|
Rebre les notícies de València Diari
|
|---|
|
|
Les mostres de pèls del triple crim d’Alcàsser (València) seran comparades, per l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, en els seus laboratoris a Madrid i a Barcelona, amb l’ADN dels de set homes que van ser considerats en el seu moment, sospitosos.
Tres d’aquestes persones són germans d’Antonio Anglés, un és Miguel Ricart, únic condemnat pels crims, i els altres tres són amics o coneguts d’Anglés, bé companys de delinqüència o relacionats amb la venda i el consum d’estupefaents.
El laboratori de Ciències Forenses de Madrid ha enviat un escrit al Jutjat d’Instrucció número 6 del municipi valencià d’Alzira, el responsable de la investigació, en el qual informa que les proves analítiques que es van ordenar el passat octubre seran dutes a terme per aquest laboratori, però repartides entre els departaments de Madrid i Barcelona.
Aquestes proves genètiques van ser sol·licitades per l’equip del criminòleg Félix Ríos, personat en la causa com a acusació popular a través de l’Associació Laxshmi, per a la Lluita contra el Crim i la Prevenció, i van ser ordenades a l’octubre pel citat jutjat.
Anàlisi de mig centenar de mostres
En aquest document, al qual ha tingut accés EFE, els responsables del laboratori assenyalen que, després d’una revisió de les mostres a analitzar (mig centenar, sobretot pèl) i les anàlisis requerides, s’ha acordat que es farà una determinada anàlisi d’una zona de l’ADN mitocondrial, de manera que en funció dels resultats obtinguts es valorarà la possibilitat o no d’ampliar aqueixa anàlisi a una altra regió de l’ADN.
Els laboratoris genètics de Madrid i Barcelona compararan les mostres d’ADN que es puguen extraure dels pèls localitzats en la fossa on es va enterrar a les tres xiquetes i altres trobats en la caseta de La Romana -concretament sobre un matalàs– amb els perfils genètics dels set homes esmentats.
Informa també el laboratori del detall d’aquesta anàlisi i demana al jutjat que es pronuncie sobre la necessitat d’analitzar una de les mostres, ja que es tracta d’un pèl d’origen animal.
El laboratori explica a l’instructor que necessita mostres d’alguns parents de les víctimes per la línia materna, i li demana que es comunique directament amb els investigadors per a especificar de quins familiars es tracta, ja que en alguns casos sí que hi ha mostres disponibles.
D’altra banda, sol·licita una còpia de tots els informes que s’hagen realitzat sobre els pèls objecte d’anàlisi en aquest cas, bé siguen del servei de criminalística del propi Institut Nacional de Toxicologia, o qualsevol altre emés per altres institucions.
Els antecedents del cas
El passat 27 de gener es van complir 29 anys de la troballa dels cadàvers de Miriam, Toñi i Desirée, les tres xiques d’entre 14 i 15 anys que havien desaparegut més de dos mesos abans. Van ser dos apicultors els qui els van trobar semienterrats en un paratge pròxim al pantà de Tous denominat La Romana.
La sentència dictada el setembre de 1997 per l’Audiència de València, i confirmada posteriorment pel Tribunal Suprem, va dictar que “Miguel Ricart, en companyia d’un altre home identificat i que no es troba a la disposició del Tribunal -en referència a Antonio Anglés-, i possiblement d’alguna altra persona més”, van segrestar a les tres adolescents per a satisfer els seus desitjos sexuals.
Les víctimes van ser sotmeses a violacions i tortures extremes i a l’alba de l’endemà van ser executades i enterrades en una fossa que els seus assassins coneixien, perquè els havia servit amb anterioritat per a ocultar una moto robada.
La investigació judicial sobre el succeït, de la qual és responsable el citat jutjat d’Alzira, està completament esgotada, encara que queda oberta una peça dedicada exclusivament a la localització d’Anglés, un dels pròfugs més perseguits de tota Europa.
