre la infinitat de factors a tenir en compte, el temps transcorregut, el tipus d’agressió, l’edat de la persona, atés que fins als 15 anys pertany a pediatria, o fins i tot si els fets s’han produït induïts per la ingesta de determinades drogues, el protocol cerca donar respostes clares a cada pas.
Els mateixos passos, a tot arreu i el mateix suport
Amb tota esta feina que s’està intentant difondre, i el material que arriba a Col·legis de metges, departaments d’igualtat de la Comunitat Valenciana a través dels professionals sanitaris, l’objectiu és marcar unes pautes clares que respecten, protegesquen i garantisquen els drets .
“Als sanitaris els resol dubtes i la població el que ha de saber és que hi ha un protocol determinat per atendre’ls que recull els seus drets, però a més la importància fonamental del protocol és que a tot arreu s’actue de la mateixa manera davant dels casos d’agressió sexual, que es responga de la mateixa manera a Alacant, a València o a Castelló”.
D’esta manera, les directrius des de com es fa l’entrevista a la persona que acudeix, si pot estar acompanyada, o fins i tot com prendre les mostres de manera que puguen ser vàlides després si la persona decideix denunciar-ho, tot està pautat, explica la doctora Muñoz.
De fet, entre els interrogants que es plantegen “moltes vegades hi ha el del dilema de què fem si la pacient no vol denunciar, la pacient té dret a no denunciar, cal no oblidar-ho, però tu has d’enviar el comunicat igualment perquè s’investiga el cas”.
Agressions grupals: major dany físic i psicològic
Pel que fa al moment en què es llança la campanya de difusió, la coordinadora del Grup de Treball de la Dona de SoVamFIC, recorda que “a la Comunitat Valenciana és la primera vegada que es fa, i no a totes les comunitats autònomes n’hi ha”.
D’altra banda, davant de la realitat del creixement dels casos d’agressió, la doctora Muñoz apunta que potser se sumen molts factors: “pot ser que hi haja un augmentar però també una major consciència, moltes vegades, no s’acudeix pel qüestionament que s’arriba a fer de la víctima.”No és feina del professional sanitari jutjar les víctimes sinó tractar-les com el màxim respecte i este protocol ens ajudarà a fer això i fer-ho encara millor”.
«L’accés a la pornografia des de molt petits, les conductes violentes que es reprodueixen i que sembla que s’està posant de moda allò de les agressions en grup, això també contribueix”, afegeix. «A més, en este tipus d’agressions, tant les seqüeles físiques com les psicològiques són molt més greus encara», conclou.
