L’escultor Miquel Navarro ha mort als 81 anys. Nascut i resident a Mislata, ha sigut una figura clau de l’art valencià i internacional.
L’Ayuntamiento de Mislata ha comunicat la defunció i ha destacat el vincle de l’artista amb el municipi. Navarro va convertir les seues arrels en un llegat artístic reconegut arreu del món.
El consistori ha lamentat la pèrdua del creador, referent cultural local i impulsor de la casa-taller que porta el seu nom. També ha remarcat que la seua obra i el seu compromís amb l’art deixen «una huella imborrable en nuestra ciudad, y en la cultura valenciana».
L’Ajuntament ha traslladat el condol a la família, les amistats i totes les persones que van compartir la trajectòria, la vida i la passió artística de Navarro.
Una trajectòria entre pintura i escultura
Nascut el 1945 a Mislata, Navarro es va formar en l’Escuela de Bellas Artes de San Carlos de Valencia. Va començar com a pintor, però des de 1972 es va dedicar quasi completament a l’escultura.
La seua obra representa la ciutat com un paisatge escultòric i combina llenguatges de l’escultura i l’arquitectura. Des dels anys setanta va crear instal·lacions i conjunts de peces menudes que evocaven entorns urbans.
A partir de 1973 va desenvolupar les seues “ciudades”, composicions que transformen l’espai en una metàfora urbana. Des de 1974 va treballar també amb paisatges escultòrics i elements variables, que difuminaven els límits entre les dos disciplines.
Va emprar materials diversos, com ara fang, plom, zinc, alumini, terracota, vidre, pedra, algeps i fusta. Més avant, les composicions menudes van evolucionar cap a escultures monumentals en sales i espais públics.
Obres, exposicions i reconeixements
En 1968 va participar en l’exposició col·lectiva ‘Nuestro yo’, a Valencia. La primera mostra individual va arribar en 1972, a la Galería Tassili d’Oviedo. Aquell any va crear ‘El volcán chimenea’, una peça experimental amb material refractari, arena solta i encens.
El reconeixement internacional va créixer amb la seua participació, en 1980, en ‘Images from Spain’, al Guggenheim Museum de Nueva York. En 1984 va instal·lar a Valencia l’escultura coneguda popularment com “La pantera rosa”.
En 1989 va presentar “Minerva paranoica” al Palacio de Cristal de Madrid. També va crear obres públiques com “Torre del sonido”, a la Universidad Carlos III de Madrid; “Fraternitat”, a Barcelona; “Boca de luna”, a Bruselas, i “El parotet”, a Valencia.
Entre els seus guardons figuren el Premio Nacional de Artes Plásticas de 1986 i el Premio Alfons Roig de 1987. També va rebre el Premio CEOE de las Artes en 1990 i el Premio Nacional de la Asociación de Críticos de Arte ARCO en 1995.
En 2002 va obtindre la Distinción al Mérito Cultural de la Generalitat Valenciana. Sis anys després va guanyar el Premio Internacional Julio González. En 2008 també va ser elegit membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a la qual es va incorporar en 2009.
La seua obra forma part de col·leccions del Guggenheim de Nueva York y Bilbao, el Museo Reina Sofía, el Centre Pompidou de París, la Fundación Lambert de Bruselas i l’IVAM. En 2005 va donar a l’IVAM més de 500 obres i quaderns d’artista, que mostraven la seua evolució des de 1964.
En una entrevista concedida a EFE en 2022, Navarro es va definir com «un poco neurótico y paranoico». També considerava que l’art podia funcionar com a teràpia. Li agradava cuinar, preferia la muntanya i l’horta a la platja, i hauria volgut ser farmacèutic.
L’artista explicava que el seu interés per l’escultura venia dels jocs d’infància. Vivia en un lloc amb una séquia i fang, que arreplegava i modelava. «Siempre me ha interesado más lo tridimensional que lo bidimensional, y aquello de tocar para saber y conocer», va assegurar.
