L’11 de febrer visibilitza que la ciència també és cosa de xiques. La trajectòria de María González Taboada, hui professora titular de la Universidade dona Coruña, il·lustra una realitat freqüent: en la llicenciatura de Matemàtiques eren majoria, però quan va aconseguir el doctorat en matemàtica aplicada va ser l’única dona de la seua promoció. Eixe degoteig d’abandó conforme s’avança en la carrera acadèmica i professional explica per què el progrés, encara que real, continua sent desigual.
L’ONU va aprovar en 2015 la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència per a reconéixer el seu paper clau en la investigació i la tecnologia. El secretari general, António Guterres, ho resumix així: ‘Hem d’assegurar-nos que totes les xiquetes puguen imaginar un futur en els camps de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques i que totes les dones puguen prosperar en la seua carrera científica’. El missatge combina dos objectius complementaris: estimular vocacions primerenques i assegurar trajectòries estables per als qui ja estan dins del sistema.
Bretxa en STEM i en la IA
A escala global, les dones jóvens tendixen més que els hòmens a cursar estudis superiors: un 46% es matricula en els cinc anys següents a acabar la secundària, enfront del 40% dels hòmens. No obstant això, eixe avantatge no es traduïx en una presència equivalent en les disciplines científiques: elles només representen el 35% dels titulats en ciències. La fotografia revela que l’interés i l’accés existixen, però que l’especialització en camps STEM continua filtrant talent femení.
Les dades de l’ONU també indiquen que les dones continuen infrarepresentades en la investigació i en sectors d’avantguarda. En intel·ligència artificial, un de cada cinc professionals és dona (22%), una xifra que limita la diversitat de mirades en tecnologies que influïxen de manera creixent en la societat.
A Espanya, l’informe ‘Científiques en Xifres 2025’ del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats assenyala que la proporció de dones matriculades en grau, màster i doctorat ha augmentat lentament en l’última dècada. Però no totes les branques evolucionen igual: en Ciències de la Vida les dones són el 62,3% de l’alumnat, mentres que en Matemàtiques i Estadística són el 36,3% i en Informàtica a penes el 17,2%. El patró és clar: les eleccions es concentren en àrees més feminitzades i la presència cau com més tecnològica és l’especialitat.
L’experiència de González Taboada encaixa amb eixe mapa. Va triar una de les branques amb menor presència femenina i recorda que l’entorn va ser decisiu des de xicoteta: el seu pare, químic i professor de matemàtiques, va omplir la casa de llibres amb els quals ella ‘trastejava, de tant en tant’. ‘En el meu entorn, no vaig tindre a ningú que em diguera que no podia fer això o que se m’anava a donar malament. Crec que també l’entorn és important’, afirma. Sobre la carrera acadèmica, constata: ‘professores titulars en la universitat som poques, encara que estos últims anys va havent-hi cada vegada més companyes, i catedràtiques hi ha poques també’.
Lideratge i polítiques d’igualtat
El lideratge femení millora, però encara és minoritari. ‘Científiques en Xifres 2025’ arreplega que a penes el 27% de les catedràtiques i rectores, i el 37% de les deganes i directores de centres, són dones a Espanya. En l’administració pública, la representació en I+D va passar del 45,9% en 2014 al 50,5% en 2023, mentres que en l’I+D empresarial persistix la infrarepresentació, amb un 31,2% pràcticament estancat enfront del 31% de 2014. La conclusió immediata és que l’avanç és més sòlid en el sector públic que en el privat i que, a mesura que puja la responsabilitat, la presència femenina disminuïx.
González Taboada creu que ‘ja es coneixen un poc els factors que fan que la carrera de les dones tradicionalment haja sigut més complicada, encara que ara, amb les mesures d’igualtat crec que s’està pal·liant un poc’. El Ministeri de Ciència coincidix en el diagnòstic general: encara que s’ha avançat molt en els últims anys, encara és necessari impulsar polítiques i posar el focus en una ciència de major qualitat que incloga i no discrimine les dones.
La jornada de l’11 de febrer servix també per a acostar referents i despertar vocacions entre xiquetes i adolescents. Enguany, el Consell Superior d’Investigacions Científiques ha programat més de 220 activitats en tot el país per a visibilitzar el paper de les dones en la ciència amb el lema ‘Totes fem ciència’.
