Débora Benjamín, una dona de 39 anys, va començar patint una conjuntivitis i ha acabat perdent la visió. Aquesta dona va començar a tindre problemes en la vista després que un paràsit va ingressar en el seu organisme i afectara directament les seues còrnies.
“Jo, per la qual cosa em van dir, tenia un lloc d’abscés que era una úlcera corneal en l’ull dret. Aquest paràsit està en l’aigua, es veu que em vaig llavar la cara i va anar als meus ulls. Va ingressar i em va començar a fer mal. En realitat, aquest paràsit necessita un lloc d’accés així que podria haver entrat per exemple pels intestins i et pot portar a la mort. Però en el meu cas va entrar pels ulls, per una ferida” explica Benjamín.
Quan va començar amb els símptomes, els metges van procedir a realitzar estudis. En obtindre els resultats el van informar Benjamín que patia una infecció que havia de ser tractada amb urgència.
“Vaig tindre una infecció molt gran, perquè se’m va fer una conjuntivitis. Va passar d’un ull a l’altre i ací es van afectar els dos. Em van donar medicaments, eren cada 8 hores. Però jo sentia foc en els ulls. M’alleujaven i les vaig començar usar més seguit. Al final van ser les gotes el que em van fer malament, em van cremar les cèl·lules mare i van perjudicar gran part”.
Li han fet fins a cinc trasplantaments de còrnies però no han funcionat
El dolor era tal que finalment va haver de tirar-se unes gotes en els ulls. Al principi aquest líquid li va alleujar al dolor, però a poc a poc es va anar quedant cega després d’usar-les massa: «Al final van ser les gotes el que em van fer malament, em van cremar les cèl·lules mare i van perjudicar gran part».
Les seues còrnies es van veure molt afectades pel que l’única solució de Débora era el trasplantament, però desgraciadament no va funcionar, “Em van fer cinc trasplantaments. Em duraven només una setmana i després les còrnies es posaven opaques, després més blanques, després embalums i ara ja no distingisc colors. L’única possibilitat que tinc ara és la pròtesi, perquè com no tinc cèl·lules mare el meu cos rebutja les còrnies” compta Benjamín.
Quan els metges li van comunicar que la seua única opció per a tornar a veure era amb una pròtesi que es fabrica en la Universitat de Boston Benjamín es va posar a investigar si la Seguretat Social ho cobria, ja que tant el producte com la cirurgia són molt costosos.
“Els meus doctors em van dir que l’opció que queda és la pròtesi. Vaig pensar que Galeno l’anava a cobrir. No usa cèl·lules mare, que és el que a mi em falta. Només porta un encast d’una còrnia humana. Amb la pròtesi jo veuria com a través d’un engany. Sona rar però per a mi seria el millor”.
I continua: “es diu Queratopròtesis de Boston. L’operació amb el trasplantament ix 25.000 dòlars més IVA. M’operarien ací però cal comprar i portar la pròtesi. Vaig estar intentant que l’ANMAT l’aprove, però la van rebutjar. Llavors la Seguretat Social no la reconeix, per la qual cosa no la paga” explica Benjamín.
Respecte al dia a dia i el seu treball Benjamín explica que la seua realitat va fer un volt de 180 graus, ja que va perdre la visió, pràcticament, d’un dia per a un altre, per la qual cosa la seua vida es va veure afectada en tots els plans.
