L’empadronament i els filtres en la admision dels centres de salut es consoliden com les principals barreres d’accés al sistema sanitari a València i Alacant per a les persones mes vulnerabilizadas, segun un informe de Medicos del Món Comunitat Valenciana que recopila centenars de casos i evidència que la universalitat sanitària fins i tot no es complix en la practica.
L’Informe de Barreres al Sistema Nacional de Salut en Poblacions Vulnerabilizadas en la Comunitat Valenciana arreplega 1.600 barreres identificades en 2025. La organizacion vincula estos obstaculos a situacions quotidianes en la atencion sanitària que, acumulades, dificulten que la poblacion mes precària puga rebre seguiment medique continuat, accedir a medicacion finançada o ser atesa a temps en processos sensibles com l’embaràs.
En les seues conclusions, l’entitat recorda que, encara que la sanitat publica respon i funciona per a bona part de la ciudadania, persistixen clivelles que impedixen que la atencion arribe a totes les persones i en tots els moments en què la necessiten. Estes bretxes es recolzen tant en requisits administratius com en problemes informatius, economicos, fisicos i culturals que es van encadenant i agreugen la exclusion.
El document subratlla que, mes alla dels avanços normatius en matèria de cobertura sanitària, en la practica continuen existint obstaculos que limiten l’accés ple a la atencion. La combinacion de tramites complexos, desconeixement de drets i criteris restrictius en la aplicacion de la normativa fa que molts usuaris queden atrapats en un bucle burocratico sense una eixida clara, especialment quan no compten amb suport social o recursos per a insistir.
Empadronament, principal filtre d’entrada
L’estudi senala que mes d’un terç de les barreres que afecten poblacions vulnerabilizadas estan directament relacionades amb la falta d’empadronament. Este requisit, pensat inicialment per a identificar la residència, s’ha convertit en el principal filtre d’entrada al sistema sanitari i condiciona la possibilitat d’iniciar quasi qualsevol tramite sanitari.
Sense padron, no s’inicia el tramite de la targeta sanitària i, com a conseqüència, no es garantixen drets basicos com la atencion a l’embaràs, el seguiment de malalties cronicas o la obtencion de medicacion finançada. L’informe recalca que l’absència d’este document no sols retarda l’entrada en el sistema, sinó que pot deixar a les persones sense consultes regulars i obligar-les a recórrer unicamente a urgències, amb un impacte directe en la seua salut i en la sobrecàrrega del propi sistema.
L’informe detalla que la impossibilitat d’empadronar-se afecta amb especial intensitat a persones migrants que viuen en habitacions sense contracte o en situacion de carrer. Estos col·lectius depenen amb freqüència de padrons socials gestionats per administracions o entitats, sotmesos a retards que poden prolongar-se fins a un anus, la qual cosa en la practica significa un període molt llarg sense accés estable a la atencion sanitària.
En el document s’arrepleguen ademas practiques com la negativa sistematica d’alguns propietaris a autoritzar l’empadronament, errors administratius que assignen a les persones adreces en les que mai han residit i casos en els quals s’exigixen pagaments de fins a 600 euros per a permetre-ho. Estes conductes, encara que poden semblar puntuals, es convertixen en una barrera estructural quan es repetixen i a penes existixen vies efectives per a corregir-les amb rapidesa.
Estes situacions bloquegen per complet l’accés al sistema sanitari malgrat que la normativa contempla la residència efectiva com a alternativa valguda, explica Javier Campos, president de Medicos del Món Comunitat Valenciana. L’estudi subratlla que, encara que tambien es detecten barreres informatives, economicas, culturals i fisicas, el filtre de l’empadronament genera processos de exclusion que es prolonguen durant mesos i repercutixen de manera directa en la salut i en les condicions de vida de les persones afectades.
El representant de la organizacion advertix que un tramite administratiu concebut per a garantir drets s’esta utilitzant com a criteri excloent, la qual cosa, en la practica, vulnera el salut per als qui no aconseguixen completar este pas o es topen amb demores injustificades. Això suposa la vulneració del dret fonamental a la salut per a persones que queden atrapades en el procediment.
Barreres en la admision en els centres de salut
L’informe identifica la admision en el centre de salut com un segon punt critique on es concentren nombroses barreres. Medicos del Món apunta que este primer contacte resulta decisiu, ja que és el lloc on es comprova la documentacion, es tramiten les cites i es decidix si una persona pot ser atesa amb normalitat o queda a l’espera de resoldre qüestions administratives. Aquest primer filtre pot determinar l’accés efectiu al sistema.
Segun l’estudi, gran part de les negatives d’accés al sistema es produïxen precisament en esta fase inicial. L’absència de criteris homogeneos provoca interpretacions rigidas del padron, la denegacion de cites considerades essencials i la falta de informacion sobre vies alternatives per a acreditar la residència efectiva. Quan no existix una orientacion clara, el personal de admision tendix a aplicar la version mes restrictiva de la norma.
Esta forma de funcionament convertix l’accés en admision en un espai decisiu en el qual, de manera arbitrària, s’accepta o es rebutja l’entrada al sistema. Mentre l’empadronament continue utilizandose com a barrera i la admision mantinga esta funcion de filtre excloent, la universalitat sanitària seguira sent una promesa incomplida.
Peticions a la Conselleria de Sanitat
Davant este escenari, la organizacion urgix a la Conselleria de Sanitat a establir un protocol autonomico clar i homogeneo que reconega la residència efectiva sense interpretacions restrictives. L’objectiu és que la falta de documents formals no es convertisca automaticamente en una causa de exclusion.
Medicos del Món reclama ademas garantir que la admision no puga bloquejar l’accés a la atencion sanitària mitjançant decisions arbitràries. Per a això, proposa reforçar la formacion del personal administratiu i sanitari en normativa d’accés, drets humans i diversitat cultural, de manera que compten amb ferramentes per a informar correctament i aplicar la legislacion de manera coherent. Això inclou educació en drets i protocols clars per evitar pràctiques excloents.
L’entitat insistix en la necessitat de desbloquejar la Llei de Sanitat Universal per a impedir que tramites administratius essencials continuen deixant a milers de persones fora del sistema. Al seu juí, només amb un marc legal clar i amb procediments unificats es podran tancar les clivelles que hui mantenen a les poblacions mes vulnerabilizadas al marge d’una sanitat que es definix com publica i universal, però que todavia no arriba a tots per igual.
