Hisenda ha presentat la seua proposta per a reformar el sistema de finançament autonòmic, caducat des de fa dotze anys, amb l’objectiu de modernitzar el repartiment i reforçar la suficiència financera regional.
Hisenda calcula que en 2027 el nou sistema aportarà 20.975 milions d’euros més que si romanguera vigent l’actual. En eixe any, el sistema aportaria a les comunitats de règim comú 224.507 milions d’euros, un 47% més que en 2023, amb el gruix de l’increment lligat a una major participació autonòmica en els grans tributs de l’Estat.
Més recursos i cessió tributària
Bona part de l’augment (15.756 milions) procedirà d’elevar la cessió de l’IRPF del 50% al 55% i la de l’IVA del 50% al 56,5%. A més, s’incorporaran a la cistella d’impostos cedits el patrimoni, els depòsits bancaris, les activitats del joc i els residus. En integrar estes figures en el sistema, els seus ingressos es distribuiran amb els mateixos criteris de repartiment, la qual cosa aporta coherència i previsibilitat al finançament regional.
El nou model també donarà a les comunitats la possibilitat de rebre un 5% de l’IVA generat per les pimes en el seu territori. Si eixe rendiment supera el que els correspondria per índex de consum, percebran una transferència; si és inferior, hauran de realitzar una aportació. Este mecanisme busca alinear el repartiment amb l’activitat real del teixit empresarial de cada regió.
Per a distribuir els recursos, es renovarà el càlcul de la població ajustada, amb major pes del gasto associat als diferents grups d’edat i de variables educatives i de dependència. Amb això es pretén aproximar el finançament al cost real dels servicis essencials, com a sanitat, educació i atenció a la dependència, que varien segons l’estructura demogràfica i les necessitats socials.
Ajustos, ordinalidad i calendari
Sobre la població ajustada s’aplicaran ajustos d’anivellament horitzontal, pels quals les regions amb major capacitat tributària aporten i les de menor capacitat reben, i vertical, mitjançant l’aportació de l’Estat de 18.993 milions per a reduir disparitats en finançament per habitant. S’afegiran ajustos addicionals, entre ells un fons climàtic de 1.004 milions, amb dos terços per al litoral mediterrani i un terç per a la resta, orientat a necessitats específiques vinculades al territori.
A més, hi haurà un element de tancament, el denominat ‘statu quo’, perquè cap comunitat reba menys que amb el model anterior. Este tancament aportarà 216 milions a Extremadura i 46 milions a Cantàbria. Hisenda ha assegurat que el model tendix a la ordinalidad, de manera que, com va avançar Oriol Junqueras, Catalunya seria la tercera a aportar i la tercera a rebre. No obstant això, este principi no es respecta plenament per a totes les regions a causa dels ajustos, especialment l»statu quo’, que impedirà que Madrid, malgrat ser la que més aporta, siga la que més recursos per habitant reba.
Fora del sistema de finançament, s’ha plantejat renovar el fons de compensació interterritorial, que comptarà amb 3.300 milions addicionals per a fer costat a les regions que queden per davall de la mitjana en finançament per habitant, amb l’objectiu d’incentivar la seua economia i corregir desequilibris persistents.
La proposta va acompanyada de la possibilitat de renunciar al sistema de lliuraments a compte per a passar a recaptar en temps real, igual que l’Estat. Amb això s’evitaria la liquidació a dos anys vista dels desviaments i s’acostaria la recaptació efectiva al flux d’ingressos de cada administració autonòmica.
La vicepresidenta presentarà la proposta a les comunitats en un Consell de Política Fiscal i Financera convocat per al dimecres de la setmana vinent, després del qual s’obrirà una ronda de reunions bilaterals per a donar major detall del model. Després, el Consell de Ministres aprovarà el projecte de llei orgànica i el portarà a les Corts, on haurà d’aprovar-se. Hisenda ha fet una crida al PP perquè done suport al text amb l’objectiu que el nou model puga entrar en vigor l’any que ve.
De cara al futur, s’ha advocat per ampliar les competències normatives de les comunitats, encara que amb un límit per a evitar un eventual ‘dúmping fiscal’ que deixe sense efecte algunes figures tributàries, com va ocórrer amb l’impost de patrimoni. Eixe límit podria anar en la línia de l’impost sobre les grans fortunes i afectar figures com a successions i donacions, amb el propòsit de preservar la capacitat recaptatòria del sistema.
