Tres destacats premis Nobel estatunidencs han emés un seriós advertiment sobre l’impacte negatiu que podrien tindre unes certes polítiques implementades durant l’administració de Donald Trump en el camp de la investigació científica i l’economia dels Estats Units.
Guido Imbens (Economia 2021), Douglas Diamond (Economia 2022) i Charles Rice (Medicina 2020), integrants del jurat dels prestigiosos Premis Rei Jaume I, van manifestar a València que les decisions de Trump en matèria econòmica i de suport institucional a la ciència podrien generar un retard de fins a 20 anys en la investigació i crear una possible recessió al país.
Falta de suport a les universitats i conseqüències
Douglas Diamond va destacar que la disminució del suport governamental a les universitats representa un enorme problema per al desenrotllament científic. En la seua opinió, la falta de suport posa en risc la continuïtat de la investigació bàsica, que podria emigrar a altres continents com Europa i Àsia, incrementant així el retard en innovació i desenrotllament.
Així mateix, el cas d’Harvard va ser assenyalat com un exemple clar de l’afebliment de la independència i el suport institucional cap a centres d’investigació emblemàtics. Diamond va expressar preocupació per la necessitat que el poder judicial estatunidenc garantisca el respecte a l’Estat de Dret enfront d’estes situacions.
Impacte en l’educació superior
Guido Imbens, lligat a la Universitat de Stanford i exmembre d’Harvard, va qualificar de decebedora el tractament actual cap al sistema d’educació superior als Estats Units. Va destacar que la preocupació entre estudiants estrangers és creixent davant la possibilitat que ocórreguen situacions similars a les d’Harvard en altres institucions.
L’investigador va destacar que esta situació genera un mal considerable si persistira i espera un canvi en les polítiques per a evitar un perjuí major.
Atacs a la independència científica i preocupació per jóvens investigadors
Charles Rice va subratllar que l’atac a la independència d’Harvard és també un atac al conjunt d’instituts nacionals de salut, comprometent la ciència biomèdica estatunidenca. Va manifestar la seua inquietud per la falta de compromís governamental, la qual cosa podria desencadenar una desmotivació en les noves generacions per a involucrar-se en investigacions biomèdiques.
De fet, Rice confia en una ràpida solució que permeta garantir un entorn estable i de confiança per a la ciència.
La crisi de confiança en la ciència i les seues causes
Els experts van ressaltar que la desconfiança en la ciència ha crescut en les últimes dos dècades, influenciada per les xarxes socials i una educació insuficient sobre la importància del mètode científic des de primerenca edat. Imbens, Diamond, Arrisse i Duncan Haldane van coincidir en la importància de restaurar la confiança i el respecte cap a la investigació científica.
Efectes dels aranzels i dificultats econòmiques
Douglas Diamond també va explicar que l’augment dels aranzels imposat per l’administració de Trump constituïx un gran problema econòmic. Va afirmar que els elevats nivells d’aranzels generen incertesa en les empreses, reduïxen la inversió i augmenten el risc de recessió a causa de la pèrdua de confiança del sector privat i consumidors.
L’expert va indicar que la diferenciació en els impactes econòmics entre empreses podria provocar problemes greus en els mercats financers i va considerar que esta situació podria desencadenar una crisi financera global. No obstant això, va assenyalar que estos conflictes podrien resoldre’s mitjançant negociacions.
En conclusió, els premis Nobel emfatitzen la necessitat de revertir les polítiques que afecten la investigació i l’economia per a evitar un retrocés significatiu en la innovació i el desenrotllament dels Estats Units, amb possibles repercussions globals.