Des de fa uns quants anys, els espectadors de ‘Supervivientes’ saben que amb el seu contracte va annex un joc molt sentimental i profund que es duu a terme des de l’illa. Es tracta del pont de les emocions, un joc en el qual han d’anar passant per damunt d’uns esglaons repassant les seues vides.
Lara Álvarez és l’encarregada de guiar als supervivents per este pont, ajudant-los a traure a la llum els episodis més foscos i dolorosos de les seues vides. La veritat és que els participants no guanyen cap premi material, però sí que aconsegueixen desfer-se de xacres del passat. La primera supervivent d’esta edició a passar pel pont ha sigut Melyssa Pinto.
Abans de caminar per ell, revelava que este reality li ha servit per a «valorar el menjar i el que no és material». A més, ha suposat per a ella una enorme evolució personal.
Melyssa: «Als 14 anys vaig començar a tindre problemes d’alimentació»
El primer esglaó a superar era la ‘culpa‘. La jove revelava llavors que pel que més culpable s’havia sentit era per haver-los fet passar sofriment als seus pares i a la seua germana amb un seriós problema: la seua relació amb l’alimentació.
«Quan era adolescent, amb 14 o 15 anys, vaig començar a tindre problemes amb l’alimentació, a obsessionar-me amb el meu físic, vaig acabar malalta. Em fa por al que puga transmetre a la gent que em sent. Però el que vull dir és que quan una persona pensa així que no està bé del cap i hem de posar-nos en mans de professionals», va confessar.
«La situació a casa va començar a ser molt difícil perquè han hagut de viure uns anys pendents de com jo anava amb això», explicava.
A més, Melyssa deixava veure el culpable que se sentia pensant que podria haver provocat que la seua germana es preocupara també en excés pel físic.
«La meua germana és molt més forta però sent que d’alguna manera li he fet obsessionar-se amb el físic. Jo era el seu reflex. Té 11 anys menys que jo. Si no haguera tingut la personalitat que té podria haver acabat malament», deia amb la veu trencada.
Pinto ha volgut obrir-se en canal, assegurant que volia que el seu relat poguera ajudar a moltes xiques joves que estiguen ara passant per una etapa tan dura com la seua. Pel seu costat, Lara Álvarez li ha agraït este gest, afegint que havia sigut molt valent i recordant que són molt necessaris testimoniatges tan contundents com el seu.
Sorprén molt el fet de veure com una persona que ho dona tot en televisió i que sempre és un recés de pau i de felicitat, porte amb ella una vida tan patida i repleta d’alts i baixos. El més important és sens dubte que ha sabut eixir d’este forat. I que ara s’ha quedat amb el bo que li ha aportat esta mala vivència.
D’estos problemes, Melyssa creu que també es van originar la seua gelosia, el segon esglaó al qual anava a enfrontar-se.
«Vaig arribar a mirar-me en un espill i sentir repugnància cap a la meua persona (…) Crec que la gelosia venen derivats a la meua falta d’autoestima. És una cosa que m’ha marcat molt perquè sent que la culpa que alguna cosa no funcione és meua. I no vull que això passe. I perquè no passe he de voler-me a la meua mateixa. Esta experiència m’està ajudant molt a voler-me i a confiar en mi», expressava orgullosa.
Melyssa: «Ara em sent nova, em vull més i em sent més forta»
Melyssa Pinto també ha aprofitat este pont per a demanar perdó a la seua família: «Va haver-hi un moment en què li vaig dir al meu pare que volia que se sentira orgullós de mi. Un dia li vaig dir que per favor em perdonara, que li ho anava a compensar. Ací on em veu la gent tan bona, he fet passar-li als meus pares una època molt difícil no sols per l’alimentació sinó per rebel·lia. I a uns pares no cal faltar-los el respecte perquè et donen la vida i són meravellosos».
«Els demane perdó des d’ací. Sé que això no ho hauran oblidat però sé que senten orgullosos del que he aconseguit. Tot el dolent que em passa ho recull, dramatitze però després aconseguisc superar-me i amb si fer-me més fort. Necessite que em perdonen però li ho dic tant a ell, com a la meua mare, com la meua germana. Si alguna vegada els he dit ‘pesats’ per dir-me ‘et vull’ quaranta vegades al dia’, ara la pesada seré jo», va acabar dient.
La crida de Melyssa: «Cal demanar ajuda»
Tot això per a Melyssa també tenia una finalitat: que la seua història ajudara als qui tenen un problema d’este tipus. «Vull dir que ara que em sent nova em vull més, em sent més forta i intentaré fer la vida més fàcil als quals m’envolten. Vull dir a les xiques que de tot s’ix, que demaneu ajuda i a la vostra casa teniu el suport. Tots som bells per dins i per fora i que ara em sent plena», va sentenciar.
Per part seua, tant Carlos Sobera com Lara Álvarez li van donar les gràcies pel seu testimoniatge.
