El director de teatre Peter Brook, una llegenda dels escenaris del segle XX i XXI, va morir aquest dissabte als 97 anys, segons va avançar aquest diumenge el diari ‘Le Monde’.
Nascut a Londres en 1925, fill d’emigrants jueus procedents de Letònia, Brook es va instal·lar en 1974 a París on va viure la major part de la seua vida i on va recuperar un antic teatre per a convertir-lo en un dels escenaris més capdavanters de la capital francesa, el Teatre Bouffes du Nord.
Allí va poder posar en pràctica la síntesi de les seues investigacions escèniques, en obres com ‘Una flauta encantada’, basada en la creació de Mozart.
Brook era conegut com a “L’enfant terrible” del teatre, capaç d’aliar les últimes innovacions i l’institucional amb el teatre comercial.
Va aprendre dels millors, especialment al seu pas per Nova York, on va portar als escenaris ‘La gata sobre el tejado de zinc‘, de Tennessee Williams, però també creacions d’Arthur Miller o Jean Genet.
En 1963, Brook va portar a la pantalla ‘El señor de las moscas’, la famosa i truculenta novel·la de William Golding. Aclamat per la crítica i candidat a la Palma d’Or a Cannes, el film continua resultant xocant pel seu ús d’actors infantils en escenes d’extrema violència.
Després de diversos exercicis de teatre filmat, el director va estrenar en 1990 la seua primera i única sèrie: ‘The Mahabharata’, basada en la seua pròpia versió teatral del poema èpic hindú. En aquest i en altres projectes, Brook va col·laborar amb el guionista Jean-Claude Carriére, habitual en les pel·lícules de Luis Buñuel.
Les últimes pel·lícules de Peter Brook van ser ‘The Tragedy of Hamlet’ (2002), la classe magistral ‘El funambulista’ (2012, dirigida pel seu fill Simon Brook) i ‘Beckett by Brook’ (2018).
