El València va firmar un empat que va fer gust d’alleujament parcial a Mestalla. Després d’una hora llarga de domini i ocasions fallades, l’Elx es va avançar amb un zurdazo de Diang en el 75, però una mà del propi atacant visitant va permetre a Pepelu igualar de penal en el 87. La graderia va alternar xiulets i mocadors amb l’empenyiment final de l’equip, que no va transformar la seua insistència en els tres punts.
La situació classificatòria estrenyia des de l’inici i va condicionar el pla local. Els valencianistes dormiran per segona jornada consecutiva en l’antepenúltim lloc amb 17 punts, a un de la salvació que marca el Mallorca, encara sense disputar el seu partit. Amb eixa urgència, l’equip de Carlos Corberán va eixir a pressionar a dalt per a recuperar prop de l’àrea defesa per Dituro i córrer després de robatori, intentant tancar a un Elx que va acceptar un ritme baix i possessions llargues sense arriscar.
El primer tram va confirmar la idea: el València va guanyar metres i va xafar l’àrea amb freqüència, però li va faltar encert. Luis Rioja va disposar de dos ocasions clares que van marxar, mentres l’Elx alentia cada represa i a penes creuava la divisòria amb perill. El partit també va deixar contratemps: Thierry es va lesionar i Foulquier va entrar en el seu lloc, obligant a reajustar la banda dreta. Amb Copete incorporant-se des de la saga, els locals van carregar l’àrea amb centres; Diego López va cabotejar fora per poc i una falta lateral botada per Pepelu i pentinada per Foulquier va fregar el pal. En l’altra àrea, Dituro va sembrar dubtes amb el peu, però el València no el va castigar. Dimitrievski es va emportar un colp en una de les escasses arribades il·licitanes, encara que va continuar. Al descans, el control era netament local i l’Elx no havia provat porteria.
L’Elx va colpejar primer
Res més tornar, Pepelu va provar des de lluny i el seu tir va eixir desviat per poc. El rival va perdre a Bigas per lesió, retirat en llitera, i la trobada va entrar en fase de canvis: la banqueta visitant va agitar el seu atac amb Adam, Affengruber i Diang, mentres Corberán va recórrer a Danjuma i a Sadiq, ovacionat en el seu retorn. Fins i tot amb menys pilota, el València va continuar generant més sensació de perill que el seu adversari.
La punteria, no obstant això, va ser de l’Elx. acabat d’ingressar, Diang va connectar un zurdazo des de fora de l’àrea per al 0-1 en el 75. El punt va deslligar una pañolada i algunes eixides anticipades de la graderia, però l’equip no va baixar els braços i va continuar buscant l’àrea amb centres i segones jugades, espentat per la necessitat i pel propi guió del partit.
Un penal que va evitar la derrota
En el 87, una mà de Diang dins de l’àrea va ser revisada i assenyalada. Pepelu va assumir la responsabilitat i va convertir el penal amb tranquil·litat per al 1-1. Quedaven set minuts d’afegit i el València ho va intentar amb tot: Sadiq va fixar centrals, Ramazani va atacar espais i Foulquier es va sumar per fora, però el gol de la remuntada no va arribar. El punt va premiar la insistència, encara que també va deixar al descobert la falta de pegada i de claredat en els últims metres que ja havia marcat el primer temps.
Mestalla va acomiadar amb xiulets a un equip que havia fet mèrits per a no perdre però que seguix sense traduir la seua superioritat en victòries. El dol va reunir 44.949 espectadors i va començar amb un minut de silenci en memòria de l’entrenador del València Femení B i la seua família, morts recentment en un naufragi a Indonèsia, i d’Enrique Collar, jugador del club en la temporada 1969-70.
