Mastodon
23.4 C
València
Divendres, 19 setembre, 2025

Veus en femení pròpies del valencià

La nostra llengua ha tingut i té una gran capacitat per a generar diferenciació de gènere, masculí i femení. Pareix que eixa distinció es va introduir en el nostre llenguatge ben prompte. En primer lloc, tenim els femenins dels colors blau, gris i verd, com “La mar blava”, “La cendra és grisa”, “L’herba tendra sempre és verda”. Colors que en la llengua veïna només són masculins: azul, gris i verde. Fort i trist tenen en valencià els femenins forta i trista, que en castellà queden unificats en fuerte i triste. Com ocorre amb caliente i valiente, que en la nostra llengua tenim calent/calenta i valent/valenta. I comptem també amb el desdoblament en -iatre i -iatra, que té el significat original, del grec iatrós, ‘metge’, en els dos gèneres, com fisiatre/fisiatra, foniatre/foniatra, geriatre/geriatra, pediatre/pediatra i psiquiatre/psiquiatra i algun altre, mentres que en l’idioma veí l’acabament només és en a per als dos gèneres fisiatra, foniatra, geriatra, pediatra i psiquiatra.

La parla valenciana també té parelles amb els dos gèneres que en la variant catalanooriental de la llengua s’unifiquen en un. Per exemple, l’adjectiu lluent, ‘brillant, llustrós, lluminós radiant, resplendorós’. En el parlar valencià tenim el femení lluenta, “Té la cara molt lluenta i llustrosa”. Hi havia la dita “Rei vestit de budell, l’espasa lluenta i el *sombrero vell”. En els diccionaris que més prompte reflectixen la parla catalanooriental, el lluent que brilla no té femení, i la paraula lluenta hi apareix però denomina el lludrió, que és una espècie de rèptil. Un cas paregut és el del també adjectiu pudent, que significa ‘que fa pudor’, i si allò que fa pudor és carn, diem que “la carn està pudenta”. Metafòricament, si un home té mal geni, podem dir que és pudent. I si és senyora o senyoreta direm que és una dona o xica pudenta”. El femení en valencià que no falle. Però en la parla catalana, registrada en els corresponents diccionaris, una pudenta no és una noia ni una àvia malhumorada constantment, sinó un peix, dit també pàmpol pudent, i una classe d’insecte.

El Diccionari normatiu valencià registra tots eixos desdoblaments masculí/femení, que altres, castellans o catalans, no arrepleguen, però també alguns més com ara metja, que ja no és la dona del metge, diccionari en mà, sinó ‘dona que professa i exercix la medicina’.

Coent és una veu de distints significats, però en tots té femení en el parlar valencià, com registren el Diccionari normatiu valencià i altres reculls lèxics valencians. ‘Que cou, que irrita, que pica’, “La botifarra està coenta”, “M’he mossegat el llavi i el tinc ben coent”. Es  diu també de ‘persones que pretenen ser elegants sense ser-ho, de mal gust, ridícules’, “Quant més s’arregla i més es pinta, més coenta va”.

I la prohibició normativa dels acabaments en -iste s’ha acabat. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua avala que pugam escriure i dir en discursos i parlaments formals socialiste, nacionaliste, pessimiste, cicliste, futboliste, conformiste, taxiste, pianiste i més de mil terminacions en -iste/ista. Ja era hora.

I un femení que pense que hauria de tindre caràcter normatiu, encara que, territorialment, no és d’ús general, és el de corrent quan esta veu és un adjectiu que acompanya un nom femení com “Cànters d’aigua clara i correnta”, “Llum i aigua ben correnta”, “La nostra delitosa i ben correnta parla”, “i ‘d’ús comú, habitual’,  “Les malifetes eren moneda ben correnta”, com han usat Josep Pascual Tirado, Tomàs Escuder i Josep Franco i Giner, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià i també registra, com a nom, el Lèxic obert i flexionat del català.

Últimes notícies

La central nuclear de Cofrentes es deté 37 dies per a recarregar combustible i escometre millores

Parada programada de 37 dies a Cofrentes per a recàrrega de combustible i més de 10.000 tasques de manteniment, amb 27 milions d'inversió i 1.200 professionals. La planta subratlla el seu paper en el sistema elèctric i la seua aportació lliure d'emissions.

Mor un motorista de 60 anys després de col·lidir amb un camió a Pego (Alacant)

Un motorista de 60 anys va morir en xocar amb un camió en la CV-678, a Pego. L'helicòpter medicalitzat va ser desactivat després de confirmar-se el decés.

Mor un home de 40 anys després de caure del seu patinet a Vinaròs

L'home va patir una caiguda quan circulava per l'avinguda Leopoldo Querol. El SAMU va intentar reanimar-lo amb maniobres avançades, però va morir en el lloc.

Els enginyers de camins sostenen que executar les infraestructures previstes hauria reduït les víctimes de la DANA

José Trigueros va defendre al Senat que, d'haver-se executat les obres previstes, la DANA de 2024 hauria causat menys víctimes i danys. Va reclamar preses, desviaments, tràmits més àgils, neteja de llits i alertes per a reforçar la resiliència a València i les conques mediterrànies.

Activistes exigixen a València un embargament d’armes a Israel i el registre d’un vaixell

Desenes de persones protesten davant el Port de València per a demanar un embargament integral al comerç d'armes amb Israel i la immobilització i inspecció d'un vaixell. La denúncia assenyala escales a València, Barcelona i Algesires i reclama controls sobre material de defensa i de doble ús.

SOS Desapareguts demana a Bernabé coordinació entre Govern i Consell després de la DANA

Joaquín Amills reclama a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, que l'Executiu central i la Generalitat treballen de manera conjunta i sense polititzar la reconstrucció. També posa el focus en la salut mental dels afectats.

Detinguda pel presumpte escanyament d’una amiga amb un cable d’aspiradora a Benidorm

Una dona britànica de 64 anys va ser arrestada a Benidorm pel presumpte escanyament d'una amiga, de 66, amb el cable d'una aspiradora. La investigació seguix oberta després de l'avís d'una tercera turista al 112.

El Campello demana col·laboració per a identificar als responsables d’un abocament altament contaminant

L'Ajuntament del Campello sol·licita ajuda per a localitzar als autors d'un abocament de panells de fibra de vidre en la partida de Oñate. La Policia Local investiga i la sanció pot aconseguir 30.050 euros.