L’Elx va firmar la seua primera victòria de la temporada amb un 2-0 convincent davant un Llevant al qual li va pesar l’eixida després del descans. En un duel entre acabats d’ascendir, els il·licitans van confirmar la seua progressió amb un pla recognoscible, domini sostingut i pegada en el moment clau.
El primer temps va seguir un guió clar: l’Elx va monopolitzar la possessió amb un sistema de tres centrals que va obrir el camp i va obligar el Llevant a replegar molt prop de Ryan. Des d’eixa superioritat, els locals van començar a produir per banda i també amb joc directe. El meta australià va evitar el 1-0 amb dos intervencions a rematades de cap d’Álvaro, mentres que el Llevant, superat durant el primer tram, a penes va respirar fins a l’equador.
Amb el pas dels minuts, l’Elx va perdre una mica de precisió i l’equip valencià es va estirar. Iván Romero va disposar d’una ocasió que Affengruber va neutralitzar amb Dituro ja batut, i Febas va respondre al contraatac. El tram final es va obrir: Mir va veure anul·lat una miqueta per falta prèvia i, en la rèplica, Carlos Álvarez va estavellar un tret en el travesser, preludi d’una segona part decisiva.
Colp després del descans
Res més reprendre’s el joc, al 46, Rafa Mir va controlar una deixada d’Álvaro, va sortejar a un rival i va afusellar a Ryan amb un tret ajustat a l’esquadra. El 1-0 va deslligar als locals i va encollir al Llevant, que quatre minuts després va tornar a encaixar: Bigas va trencar línies en conducció i la jugada va acabar als peus de Rodrigo Mendoza, que va definir ras i col·locat des de la frontal per al 2-0.
Amb l’avantatge, l’Elx va manejar els temps i no es va desconnectar del seu pla: possessions llargues per a refredar i transicions per a amenaçar. El Llevant, atordit, va tindre la seua opció d’enganxar-se mitjançant Brugué, que va guanyar l’esquena però no va poder batre a Dituro. Els canvis introduïts per Julián Calero, amb l’entrada de Morales i retocs de sistema, no van alterar el guió. Mourad va fregar la sentència a la contra i els visitants ho van intentar sense tall amb Pablo Martínez i Víctor García en els minuts finals.
Reacció i claus
La superioritat de l’Elx es va explicar per la seua estructura i ritme: amplitud constant, línies juntes i capacitat per a forçar segones jugades. Els dos gols van nàixer de dols guanyats i pèrdues mal gestionades per la saga granota, un detall que el seu tècnic va subratllar després en admetre que el seu equip va eixir malament després del descans i va encaixar massa prompte en dos disputes. També va reconéixer que va faltar control i possessió, i que el partit es va tornar boig després del 1-0.
El resultat deixa als il·licitans invictes després de tres jornades i amb un aval de joc que reforça el pla del seu entrenador. El Llevant, encara sense punts, apel·la a la tranquil·litat: Calero confia que el bloc —amb molts futbolistes del curs passat— millore amb treball i automatismes, sense pronunciar-se sobre possibles eixides com la de Carlos Álvarez davant les necessitats econòmiques del club.
La trobada va reunir 26.935 espectadors en el Martínez Valero, es va guardar un minut de silenci en els prolegòmens i es va homenatjar a Javier Pastore. Un assistent arbitral es va lesionar i el quart àrbitre va prendre la banda per a completar el trio.