El presumpte assassí de la mort de Marta Calvo, J.I.P., declara davant el jutge en l’Audiència Provincial de València i davant un jurat popular pels presumptes crims. Nega la mort de la jove i d’altres dos dones més. La Fiscalia demana per al principal acusat 130 anys de presó perquè considera que va haver-hi tres assassinats i huit agressions sexuals.
La Fiscalia destaca el seu ‘modus operandi’: utilitzava cocaïna per a introduir-la -vaginalment- en el cos de les dones, provocant en alguns casos la sobredosi.
Ell insisteix que no va matar a cap de les dones: «Absolutament no les vaig matar«, declarava. També nega que introduïra drogues sense el consentiment de les dones i que no va haver-hi agressions sexuals.
«Absolutament no les vaig matar, va en contra dels meus principis»
A la pregunta sobre si va intentar matar-les, l’acusat ha respost: «Per quin motiu faré això a una dona o a un ésser humà? Va en contra de tots els meus principis encara que se’m pinte com un monstre«.
La carta de Jorge Ignacio, presumpte assassí de Marta Calvo, íntegra
La va escriure el dimecres 13 de novembre de 2019, i el seu text íntegre és el següent:
“Soc Jorge, això és un accident i mai em vaig imaginar que la meua vida anara a acabar d’aquesta manera. La matinada del 7 de l’11 vaig contractar el servei d’una jove escort. Em queia molt bé, i aclarisc que això no té res a veure amb el delicte de violència de gènere. Respecte i amo a les dones i tots els éssers vius.
Aqueixa nit vam ser a la meua casa i vam estar unes quantes hores de festa. Després, ella em va dir que portava dos dies de festa i que no se sentia bé, que es prendria una dutxa i que anàvem a parar. Ja s’havia fet de dia i vaig estar d’acord, així que quan va arribar de la dutxa ens fiquem al llit a dormir.
La qüestió és que quan em vaig despertar l’endemà em vaig adonar que havia mort, així que, en veure la situació, em vaig deixar portar pel pànic i no vaig saber què fer, més que voler morir al costat d’ella, però temia que algú arribara i no poguera llevar-me la vida, així que vaig pensar a desfer-me del cos de la xica, però com no podia traure’l jo a soles de la casa sense cridar l’atenció, vaig comprar aqueixa vesprada una serra per a poder tallar les seues extremitats.
Preferisc morir i enfrontar la justícia divina
Això va ser el que vaig fer i l’endemà, quan em vaig despertar, vaig ser i vaig posar les bosses en dos contenidors d’Alzira i un altre de Silla.
Escric això per a narrar el que va succeir i deixar prova que la meua mare no va tindre res a veure ni va saber d’això tan terrible que va ocórrer. Ella va arribar el 8 de novembre a la nit de Mallorca, que és on viu. Va vindre perquè aqueix dia era el meu aniversari i, encara que sí que em va notar preocupat, mai va saber el perquè. No la vaig portar a la casa de Manuel, ja que tinc un altre pis a l’Olleria, al carrer Isabel la Catòlica número 38 o 40, no em recorde amb exactitud.
Demane perdó a la mare de la xica
És terrible per a mi estar escrivint aquestes paraules, però la por de morir a la presó no em deixa viure, i encara que sí que va ser un accident, tem que em prengueren per un monstre assassine de dones, el qual no soc. Per això, preferisc morir i enfrontar a la justícia divina, mes no deixe de pensar en la meua mare. Ella és una dona humil, tant de bo l’haguera feta sempre cas. Sempre m’ha volgut i ha tractat de fer-me una millor persona. Em sap greu no poder acomiadar-me i exposar-la a tal humiliació i vergonya. Li demane a ella que em perdone. He sigut ignorant i estúpid. Espere alguna vegada, en una altra vida, fer-li feliç. Ella és el més bell que he tingut en aquesta vida. Sent no haver-li-ho demostrat. Demane perdó també a la mare de la xica, va ser un accident. Va ser un accident”, finalitza.
Jorge Ignacio Palma contesta per impuls a les preguntes de l’acusació particular
Després de la lectura de la missiva, el torn era per a Jorge Ignacio, que prenia seient per a declarar que només anava a contestar a les preguntes de la seua advocada i els membres del jurat, però no a l’acusació particular i la Fiscalia. No obstant això, aquests últims li han llegit les preguntes que li anaven a fer, independentment que ell no les conteste, si bé en una d’elles ha reaccionat per impuls.
Ha sigut concretament quan li han preguntat per la carta escrita a la presó i per l’ús del plural en dir que “tenia por que li veren com un monstre que assassina de dones”, una cosa davant la qual ha contestat que “és una manera d’escriure”.
Més enllà, sobre el seu presumpte modus operandi, introduint cocaïna per via vaginal a les víctimes, ha assenyalat que “en un 40% dels serveis” ha fet “festa blanca”, ha dit que no la va inventar ell i ha afegit, a més, que el va descobrir, “a través d’elles”, les seues presumptes víctimes, prostitutes.
