L’Elx va estrenar el seu caseller de victòries amb un triomf convincent davant el Llevant (2-0) en el Martínez Valero. En el duel entre acabats d’ascendir, els franjiverdes es van mostrar més fets i van saber inclinar el partit en l’arrancada del segon temps. Amb este resultat, l’Elx es manté invicte i suma cinc punts de nou, mentres que el Llevant encadena la seua tercera derrota i seguix sense puntuar.
El pla local va funcionar des de l’inici. Amb tres centrals per a obrir el camp i laterals profunds, l’Elx va monopolitzar la possessió i va espentar al Llevant cap a la seua àrea, on el debutant Ryan va sostindre als seus amb reflexos de nivell. Va desviar una cabotada d’Álvaro i va tornar a lluir-se en una altra arribada quasi calcada. L’allau il·licitana va combinar elaboració i joc directe, encara que el domini no es va traduir en avantatge. El Llevant va començar a respirar en l’equador del primer acte: Iván Romero va provar amb una rematada mossegada que Affengruber va buidar sota pals amb Dituro ja vençut, i Febas va respondre a la contra per als locals. En els minuts finals del primer temps, Mir va veure anul·lat un gol per falta prèvia i Carlos Álvarez va estavellar una potent rematada en el travesser, un avís que la trobada podia trencar-se per qualsevol detall.
Colp després del descans
Res més reprendre’s, l’Elx va trobar el premi. Al 46, Rafa Mir va controlar una deixada d’Álvaro, es va desfer d’un rival i va afusellar a Ryan amb un tret sec a l’esquadra. El punt va deslligar als de Eder Sarabia i va encollir al Llevant, que quatre minuts després va rebre el segon: incursió de Bigas des de darrere i definició subtil i ajustada de Rodrigo Mendoza des de la frontal. El canterano va arredonir així un dia especial després de conéixer la seua convocatòria amb la Sub-21. Amb dos urpades, el guió va quedar clar: l’Elx va jugar amb confiança i el Llevant va acusar un mal reinici després del descans.
El conjunt granota va tindre la seua opció per a reenganxar-se amb una carrera de Brugué a l’esquena de la defensa, però es va topar amb un Dituro atent. Julián Calero va moure la banqueta, va donar entrada a Morals i va retocar el sistema per a guanyar metres i pilota, encara que l’Elx no va renunciar a la seua idea: control amb pilota i transicions quan el rival s’estirava. En una d’elles, Mourad va fregar la sentència. En el tram final, Pablo Martínez i Víctor García van buscar el 2-1 sense premi, mentres els locals administraven l’avantatge sense sobresalts.
Lectura de banquetes i context de la jornada
Després del xoc, Calero va assumir que el seu equip va eixir malament del vestuari i que els dos gols van arribar en disputes mal defeses entre centrals. Va demanar calma al voltant del projecte malgrat els zero punts en tres jornades i va evitar pronunciar-se sobre una possible eixida de Carlos Álvarez en un mercat condicionat per les necessitats econòmiques del club.
Eder Sarabia, per part seua, va valorar la maduresa del grup per a treballar el partit i decidir-lo en el moment oportú, al·ludint a l’aprenentatge del curs passat. Va recalcar que l’equip competix sense complexos i va elogiar el rendiment de Rafa Mir, ja amb dos punts en el campionat, i de Rodrigo Mendoza per la seua lectura del joc i el seu colpege. També va lamentar la probable marxa de Mourad.
La trobada, corresponent a la tercera jornada, va reunir 26.935 espectadors i va arrancar amb un minut de silenci. L’arbitratge va ser a càrrec de Iosu Galech Apezteguía, amb amonestacions a Rodrigo Mendoza per l’Elx i a Dela i Toljan pel Llevant. Una lesió muscular d’un assistent va obligar el quart àrbitre a cobrir la banda durant el partit. Els gols van arribar al 46 (Rafa Mir) i al 50 (Rodrigo Mendoza).
