Un equip d’arqueòlegs de les universitats d’Alacant i Saragossa ha realitzat un important descobriment en el jaciment prehistòric de la Cova dels Dons, localitzada a Millares, València. S’han identificat més de cent espeleofactos, estructures d’estalagmites modificades intencionadament per l’acció humana, la qual cosa evidencia l’adaptació i ús planificat de l’entorn subterrani per part de comunitats prehistòriques.
Este tipus d’estructures es formen per la fractura, desplaçament o reagrupació d’estalagmites i són mostra directa de la intervenció humana en el medi natural del subsol. La Cova dels Dons es posiciona així com el segon jaciment més important a nivell mundial en esta categoria, després de la cova francesa de Saint-Marcel.
Identificació i terminologia
Els investigadors assenyalen que alguns recreixements calcíticos sobre fractures permeten atribuir estes modificacions a períodes prehistòrics, una hipòtesi que s’està confirmant actualment mitjançant estudis multidisciplinaris més profunds. Un precedent important va ser la troballa de espeleofactos en la cova de Bruniquel a França, que va permetre confirmar l’ocupació subterrània per part de neandertals.
Campanyes arqueològiques des de 2024
Des de 2024, les campanyes arqueològiques han revelat estos espeleofactos i han comptat amb la col·laboració d’especialistes com Iñaki Intxaurbe Alberdi, qui ha confirmat més de cent estructures fins a la data, i l’anàlisi de la qual s’ampliarà amb estudis geomorfològics, arqueològics i programes de datacions per a precisar el seu abast i cronologia.
Riquesa arqueològica addicional
A més d’estes troballes, la Cova dels Dons destaca per la seua excepcional riquesa arqueològica. En 2023, es va publicar que posseïx el major conjunt d’art rupestre paleolític en la costa mediterrània oriental de la Península Ibèrica, amb més d’un centenar de pintures i gravats d’aproximadament 24,000 anys d’antiguitat.
Descobriments romans
També es va descobrir un santuari romà dins d’una sala profunda de la cova, que inclou inscripcions i una moneda de l’emperador Claudio, la qual cosa indica una ocupació i ús també en època romana.
Equip i projecte
Els treballs arqueològics estan dirigits per Virginia Barciela González de la Universitat d’Alacant i Aitor Ruiz-Redondo de la Universitat de Saragossa en el marc del projecte DONARQ. L’equip compta amb experts en geomorfologia, art prehistòric, geomàtica, epigrafia romana i tafonomía, els qui continuen explorant i ampliant el coneixement sobre este lloc excepcional.
Importància del descobriment
Este descobriment reforça la importància internacional de la Cova dels Dons com un enclavament clau per a entendre la interacció humana amb entorns subterranis des de la prehistòria fins a èpoques històriques posteriors.
