La Comunitat Valenciana es consolida com un dels principals destins per a les persones estrangeres regularitzades per arrelament. València concentra el 6% de totes les autoritzacions de residència per arrelament en vigor a Espanya, amb 22.226 persones, mentres que Alacant suma el 5%, amb 20.311, segons les últimes dades de l’Observatori Permanent de la Immigració a 31 de desembre de 2025.
En el conjunt del país, més de 214.000 persones estrangeres de 16 anys o més amb autorització de residència per arrelament estan treballant. Esta xifra suposa un augment del 40% en només un any i reflectix que este tipus de permís no sols facilita la regularització administrativa, sinó que es traduïx de manera directa en ocupació i cotitzacions a la Seguretat Social.
La majoria d’estos treballadors compten amb contractes indefinits a temps complet i es concentren en sectors intensius en mà d’obra com l’hostaleria, les activitats administratives, la construcció i el comerç. Este repartiment sectorial evidència que l’arrelament cobrix sobretot llocs vinculats als servicis, el turisme i les activitats de suport a empreses, àmbits on la demanda de personal és elevada i continuada.
La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, subratlla la importància de l’arrelament com a ferramenta eficaç per a afavorir la integració en la societat. Amb esta figura, moltes persones passen d’una situació de vulnerabilitat i treballs informals a una altra amb drets laborals reconeguts, estabilitat contractual i accés ple al sistema de protecció social.
Evolució de l’ocupació amb permís per arrelament
El nombre de persones amb autorització d’arrelament afiliades a la Seguretat Social ha crescut de manera constant durant 2025. En el primer trimestre es registraven 155.000 afiliats, xifra que va ascendir a quasi 180.000 al juny i va superar els 197.000 al setembre. Esta progressió va culminar en l’últim trimestre de l’any amb un màxim històric de 214.085 persones treballant amb esta mena de permís.
Quant al tipus d’autorització, el 58% té en vigor un arrelament familiar, una modalitat que permet als qui tenen vincles familiars estrets a Espanya estabilitzar la seua situació administrativa. Li seguix l’arrelament social, que representa el 21% i es dirigix a persones que han desenrotllat una trajectòria de convivència, vincles i participació en la societat espanyola.
El 46% dels qui cotitzen via arrele compta amb un contracte indefinit a temps complet. Per sectors, l’hostaleria concentra el 17% d’estos treballadors, amb 37.036 persones; les activitats administratives suposen el 14%, amb 29.680; la construcció reunix el 13%, amb 27.734; i el comerç suma també el 13%, amb 27.182 persones. Estes dades confirmen que l’arrelament està molt lligat a sectors clau de l’economia espanyola, en molts casos afectats per falta de mà d’obra i elevada rotació.
En el pla sociodemogràfic, predominen els hòmens, que representen el 55% de les persones afiliades amb arrelament, enfront del 45% de dones. En l’últim any, el nombre d’hòmens amb este permís laboral ha crescut un 38%, amb 31.965 persones més, mentres que el de dones ha augmentat un 41%, la qual cosa equival a 28.180 noves treballadores amb esta mena d’autorització.
L’edat mitjana dels qui treballen amb arrelament se situa en 36 anys, una franja que concentra població en plena etapa activa. No obstant això, existixen diferències segons el país d’origen: entre les persones procedents del Pakistan, la mitjana es reduïx a 33 anys, mentres que entre les afiliades de Veneçuela i Cuba se superen els 40 anys. Esta diversitat de perfils mostra que l’arrelament dona cobertura a realitats migratòries molt distintes, des de jóvens que s’incorporen prompte al mercat laboral fins a persones que busquen estabilitat després de trajectòries més llargues.
Per nacionalitats, Colòmbia, el Marroc i el Perú encapçalen el llistat de països de procedència de les persones amb autorització de residència per arrelament donades d’alta en la Seguretat Social a la fi de 2025. Estos tres països concentren el 29%, el 14% i el 10% dels permisos, respectivament, el que indica una presència especialment rellevant de població llatinoamericana i magrebina en esta mena de regularització.
Quasi 400.000 persones amb residència per arrelament
A tancament de 2025, el nombre total de persones estrangeres amb una autorització de residència per arrelament en vigor ascendia a 394.110, un 26% més que un any abans. Este fort creixement consolida la tendència iniciada després de les reformes normatives aplicades des de 2022 i reforça l’arrelament com un mecanisme estable per a integrar-se en l’economia, cotitzar i participar en la vida social amb totes les garanties legals.
Les autoritzacions per arrelament representen ja l’11% del total de permisos en règim d’estrangeria. Este pes creixent mostra que s’ha convertit en una via central de regularització per a moltes persones que, després d’un període de residència i vincles a Espanya, accedixen a una situació administrativa regular.
Per territoris, Madrid i Barcelona concentren el 31% de les persones amb una autorització d’arrelament en vigor, amb 65.816 i 57.553 residents, respectivament. Immediatament després se situen València, amb el 6% i 22.226 persones, i Alacant, amb el 5% i 20.311. Esta distribució es correspon amb les àrees metropolitanes i províncies amb major dinamisme econòmic i major presència històrica de població migrant.
L’Observatori Permanent de la Immigració també ha actualitzat les dades sobre xiquets, xiquetes i jóvens no acompanyats i jóvens que han estat tutelats, de 16 a 23 anys, amb autorització de residència en vigor a 31 de desembre de 2025. En total, se registren 20.201 persones en este grup, la qual cosa suposa un augment del 15,8% en l’últim any i del 0,4% en l’últim trimestre.
En este col·lectiu, el percentatge de dones se situa en el 6%, sense canvis significatius en els últims mesos de 2025. Quant a la seua incorporació al mercat laboral, el 59% forma part del mercat de treball, amb afiliació a la Seguretat Social. Entre les persones jóvens extutelades de més edat, de 18 a 23 anys, la taxa d’afiliació s’eleva fins al 69%, la qual cosa indica una integració laboral especialment intensa en esta franja i una transició més sòlida a la vida adulta per als qui han estat sota tutela institucional.



