23.1 C
València
Dimarts, 14 octubre, 2025

Veus en femení pròpies del valencià

La nostra llengua ha tingut i té una gran capacitat per a generar diferenciació de gènere, masculí i femení. Pareix que eixa distinció es va introduir en el nostre llenguatge ben prompte. En primer lloc, tenim els femenins dels colors blau, gris i verd, com “La mar blava”, “La cendra és grisa”, “L’herba tendra sempre és verda”. Colors que en la llengua veïna només són masculins: azul, gris i verde. Fort i trist tenen en valencià els femenins forta i trista, que en castellà queden unificats en fuerte i triste. Com ocorre amb caliente i valiente, que en la nostra llengua tenim calent/calenta i valent/valenta. I comptem també amb el desdoblament en -iatre i -iatra, que té el significat original, del grec iatrós, ‘metge’, en els dos gèneres, com fisiatre/fisiatra, foniatre/foniatra, geriatre/geriatra, pediatre/pediatra i psiquiatre/psiquiatra i algun altre, mentres que en l’idioma veí l’acabament només és en a per als dos gèneres fisiatra, foniatra, geriatra, pediatra i psiquiatra.

La parla valenciana també té parelles amb els dos gèneres que en la variant catalanooriental de la llengua s’unifiquen en un. Per exemple, l’adjectiu lluent, ‘brillant, llustrós, lluminós radiant, resplendorós’. En el parlar valencià tenim el femení lluenta, “Té la cara molt lluenta i llustrosa”. Hi havia la dita “Rei vestit de budell, l’espasa lluenta i el *sombrero vell”. En els diccionaris que més prompte reflectixen la parla catalanooriental, el lluent que brilla no té femení, i la paraula lluenta hi apareix però denomina el lludrió, que és una espècie de rèptil. Un cas paregut és el del també adjectiu pudent, que significa ‘que fa pudor’, i si allò que fa pudor és carn, diem que “la carn està pudenta”. Metafòricament, si un home té mal geni, podem dir que és pudent. I si és senyora o senyoreta direm que és una dona o xica pudenta”. El femení en valencià que no falle. Però en la parla catalana, registrada en els corresponents diccionaris, una pudenta no és una noia ni una àvia malhumorada constantment, sinó un peix, dit també pàmpol pudent, i una classe d’insecte.

El Diccionari normatiu valencià registra tots eixos desdoblaments masculí/femení, que altres, castellans o catalans, no arrepleguen, però també alguns més com ara metja, que ja no és la dona del metge, diccionari en mà, sinó ‘dona que professa i exercix la medicina’.

Coent és una veu de distints significats, però en tots té femení en el parlar valencià, com registren el Diccionari normatiu valencià i altres reculls lèxics valencians. ‘Que cou, que irrita, que pica’, “La botifarra està coenta”, “M’he mossegat el llavi i el tinc ben coent”. Es  diu també de ‘persones que pretenen ser elegants sense ser-ho, de mal gust, ridícules’, “Quant més s’arregla i més es pinta, més coenta va”.

I la prohibició normativa dels acabaments en -iste s’ha acabat. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua avala que pugam escriure i dir en discursos i parlaments formals socialiste, nacionaliste, pessimiste, cicliste, futboliste, conformiste, taxiste, pianiste i més de mil terminacions en -iste/ista. Ja era hora.

I un femení que pense que hauria de tindre caràcter normatiu, encara que, territorialment, no és d’ús general, és el de corrent quan esta veu és un adjectiu que acompanya un nom femení com “Cànters d’aigua clara i correnta”, “Llum i aigua ben correnta”, “La nostra delitosa i ben correnta parla”, “i ‘d’ús comú, habitual’,  “Les malifetes eren moneda ben correnta”, com han usat Josep Pascual Tirado, Tomàs Escuder i Josep Franco i Giner, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià i també registra, com a nom, el Lèxic obert i flexionat del català.

Últimes notícies

Les pluges continuen este dimecres amb remissió lenta i focus al Mediterrani

La inestabilitat persistix per una massa freda en altura i la humitat mediterrània. Hi haurà ruixats menys intensos, amb avisos en punts d'Ebre, litoral valencià i Balears.

Ferran Torrent renúncia al Premi dels Lletres Valencianes per la deriva amb el valencià del Consell

L'escriptor comunica per carta a Carlos Mazón que renúncia al Premi dels Lletres Valencianes. Argumenta una deriva institucional menys respectuosa amb el valencià.

Restablixen la circulació ferroviària entre València i Barcelona des de les 20.00 després de la dana Alice

Adif reobri hui a les 20.00 la línia del Corredor Mediterrani entre València i Barcelona, danyada per la dana Alice. La circulació es reprendrà amb limitacions en un tram crític.

Pradas recorre per segona vegada per a tancar la seua imputació per la DANA

La exconsellera apel·la l'acte que va rebutjar l'arxivament de la causa per la gestió de la DANA del 29 d'octubre. Al·lega falta de nexe causal i força major.

Mazón obrirà les compareixences de la comissió de la DANA i Sánchez les tancarà

El president valencià serà el primer a acudir a la comissió del Congrés sobre la DANA, previsiblement a la fi de novembre. Pedro Sánchez compareixerà al final del calendari, amb Feijóo i diversos ministres també citats.

Obrin juí oral contra Francis Puig per subvencions i fixen fiances

El Jutjat d'Instrucció 4 de València obri juí oral contra Francis Puig i Juan Enrique Adell per presumptes irregularitats en ajudes públiques. Es fixen fiances i s'exclou el frau de subvencions per aplicació de la norma més favorable.

Iberflora aposta per espècies resistents al foc i solucions per a estalviar aigua

Iberflora obri amb un enfocament més verd i pràctic: plantes adaptades al clima mediterrani, substrats i fertilitzants sostenibles, i envasos que conserven flors sense aigua. A més, creix la presència internacional i el programa professional amb demostracions i passarel·la floral.

Cambrer insistix que el Cecopi no va tractar el Pedrís abans del Es-Alert

La vicepresidenta del Consell defén que l'avís del 29-O es va llançar per la preocupació per la presa de Forata, no per un debat sobre el barranc de Poio. Evita valorar decisions judicials i remitent la polèmica a la instrucció.