Agents de la Policia Nacional han detingut a nou persones i investiga a tres més, cinc hòmens i set dones d’entre 20 i 64 anys, com a presumptes autores dels delictes d’estafa, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. La infraestructura creada per esta organització va conseguir estafar per este mètode una quantitat de més de 350.000 euros.
Les investigacions es van iniciar a finals del 2019 en tindre coneixement els agents, a través de denúncies i d’entitats bancàries, que una sèrie de persones s’estaria dedicant a una modalitat d’estafa coneguda com CEO. Els policies en el transcurs de les investigacions van detectar més de 30 comptes bancaris oberts que va permetre detectar una xarxa de persones que usaven comptes pont amb la finalitat d’intentar ocultar l’origen fraudulent dels diners estafats.
Es van identificar a 12 persones situades en diferents punts de la província de València, les que formaven part d’una organització, de les que nou van ser detingudes en diferents fases. En Espanya s’han vist afectades un total de 23 empreses generant-li un perjudici superior dels 350.000 euros.
Estafa del CEO
És una nova modalitat delictiva que es duu a terme a través del ciberespai, de la que cada volta hi ha més empreses afectades, suposant abundants pèrdues econòmiques. Es caracteritza en què la víctima del frau, és un empleat amb un poder i accés als recursos econòmics d’una empresa que prèviament ha sigut seleccionat i estudiat sobre la base del perfil de la víctima buscat per l’atacant.
L’estafa bàsicament consistix en el fet que un empleat d’alt rang, o el comptable d’una empresa, amb capacitat per a fer transferència o accés a dades de comptes, rep un correu, presumptament del seu cap, ja siga el seu CEO, president o director de l’empresa.
En este missatge li demana ajuda per a una operació financera confidencial i urgent. Si l’empleat no es dona compte que és un missatge fraudulent podria respondre al seu suposat cap i caure en l’engany.
Més difícil de detectar si ho veu a través del mòbil
Si a demés l’empleat està visualitzant el correu a través d’un dispositiu mòbil, no podrà corroborar a simple vista que l’adreça del correu origen és la correcta, a no ser que faça clic sobre el nom del remitent. Això fa que siga un poc més difícil de detectar, i de no donar-se compte de l’engany, podria revelar dades confidencials com el saldo del compte al qual seguiria una petició perquè faça una transferència urgent.
Els defraudadors aprofiten ocasions en les que el cap està absent o no està accessible per estar en una reunió o de viatge, per a perpetrar esta classe de suplantacions perquè la víctima no tinga l’oportunitat de verificar la seua autenticitat.
