Actualización importante: la colada de lava ha llegado al mar en Playa Nueva / Important update: lava flow has reached the sea at Playa Nueva #LaPalma #lapalmaeruption #erupcionlapalma
— INVOLCAN (@involcan) September 28, 2021
La lava del volcà de la Palma que va entrar en erupció fa deu dies va aconseguir la mar la nit del dimarts al dimecres, un fenomen potencialment perillós, segons van informar autoritats i mostraven imatges de televisió.
L’impacte, temut des de fa dies a mesura que la lava arrasava tot en el seu camí des del volcà cap a la costa oest de l’illa, va ser anunciat per l’Institut Vulcanològic de Canàries (Involcan) en Twitter.
La cendra del volcà Tajogaite: un altre problema a la vista
David Calvo, portaveu de l’Institut Volcanológico de Canàries (Involcan), adverteix que a l’octubre arribaran les pluges a la Palma i caldrà pensar què fer amb la cendra que ha caigut a conseqüència de l’erupció del volcà de Tajogaite. Calvo assenyala que s’acumula tanta que en algunes zones d’exclusió els cotxes encallen, com en una platja, i subratlla que quan es banye pot arribar a tindre un pes «enorme» i «tombar» un edifici.
El volcà de la Palma es converteix en el principal focus emissor de sofre del planeta
El volcà de la Palma és, de moment, el principal focus emissor de diòxid de sofre de tot el món. Amb les més de 10.000 tones de SO2 que està expulsant diàriament a l’atmosfera, el volcà doblega les emissions de la indústria més contaminant del planeta, la d’extracció de metalls de la ciutat russa de Norilsk.
Este lloc de la costa àrtica, on es localitzen els més importants jaciments de níquel i pal·ladi del món, emet anualment 1.833 kilotonelades de diòxid de sofre, la qual cosa suposa unes 5.021 tones al dia.
La diferència, no obstant això, no suposa major mal mediambiental. Al contrari del que ocorre amb les fàbriques russes, les emissions del volcà són pràcticament innòcues donada l’altura en la qual discorren.
La gigantesca pirámide de lava, de unos 50 metros de altura, que se ha formado sobre el mar tras alcanzar la colada el océano #LaPalma #VolcánCumbreViejapic.twitter.com/EhxtJpD76g
— Hoy por hoy (@HoyPorHoy) September 29, 2021
Vídeo de: Eugenio Fraile
La lava es precipita a l’oceà de la Palma i crea núvols de gas nociu
La lava expulsada pel volcà de Tajogaite ja està en la mar. Les primeres bugades van contactar amb l’oceà a les onze de la nit després d’un vertiginós descens en direcció a la costa de Tazacorte que va acabar al nord dels Guirres, concretament, a la Platja del Perdut.
El punt de trobada entre el foc i el salnitre es va produir a uns dos quilòmetres de la zona en la qual estaven confinades tres centenars de persones de San Borondón, Marina Alta, Marina Baja i La Comtessa. Juan Miguel Rodríguez, alcalde del municipi Bagañete, va ratificar la fusió entre terra i mar i, sobretot, que els veïns «estaven bé».
Finalment, es van complir els pitjors presagis i el riu de lava va desembocar en la mar, caient des d’una altura de quasi cent metres des d’un penya-segat pròxim a les platges Nova i dels Guirres, van confirmar anit tant el Ministeri de Transports com l’Institut Vulcanològic de Canàries (Involcan).
Els experts havien manifestat la seua inquietud des de fa diversos dies, quan es va reactivar de nou el volcà de Cumbre Vieja, i una nova bugada es va desviar cap a l’oest i a major velocitat que la lava expulsada en els primers dies, que arribara a la mar. S’espera que este fet genere explosions, ones d’aigua bullent o fins i tot núvols tòxics.
La lava acabarà amb les algues i mol·luscos, que tardaran «mesos o anys» a regenerar-se
La previsió per a quan la lava arribe a la mar és que sepulte per complet tota la comunitat bentònica -la formada per tots els organismes que habiten el fons dels ecosistemes aquàtics- que existisca en el lloc que abast el material.
A partir d’ací, totes les espècies hauran de tornar a colonitzar el lloc perquè la seua presència siga una realitat de nou, encara que compten amb un avantatge: les propietats de la mar.
«La colonització en el medi marí és més o menys ràpida, no és com les laves en terra. I això és per la dispersió dels oceans, perquè la connectivitat és molt major», explica José Carlos Hernández, professor i investigador de la Universitat de la Llacuna i director de l’Observatori marí de canvi climàtic de la Palma.
