La exconsellera Salomé Pradas i l’excap de gabinet de Carlos Mazón, José Manuel Cuenca, estan citats este dilluns a un acarament davant la jutgessa que investiga la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024. L’objectiu és confrontar en un mateix acte les seues versions i buidar les suposades contradiccions detectades sobre decisions adoptades durant l’emergència, especialment entorn del possible confinament i a l’existència d’instruccions procedents de Presidència.
Este pas processal busca aclarir un punt clau: si va haver-hi indicacions polítiques a la responsable de l’operatiu i quins criteris es van seguir per a descartar el confinament. L’acarament permet a la magistrada escoltar als dos de manera simultània, repreguntar sobre els mateixos fets i reaccionar a les mútues afirmacions, una dinàmica que pot ajudar a fixar versions definitives i a valorar la credibilitat de cada testimoniatge.
Missatges i versions creuades
En la seua primera declaració com a testimoni, el 26 de novembre, Cuenca va negar que des de Presidència es traslladaren instruccions a la consellera al capdavant de l’operatiu. Dies després, el 5 de desembre, Pradas va fer públics diversos missatges que li va enviar Cuenca. Entre ells figurava ‘De confinar, res’ i un altre en el qual es llegia: ‘Salomé, per a confinar fa falta un estat d’alarma, i això ho decreta la xica que tens al costat’, en referència a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, connectada al Cecopi de manera telemàtica. En eixos mateixos intercanvis, Cuenca demanava també ‘calma’. Pradas està investigada en esta causa penal.
Després de la difusió d’eixos missatges, Cuenca va tornar a declarar el 12 de desembre. Va negar haver transmés ordes de Carlos Mazón i va sostindre que la seua indicació contrària al confinament es va recolzar en una consulta prèvia a l’Advocacia de la Generalitat. Amb esta explicació, el focus va passar a determinar quines consultes es van realitzar realment, per quina via i amb quin abast, atés que d’això depén entendre el marc jurídic que es va considerar en ple episodi de pluges torrencials.
Per a esclarir-ho, la jutgessa va sol·licitar el 22 de desembre un informe a l’Advocacia de la Generalitat sobre eventuals consultes, verbals o escrites, relatives a les inundacions i barrancadas del 29 d’octubre de 2024, un episodi que va deixar 230 víctimes mortals. La intenció era verificar si va haver-hi suport jurídic consultat en temps real per a avaluar mesures tan restrictives com el confinament.
Anomenades a l’Advocacia i nous testimonis
L’informe, ja incorporat a la causa, precisa que cap alt càrrec de Justícia, Medi Ambient o Presidència va cursar consultes per escrit. No obstant això, sí que es van rebre diverses trucades telefòniques de curta duració aquella vesprada. En particular, el llavors subsecretari de la Conselleria de Justícia i Interior, Ricardo García, va preguntar a l’advocat coordinador del departament si un eventual confinament tindria suport jurídic. La resposta va ser afirmativa, amb indicació dels preceptes aplicables, la qual cosa suposa que l’Advocacia va avalar la possibilitat del confinament des del punt de vista legal.
A més, l’exsecretari autonòmic de Presidència, Cayetano García, va contactar amb l’advocat general per a avisar que la consellera de Justícia i Interior, llavors Salomé Pradas, podria requerir la seua intervenció si fora necessari dictar alguna resolució o disposició que exigira informe jurídic sobre un eventual confinament. L’advocat general va manifestar la seua disponibilitat, però després d’estes comunicacions no es va registrar cap petició addicional, ni verbal ni escrita.
A la vista d’estes precisions, la jutgessa ha citat també com a testimonis, sense data encara, al subsecretari de Justícia del 29-O i a dos advocats de la Generalitat. L’objectiu és contrastar els seus relats amb la versió de Conca i aclarir per què l’informe reflectix gestions que no encaixen amb el que ell va defendre inicialment.
L’acarament d’este dilluns i les pròximes testificals poden resultar determinants per a fixar quines decisions es van prendre durant l’emergència, sota quins criteris i amb quina cobertura legal. Del seu resultat dependrà perfilar si va haver-hi instruccions, com es van interpretar les competències i per què es va descartar el confinament malgrat que, segons l’Advocacia, comptava amb encaix jurídic.
