L’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, va declarar el dia 11 d’abril davant de la jutgessa de Catarroja en el marc de la investigació sobre la gestió de la crisi de la dana. Pradas va assegurar que, durant la seua gestió, no disposava d’assessors en matèria d’Emergències i que eren els experts qui havien de coordinar les actuacions. Aquesta afirmació ve a reafirmar la seua defensa, en la qual va indicar que la seua postura hauria estat irresponsable si no hagués atès les indicacions tècniques i les normatives establides.
En la seua declaració, l’exconsellera va aportar una imatge del Cecopi durant el dia de la dana, on es pot observar l’absència de pantalles informatives i televisions que pogueren proporcionar actualitzacions. Pradas va manifestar que ella no dirigia res i que la gestió de l’emergència era exclusivament responsabilitat d’especialistes i tècnics formats per a tal finalitat.
Pradas va remetre’s a la falta d’informació durant la crisi, assenyalant que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no va comunicar adequadament els esdeveniments relatius al cabal d’aigua, i va rebutjar la idea que el president, Carlos Mazón, fos qui retardara l’enviament de missatges d’alerta a la població. “Era necessari coordinar i atendre les recomanacions del comitè assessor del Cecopi per evitar la temeritat en les decisions” —va afirmar.
En les seues declaracions, Pradas va voler aclarir que l’absència d’assessors en matèria d’emergències al seu gabinet no implicava una falta de dedicació. Va declarar que ella es va mostrar “al peu del canó des del primer minut”, intentant mantenir contacte amb les autoritats locals i informant-se sobre l’evolució de situacions crítiques. El moment en què va tenir coneixement del desbordament del Magre va ser decisiu per a sol·licitar la intervenció de la Unitat Militar d’Emergències (UME), tot i que, com va explicar, havia estat una decisió que es va retardar.
A més, Pradas va criticar els problemes de comunicació i coordinació entre el Cecopi i la resta d’organismes que intervenien durant l’emergència. Va relatar que, al llarg del matí, es van produir diversos avisos sobre la situació del cabal del riu, però aquests no van ser comunicats de manera efectiva. Va fer èmfasi en la manca d’informació crítica en moments clau. “Fins a les 18:43h no hi va haver un avís clar sobre el cabal” —va comentar, posant de manifest les deficiències que s’havien registrat.
Finalment, Pradas va reiterar que des de la seua posició es va fer tot el possible davant de la gravetat de la situació. La seua reflexió va portar a l’opinió que se n’havia de decretar l’emergència nacional el mateix dia de la dana, com una mesura necessària davant de les circumstàncies.
