Són molts els tòpics que giren entorn dels fills únics, es considera que són malcriats i egoistes, però realment no sempre es compleixen aquestes idees. Tindre un sol fill té aspectes positius per als pares i el xiquet, més atenció, més recursos, més temps de dedicació… Encara que, també pot comportar riscos.
L’atenció exclusiva dels pares pot impulsar en el xiquet un concepte exagerat de la seua importància i alimentar el seu ego i es pot crear una dependència emocional desmesurada del fill cap als pares. Ser fill únic no determina en si mateix el futur del xiquet, sinó que la seua evolució depén de l’educació que reba.
Claus per a educar a un fill únic
1. Fomentar la seua pròpia vida social. Al no experimentar la rivalitat i les tensions pròpies de la convivència entre germans, el fill únic pot presentar un cert grau d’immaduresa emocional, preferir la companyia d’adults i evitar la de xiquets de la seua edat. Els pares han de fomentar que el xiquet realitze activitats d’oci en les quals puga socialitzar amb altres companys com a campaments, tallers, esports… així com propiciar un espai de joc sol.
2. Impulsar la seua pròpia identitat. El fill únic pot tindre problemes per a establir la seua pròpia identitat diferenciada a la dels seus pares. Tots els xiquets tracten d’imitar als seus pares, i voler complaure’ls s’accentua més en el cas dels fills únics. Per a fomentar la seua identitat pròpia, cal anar amb compte i no elogiar en excés les semblances.
3. Aprendre a dir-los “no”. A vegades, els pares permeten i consenten tot el que el fill únic fa per a intentar compensar la seua soledat. És important posar límits a les seues exigències si no volem que es convertisquen en uns xicotets tirans. Així com, no comprar-los o donar-los tot el que demanen.
4. No buscar el perfeccionisme excessiu. Els pares d’un fill únic poden incórrer en l’error de bolcar totes les seues expectatives en ells i enaltir en excés les seues actituds i aptituds o culpabilitzar cadascuna de les seues accions. Això pot convertir-los en persones egocèntriques, a més, d’experimentar l’estrés que comporta superar tantes expectatives imposades.
5. No sobreprotegir-los. La majoria dels pares de fills únics procuren estar sempre prop d’ells perquè no els ocórrega res dolent i resoldre’ls totes les dificultats. Però el temor i la dedicació excessiva limita el comportament del fill i li torna desconfiat, tímid, solitari i més previngut del normal.
