El 52,3% de la població jove en atur en la Comunitat Valenciana es troba en risc de pobresa o exclusió social, segons les dades de l’últim informe de l’Observatori d’Emancipació Juvenil del Consell de la Joventut d’Espanya referent al segon semestre de 2020.
Les altes xifres d’atur juvenil, la precarietat laboral entre les persones joves ocupades i el difícil accés a l’habitatge han derivat en l’augment de la pobresa entre les persones de 16 a 29 anys.
«Des de la crisi de 2008 fins a l’actualitat, estem assistint a la cronificació de la pobresa i la precarietat entre la joventut sense que les institucions adopten mesures contundents per a revertir esta tendència», ha assenyalat la presidenta del Consell Valencià de la Joventut, Cristina Martínez.
Així mateix, la taxa d’emancipació juvenil en la Comunitat Valenciana ha caigut al 17,2% en l’últim any, una pèrdua de quasi el 2% respecte de l’últim semestre de 2019. El nombre de menors de 30 anys emancipats ha passat dels 134.067 als 123.426 al llarg de l’any 2020.
«La pandèmia ha tingut un impacte sever en tots els indicadors laborals i econòmics, especialment entre la joventut, però les xifres ja eren dramàtiques abans de la pandèmia. Per això, ara és més necessari que mai apostar per polítiques d’ocupació juvenil i de foment de l’emancipació», ha assenyalat Martínez.
Precarietat laboral
9 de cada 10 contractes laborals signats per la gent jove en el territori valencià són temporals, fet que fa impossible tindre estabilitat financera a llarg termini. Una de les principals causes de l’augment de la pobresa entre la joventut és la qualitat del treball, la qual es presenta com un factor determinant en el nivell de vida de la joventut i el grau d’emancipació.
Així mateix, la Comunitat Valenciana continua liderant el rànquing nacional de parcialitat laboral entre la població jove. Amb una taxa del 29,4%, es tracta de l’autonomia amb més persones joves que treballen a temps parcial. A més, la subocupació entre la població jove treballadora, és a dir, que treballen menys hores de les que volen o poden, se situa en un 16,5%.
El territori valencià també lidera, només per darrere de Cantàbria i Canàries, la taxa de sobrequalificació amb un 54,4% de persones joves ocupant una posició laboral que requereix una menor qualificació acadèmica que la que poden acreditar.
A més, el salari mitjà que perceben les persones valencianes menors de 30 anys és de 857 euros, una xifra que representa una baixada d’un 2,74% respecte a l’any anterior i que està per davall del Salari Mínim Interprofessional.
Accés a l’habitatge
Quant al dret a l’habitatge, una persona jove assalariada ha de destinar el 71,9% del seu sou a pagar el lloguer si s’emancipa en solitari i un 37,6% si comparteix pis, a pesar que la recomanació del Banc d’Espanya és que esta despesa no supose més del 30% del salari.
Quant a la compra, l’enduriment dels requisits per a obtindre finançament hipotecari, juntament amb les precàries condicions laborals, impossibiliten que moltes persones joves es puguen decantar per esta opció.
Segons l’informe de l’Observatori d’Emancipació, el sou de la població jove hauria de ser un 55,9% major perquè la quota hipotecària no superara més d’un terç dels seus ingressos.
