Leonardo, el xiquet italià de 2 mesos curat de coronavirus

Leonardo, el nadó de 2 mesos curat de coronavirus

La cara del xiquet que ha conseguit superar el coronavirus | Facebook (Marco Ballarini)

 

Amb l’arribada de l’epidèmia que està afectant a una gran part del món, no parem de rebre males notícies i xifres que donen por. I no és per a menys. Però, a voltes, hi ha notícies que són com un raig d’esperança davant de tanta foscor. I el protagonista d’esta gran notícia és un xiquet de dos mesos de vida. El seu nom és Leonardo i viu a Corbetta, un poble italià que està a 30 quilòmetres de Milà.

 

Leonardo va ser ingressat per tindre febre, un ritme cardíac accelerat i problemes per a respirar. Li van fer la prova de la Covid-19 i va donar positiu. Però, després de passar uns dies ingressat en l’hospital, la història ha tingut final feliç, i ja es troba en casa, completament curat.

 

Leonardo ha guanyat al coronavirus

«Corbetta, donem la benvinguda a Leonardo, que acaba de ser donat d’alta de l’hospital, on ha guanyat la batalla contra el coronavirus! Gràcies de tot cor, Leo, gràcies de tot cor als seus pares que mai s’han rendit. Heu portat l’estiu als cors de tots nosaltres!» escrivia en ‘Facebook’ Marco Ballarini, l’alcalde del municipi, amb una fotografia d’un Leonardo somrient i recuperat.

 

En la publicació, es poden llegir desenes de comentaris celebrant la recuperació de Leonardo. I és que, esta classe de notícies ens toquen el cor i fan que tinguem esperança. Itàlia és un dels països més afectats pel coronavirus, i és el lloc on més morts ha deixat. Una notícia d’esta classe fa que siga més fàcil suportar la situació tan difícil que estem vivint. Leonardo ja s’ha convertit en tot un símbol d’esperança per als països que estan lluitant contra la pandèmia.

Últimes notícies

La medalla de València a Ceuta enfortix un llaç en un moment límit

La ciutat de València ha concedit la Medalla d’Honor al poble de Ceuta en el marc del 9 d’Octubre. Juan Jesús Vivas ha agraït el reconeixement en una situació que ha qualificat de límit per a la ciutat autònoma.

Una tortilla d’orella amb pimentó triomfa al campionat internacional d’Alacant

El cuiner Jon Aguirre, del restaurant Goiherri de Legazpi, ha guanyat a Alacant el IV Campionat Internacional de Tortilla de Creïlles amb una original versió d’orella amb aroma de pimentó. Un cuiner de Sant Sebastià i una xef alacantina completen el podi.

Enagás dona per conclòs el segellat definitiu dels pous del Castor, valorat en 241 milions

Enagás ha tancat definitivament els tretze pous del magatzem submarí de gas Castor, davant Vinaròs i Les Cases d'Alcanar, amb un cost estimat de 241 milions d'euros i la infraestructura ja preparada per a la fase final de desmantellament.

Catalá veu en el 29-N ‘una porta a l’esperança’ per a Espanya

La alcaldessa de València, María José Catalá, celebra l’avanç de les eleccions generals al 29 de novembre i assegura que obrin ‘una porta a l’esperança’ per a una nova etapa a Espanya.

Protecció Civil alerta que saber autoprotegir-se pot salvar vides en una emergència

La secretària general de Protecció civil i Emergències, Virginia Barcones, destaca a València que la població ha de saber com actuar sola durant els primers moments d’una emergència, marcats pel canvi climàtic i fenòmens extrems cada vegada més llargs.

Catalá descarta canvis en els actes del 9 d’Octubre per l’acampada per la vivenda

L’alcaldessa de València, María José Catalá, assegura que no modificarà els actes del 9 d’Octubre per l’acampada per la vivenda a la plaça de l’Ajuntament i remeta la gestió a la Delegació del Govern.

Sedaví ja estava destrossat abans que arribara l’avís d’Es-Alert per la dana

L’alcalde de Sedaví, Josep Francesc Cabanes, ha explicat davant la jutgessa que el missatge d’Es-Alert es va rebre quan el municipi ja patia greus inundacions i carrers anegats de cotxes.

Els episodis extrems al Mediterrani són ara més violents i concentrats, segons Aemet

El cap de Climatologia d’Aemet en la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, alerta que els fenòmens greus, com la dana de 2024, no són nous però sí més explosius i concentrats en poc de temps, fet que augmenta el perill d’inundacions al Mediterrani.