La Sala Penal ha confirmat la condemna a 23 i 21 anys de presó a dos joves per delictes d’agressió sexual, detenció il·legal i lesions a una menor d’edat que tornava a casa després de celebrar la nit de Cap d’Any en un municipi de Castelló.
La Sala desestima els recursos de cassació interposats pels dos condemnats contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de València, que va confirmar les penes de presó imposades per l’Audiència Provincial de Castelló com a autors d’un delicte continuat d’agressió sexual amb accés carnal (violació) en concurs medial amb un delicte de detenció il·legal i com a cooperadors necessaris d’un altre delicte d’agressió sexual amb accés carnal (violació), així com un delicte lleu de lesions. A més, va fixar el pagament conjuntament i solidàriament de 50.000 euros la víctima com a indemnització.
Els fets van passar la matinada de l’1 de gener de 2019 quan després del sopar un dels dos condemnats, que eren temporers i vivien amb altres persones en un pis del municipi, va dir que sortia al carrer a comprar tabac. A les 5:00 hores va veure una jove sola, a qui no coneixia, que tornava al seu domicili després de celebrar la nit de Cap d’Any amb les seues amigues a la carpa instal·lada a la plaça de l’Ajuntament. En un parc, de forma sobtada i per l’esquena, va abordar la menor, la va tirar a terra i la va violar.
Després, va aixecar de terra la víctima, que estava en estat de xoc, i agafada de la mà la va portar al seu domicili, on va tornar a violar-la. L’altre condemnat va entrar a l’habitació i, malgrat els precs de la noia, la van violar tots dos de nou. Segons els fets provats, les penetracions (quatre o cinc les realitzades per un acusat i moltes més per l’altre, fins i tot simultànies) i els tocaments es van repetir durant tota la nit, malgrat que la menor els deia que li feien mal, i els demanava que la deixaren marxar.
A més, van gravar en vídeo i van fer fotos a la jove, sense el seu consentiment, mentre passaven els fets. Fins a les 11 del matí no la van deixar sortir de l’habitatge. La víctima va patir lesions i trastorn d’estrés posttraumàtic pel qual ha necessitat tractament psicològic.
La Sala Penal considera que es tracta d’un cas clar de “cosificació d’una menor, sotmesa a un tracte humiliant per part dels seus agressors, mitjançant una actuació violenta de certa durada en el temps, a la qual, de manera denigrant, es priva i agredeix en la seua llibertat sexual, i a qui s’usa com si es tractés d’un simple objecte, com de manera extensa queda recollit en el fet provat (…)”.
Destaca que hi ha tres dades que tiren per terra la tesi de la defensa, que nega l’existència de violència o intimidació a l’agressió sexual continuada de què va ser objecte la víctima, dos els aporta el mateix testimoni del condemnat i el tercer és un objectiu.
Els dos que aporta el testimoni del condemnat -explica la Sala- són la realitat de la relació sexual i la durada del captiveri de la víctima, des de les 05:00 fins a les 11.00 hores de l’1 de gener de 2019, i la tercera resulta del fet objectiu de les lesions que va patir, de manera que, “si estem parlant d’una relació sexual, que es prolonga per sis hores i qui denuncia els fets resulta amb lesions, només això queden perfectament definits els delictes d’agressió sexual, detenció il·legal i lesions”.
La sentència assenyala que és difícil comprendre que els condemnats usen arguments que ja li han estat rebutjats per convéncer, no ja que no hi va haver violència, sinó que la víctima va participar passivament i activament dels actes sexuals i no es va negar a fer-los. Per a la Sala aquest relat és “tan increïble, en si mateix, que, al marge que cau per la seua base, serveix de reforç de la credibilitat del testimoniatge de la víctima”.
La Sala afirma que la defensa descriu una relació sexual que, a més d’insòlita, no és que siga consentida, sinó complaguda, i que, per descomptat, no només és incompatible amb les lesions que presenta, sinó també amb el trastorn d’estrés posttraumàtic pel qual va precisar tractament psicològic que li van ocasionar els fets que va patir, segons es deixa constància als fets provats.
Així mateix, considera que els fets provats recullen les circumstàncies per condemnar cada recurrent com a cooperador necessari de l’agressió sexual comesa per l’altre, en la mesura que “deixen clar l’actuació conjunta dels dos condemnats a la múltiple agressió sexual de què van fer objecte la menor, en què l’activitat de cadascú supera amb escreix el que podríem considerar una presència intimidatòria en l’atac sexual dut a terme per l’altre, suficient als efectes de la cooperació per la qual venen condemnats, més en tant que tots dos aporten esforços propis per doblegar la voluntat de la víctima, cosa que defineix amb més claredat aquesta cooperació referida”.
