La lectura dels noms de les 228 persones mortes en les inundacions del 29 d’octubre va vertebrar en la plaça de la Verge, al costat del Palau de la Generalitat, la desena protesta contra Carlos Mazón per la seua gestió de la tragèdia. L’acte, acompanyat per crits de ‘Mazón dimissió’, va combinar homenatge, faig mal col·lectiu i exigència de responsabilitats polítiques.
Els familiars van formar un cercle amb cartells que mostraven els noms dels seus sers estimats, entre aplaudiments i la melodia ‘La processó de la memòria’ interpretada per dolçainers i tabaleters. El simbolisme del cercle i la música va subratllar una idea repetida pels organitzadors: la memòria i la reivindicació no es detenen encara que passe el temps.
Memòria i exigència de responsabilitats
Es va guardar silenci mentres es llegien 231 noms: els 228 morts, la bebé de la dona que va morir amb huit mesos d’embaràs i els dos treballadors que van perdre la vida durant les labors de neteja. Amb eixe gest, quasi deu mesos després i després de 334 dies, els assistents van insistir que el dolor seguix present i que el llistat complet de víctimes reflectix la dimensió humana de la catàstrofe. Després de la lectura, la plaça va reprendre els lemes de la protesta, entre ells ‘no són morts, són assassinats’ i ‘el president a Picassent’.
Les associacions d’afectats van reiterar les seues demandes. Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals 29-O, va sostindre que els seus familiars no van morir per causes naturals, sinó per un homicidi imprudent, i va defendre que la dimissió de Mazón es queda tala en demanar que assumisca responsabilitats penals. També va reclamar la dimissió del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, i de la consellera de Servicis Socials, Susana Camarero, per la seua actuació aquell dia.
Álvarez va agrair el suport ciutadà malgrat la calor sufocant, amb 34 graus i 80% d’humitat, i va remarcar que continuaran concentrant-se tots els mesos que faça falta. Va assenyalar que confien en el treball de la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal i va expressar el desig que el procés no es prolongue en el temps.
Alerta tardana i mobilització sostinguda
Mariló Gradolí, presidenta de la Associació de Víctimes de la Dana 29 d’Octubre, va argumentar que el que va començar com un fenomen meteorològic extrem va derivar en tragèdia humana per la falta d’una alerta a temps que, al seu juí, hauria salvat vides. En coherència amb eixa denúncia, durant la concentració va tornar a sonar l’alarma que va arribar als mòbils el 29 d’octubre a les 20.11, com a recordatori i símbol de l’alerta tardana que assenyalen els col·lectius.
També van intervindre afectats amb pèrdues múltiples. Toñi García, que va perdre al seu marit i a la seua filla de 24 anys, va assegurar que continuaran lluitant fins al final per justícia. Dolores, que es va quedar sense el seu marit i dos dels seus fills, va descriure que li han llevat la vida. I Ernesto Martínez, el testimoniatge del qual va recordar que encara hi ha tres persones desaparegudes, va afirmar que el poble no vol a Mazón.
La convocatòria, recolzada per més de dos-centes entitats cíviques, socials i sindicals, consolida un calendari de protesta mensual que ja suma deu cites. Els organitzadors busquen mantindre viva la memòria de les víctimes, sostindre el dol en comunitat i pressionar perquè s’assumisquen responsabilitats polítiques per una gestió que qualifiquen de nefasta. La plaça de la Verge va tornar a ser el punt de trobada d’eixe triple objectiu: recordar, reparar i exigir.
