Continua endavant el procés que està seguint Teo Rodríguez, un jove de 34 anys, amb obesitat mòrbida, per a millorar el seu estat de salut. El següent pas en el tractament de Teo, natural de Turís (Ribera Alta), és que li realitzen una operació per a disminuir el seu pes.
Aquesta intervenció, que està previst que es realitze el 6 de febrer, tindrà lloc en una clínica privada de Granada. El cirurgià encarregat de l’operació s’ha oferit a operar el jove de forma gratuïta. No obstant això, Teo haurà de fer front a uns costos de 5.000 o 6.000 euros per l’hospitalització. La xifra variarà en funció del temps que estiga ingressat al centre.
Des de la família de l’afectat s’ha demanat a la Conselleria de Sanitat una ajuda per a poder fer front a aquests costos. Aquest mateix dilluns la família es reunia amb càrrecs de la Conselleria per analitzar la situació, i explorar una forma col·laborar amb les despeses.
El procés de Teo Rodríguez
Teo Rodríguez va estar ingressat fins al passat desembre a l’Hospital de Manises, el qual li va donar l’alta en aquell mes després de descendir 100 quilos el seu pes. El jove va baixar de 385 a 290 quilos gràcies als tractaments de pes. El pacient estava ingressat al centre des d’agost per un criteri social i no hospitalari, per la falta d’un lloc per a rebre les cures que precisava.
La situació va saltar als mitjans en produir-se un trasllat del xic en un camió de mudances, en no poder ser traslladat en ambulància. La família va denunciar al centre i a la Conselleria de Sanitat pel trasllat.
En desembre el jove assegurava a Europa Press que es trobava «100% actiu», i que no se n’havia anat abans del centre hospitalari perquè esperaven un andador especial que no havia arribat encara, encara que ja havia provat amb un normal i va aguantar el seu pes.
Teo reconeixia que a l’hospital «s’han portat bé» amb ell i explicava que hauria de fer front a un procés «més llarg» de rehabilitació en el centre de salut de Turís.
Per altra banda, per part de l’administració, lamentava que no havia «percebut res» i recordava que l’habitatge social que li van oferir estava a 40 quilòmetres de la seua casa. «No puc viure sol, tinc moltes limitacions», subratllava.