La Fiscalia Superior de la Comunitat Valenciana considera que la gestió de la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, i el seu equip de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, en el cas d’abusos sexuals a una menor tutelada de 14 anys per part del seu llavors marit, podria ser constitutiva de prevaricació, abandó de menors i omissió del deure de perseguir delictes.
El Ministeri Públic, en un duríssim escrit, relata com van ocórrer els fets i sosté que la Conselleria d’Igualtat, departament que dirigeix la líder de Compromís, “va realitzar una investigació superficial”, la meta de la qual era ocultar el succeït i desacreditar el testimoniatge de la jove.
El titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València va elevar al TSJ una exposició raonada, que l’acusació pública reprodueix en el seu informe, perquè la dirigent de Compromís compareguera com investigada en el procediment davant uns indicis que el Ministeri Públic considera “rellevants”.
En aqueix sentit, sol·licita a l’alt tribunal que “es realitzen quantes diligències siguen precises per a completar la investigació dels fets -ocorreguts en 2017- i la determinació del grau de participació de la persona aforada”, però no valorarà fins a “un moment posterior” si tota la causa ha de concentrar-se en la mateixa Sala -que considera competent per a aqueix fi- o no.
L’escrit, signat el passat 1 de juny per la fiscal superior, Teresa Gisbert Jordá, i remés al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), remarca que quan Luis Eduardo Ramírez va abusar de la víctima entre 2016 i 2017, Oltra ja era ‘consellera’ de la Generalitat i, per tant, la “superior jeràrquica de tots els funcionaris públics que van tindre relació amb els fets ara investigats”. També destaca que en el Centre de Menors on la jove va patir abusos era coneguda la relació sentimental que l’autor havia mantingut amb la vicepresidenta de la Comunitat Valenciana.
Entre finals de gener i principis de febrer de 2017, la menor relata els abusos dels quals va ser víctima i encara que ja llavors un mínim de dos treballadors socials coneixen els fets no és fins a juny, quatre mesos més tard i lapse de temps en el qual cada vegada més empleats de la Conselleria tenen constància de l’ocorregut, quan dos policies s’assabenten del succeït. “Fins llavors res van saber ni la Policia, ni la Fiscalia de Menors, ni l’Administració de Justícia”, remarca Gisbert Jordá. “A la vista de tot el fins ara exposat, al nostre entendre, cal i ineludible qüestionar si va haver-hi una voluntat real d’esclarir aquests abusos”, segueix.
L’informe de la Conselleria
És l’agost de 2017, una vegada que la Fiscalia presenta una denúncia i prohibeix a l’exmarit acostar-se i comunicar-se amb la menor, i també després que Oltra tinga coneixement del qual va passar, quan aquesta encarrega un expedient, segons va explicar, per a saber com van actuar els treballadors, per a la Fiscalia, no obstant això, el motiu era un altre. “Més aviat sembla que es va incoar a fi d’alliberar de responsabilitats a la Generalitat Valenciana i a les persones i organismes que exercien o intervenien en la tutela de la menor“.
La Fiscalia considera que “va haver-hi una ordre verbal” de la líder de Compromís perquè els funcionaris “actuaren incoant una informació paral·lela a la judicial a fi de desvirtuar la credibilitat de la menor”. El moviment, sempre segons l’escrit de la Fiscalia, tindria com a fi última beneficiar “a l’autor material dels fets, a l’Honorable Sra. Oltra i a tots els intervinents” per a “eludir les possibles responsabilitats polítiques i/o penals”.
Una ordre verbal “donada la seua flagrant il·legalitat”
De fet, la Fiscalia atribueix íntegrament a Oltra el presumpte delicte de prevaricació en entendre que va ser ella qui va ordenar obrir una investigació paral·lela a la judicial -quan es va assabentar a l’agost de l’ocorregut perquè un jutge ja havia decretat una ordre d’allunyament de l’agressor sobre la víctima- per a “desvirtuar la credibilitat de la menor”.
“No d’una altra manera s’explica el comportament, dels funcionaris a càrrec seu, ocultant i desacreditant”. “Suposa un pla preestablit. És evident que aquesta ordre no va ser escrita, donada la seua flagrant il·legalitat, sinó verbal. I fort indici que aquesta ordre va ser emesa per l’aforada és que tots els que van intervindre en els fets van mantindre sempre […] la mateixa versió exculpatòria de la Conselleria d’Igualtat”, subratlla l’escrit.
En resum, entén que quan la Conselleria ja no podia controlar l’ocorregut va voler exculpar-se i va utilitzar la investigació com “mig idoni per a eludir les possibles responsabilitats polítiques i/o penals”.
