La Sala de lo Civil y Penal del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana (TSJCV) ha confirmat la sentència de 2 de març per la qual l’Audiència de València va condemnar a 28 anys de presó un jove pel crim d’un canonge emèrit de la Catedral de València, assassinat al seu domicili del centre històric.
Els magistrats de l’alt tribunal autonòmic han desestimat íntegrament el recurs d’apel·lació de la defensa. L’advocat del penat havia al·legat vulneració de drets fonamentals i del dret a la presumpció d’innocència. A més, havia demanat repetir el juí amb un nou jurat popular.
Segons va establir el jurat popular i va recollir després la sentència de l’Audiència de València, els fets es remunten a la nit del 21 de gener de 2024. Aquell dia, el condemnat va acudir al domicili de la víctima, de 79 anys, junt amb una altra persona que no ha sigut identificada.
El pis estava situat al centre històric de València, a pocs metres de la Catedral. Una vegada dins de la vivenda, eixe individu desconegut va matar el canonge per asfíxia. Segons la resolució, ho va fer sense donar-li cap oportunitat de defensar-se.
Després de l’agressió mortal, l’autor material es va apoderar del telèfon mòbil del septuagenari. També va sostraure una targeta de crèdit i una altra targeta d’un establiment comercial. A continuació, va entregar estos objectes al jove ara condemnat.
La sentència conclou que el penat va actuar en tot moment d’acord amb la persona no identificada. Tots dos haurien executat un pla prèviament acordat per acabar amb la vida del perjudicat i aprofitar-se dels seus béns de valor.
Amb una de les targetes, el condemnat ha extret diners en efectiu i ha fet compres per un import superior als 2.300 euros. Una part d’eixa quantitat l’ha entregada a l’autor material de l’assassinat. Amb l’altra targeta, a més, ha realitzat compres per valor de 375 euros.
Per estos fets, l’únic acusat va rebre una pena de vint anys de presó per un delicte d’assassinat. A esta condemna s’hi van sumar cinc anys de presó per un delicte de robatori amb violència i tres anys més per un delicte continuat d’estafa.
La resposta del TSJCV al recurs de la defensa
En la seua sentència d’apel·lació, la Sala de lo Civil y Penal del TSJCV ha rebutjat la petició de la defensa de declarar nul·la l’entrada i registre policial. Eixa diligència es va practicar a l’habitació de l’hostal on s’allotjava el condemnat i on la Policia va incautar el mòbil i les dues targetes del capellà mort.
Els magistrats indiquen que la defensa no va plantejar esta nul·litat en el moment processal oportú. Assenyalen que hauria d’haver-la inclosa en l’escrit de qualificació provisional perquè es resolguera abans del començament del juí, en el tràmit de qüestions prèvies que marca la Llei del Jurat.
La part apel·lant, però, va formular eixa pretensió ja en fase d’informes finals. Segons el TSJCV, això impedix admetre la nul·litat ara, perquè la llei exigix que eixes qüestions es resolguen abans de la pràctica de la prova davant el jurat.
La Sala també rebutja que s’haja vulnerat el dret de l’acusat a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable. Igualment, nega que s’haja impedit a la defensa utilitzar els mitjans de prova necessaris per a defensar-lo.
Els magistrats tampoc aprecien un trencament de normes o garanties processals que haja generat indefensió al recurrent. Així mateix, no veuen defectes en la sentència dictada per l’Audiència ni en el veredicte del jurat popular.
Pel que fa a la suposada vulneració del dret a la presumpció d’innocència, el TSJCV recorda els límits de l’apel·lació penal amb jurat. La resolució subratlla que el tribunal superior no pot tornar a valorar la prova practicada durant el juí oral.
En este punt, la sentència d’apel·lació destaca que els distints elements de convicció analitzats pel jurat popular ‘racionalment convergen en la coparticipació de l’acusat en la mort dolosa de la víctima’. És a dir, entén que hi ha una base probatòria suficient que vincula el condemnat amb el pla criminal i amb l’aprofitament dels béns sostrets.
La decisió de la Sala de lo Civil y Penal del TSJCV no és ferma. Contra esta resolució encara cap interposar recurs de cassació davant el Tribunal Supremo, que haurà de decidir si revisa o no la condemna de 28 anys de presó.
