Lletres Compartides promocionarà a 32 autors catalans, valencians i balears en la seua tercera edició

El projecte incorpora a editors dels tres territoris

VALÈNCIA, 17 (EUROPA PRESS)

El projecte Lletres Compartides ha presentat la seua tercera edició, que renova als escriptors participants i incorpora al sector editorial en un programa que té com a objectiu la màxima projecció pública als escriptors catalans, valencians i balears per a acostar-los a lectors d’altres territoris.

Esta tercera edició del programa, de caràcter biennal, comptarà amb 32 autors que representen estils i gèneres literaris com la novel·la, la poesia, la literatura infantil i juvenil, la narrativa breu o el teatre, avança l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Cada territori lingüístic estarà representat per diversos autors. En el cas de la Comunitat Valenciana, els escriptors són Manuel Baixauli, Enric Balaguer Pascual, Joan Benesiu, Núria Cadenes, Elvira Cambrils, Ivan Carbonell Iglesias, Fani Grande, Jovi Lozano-Seser, Gemma Miralles i Marta Moreno.

També formen part del programa autors catalans com Borja Bagunyà, Clàudia Cedó, Glòria Coll Domingo, Carles Dachs, Alba Dalmau, Meritxell Martí, Pep Puig, Susanna Rafart, Elisabet Riera i Elisenda Solsona.

A més, Lletres Compartides comptarà amb els escriptors balears Miquel Àngel Adrover, Guillem Benejam, Vicent Ferrer Mayans, Aina Fullana Llull, Laura Gost, Pere Joan Martorell, Miquel Mas Fiol, Cecília Navarro Frau, Joan Pons i Maite Salord.

Joan-Francesc Castex-Ey serà l’autor que represente a Catalunya del Nord en els blocs del programa, dissenyats per a fomentar el coneixement i l’intercanvi d’autors d’aquests territoris.

Durant el programa es realitzaran sessions informatives virtuals dirigides a mediadors del món literari –personal de biblioteques, docents i programadors de festivals literaris– per a conèixer els nous autors incorporats al programa, així com arreplegar les valoracions i suggeriments de cara al desenvolupament d’aquesta tercera edició.

La part central del projecte serà la visita dels autors a institucions culturals d’altres territoris. Per a això es programaran activitats literàries en biblioteques, escoles, llibreries i festivals durant els mesos de setembre i desembre.

En línia amb la col·laboració amb l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’organització del programa cerca aprofundir la relació entre els autors visitants i els locals. Per a la Comunitat està prevista la visita de Pep Puig, Laura Gost i Joan Pons.

Catalunya rebrà Aina Fullana, Jovi Lozano, Cecília Navarro i Vicent Ferrer, mentre Illes Balears acollirà a Manuel Baixauli, Elisabet Riera, Núria Cadenes, Carles Dachs, Alba Dalmau, Elvira Cambrils i Elisenda Solsona. Ivan Carbonell visitarà Catalunya del Nord.

ADHESIÓ D’EDITORS

Una de les novetats d’aquesta edició és l’adhesió al programa de l’Associació d?Editors en Llengua Catalana, l’Associació d?Editors del País Valencià i els Editors dels Illes Balears Associats.

La seua participació és de «gran importància» per a l’abast del programa, ja que reforça el vincle entre els editors, els escriptors, les llibreries i la resta del sistema literari de l’entorn dels territoris que formen part del projecte.

Lletres Compartides va sorgir el 2022 com un projecte a llarg termini per a consolidar un espai literari comú, entre la Institució dels Lletres Catalans, l’AVL, la Fundació Mallorca Literària, l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà i l’Oficina Pública de la Llengua Catalana.

Últimes notícies

PSPV i Compromís estudien una llista conjunta al Senat el 29 de novembre

La plataforma Senadores y Senadoras por la Democracia ha revelat que PSPV-PSOE i Compromís valoren acudir junts al Senat el 29 de novembre, dins d’una crida estatal a candidatures progressistes conjuntes.

Els sindicats tomben el calendari de negociació educatiu proposat per la Conselleria

La majoria de sindicats educatius han rebutjat el calendari de 47 meses de negociació proposat per la Conselleria d'Educació per al curs 2026-2027, perquè no incorpora les principals reivindicacions que van originar la vaga de maig i juny. Demanen reprendre de manera immediata els temes pendents, com la recuperació de poder adquisitiu, la millora de l'educació en valencià i la reducció de ràtios.

València exhibix l’espasa de Jaume I i allarga la mostra de la Reial Senyera pel 9 d’Octubre

L’Ajuntament de València ha obert en el Saló de Cristall una mostra especial amb la Reial Senyera i l’espasa de Jaume I, que eixirà en la Processó Cívica per primera vegada en 50 anys. La programació del 8 i 9 d’Octubre combina actes institucionals, música tradicional, pólvora i la mascletà a la plaça de l’Ajuntament.

La jutgessa de la DANA rebutja una nova víctima per lesions psíquiques

La jutgessa de Catarroja ha refusat que un home s’incorpore com a víctima per lesions psíquiques en la causa de la DANA, però ha admés noves proves i una declaració testifical d’un bomber de València.

La crisi de la vivenda marcarà el pròxim ple de Les Corts amb xoc de models entre blocs

El ple de Les Corts de la pròxima setmana estarà marcat pel debat sobre la crisi de la vivenda, amb iniciatives enfrontades de PP, PSPV, Compromís i Vox sobre preus, VPO, ajudes fiscals i immigració.

Pérez Llorca carrega contra l’amnistia de la malversació per “ambició de poder”

El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, ha expressat la seua indignació per l’aval del Tribunal Constitucional a l’amnistia del delicte de malversació i ha assenyalat el PSOE per “massa corrupció i massa impunitat”.

Els activistes de Greenpeace absolts a València després de cinc anys d’incertesa

Un jutjat de València ha absolt els 11 activistes de Greenpeace acusats de desordes públics agreujats per una acció al port de Sagunt en 2021. L’organització celebra que es reconega el caràcter pacífic de la protesta i defensa el dret a manifestar-se.

La Comunitat Valenciana es manté entre les autonomies amb menys sanitat privatitzada

La Comunitat Valenciana figura entre les autonomies amb menor grau de privatització sanitària, amb un índex 19, tot i que la despesa en assegurances privades per habitant s’ha disparat quasi un 78 % des de 2014.