El Vila-real va tancar la seua participació en la Lliga de Campions amb una derrota clara (3-0) en el camp del Bayer Leverkusen, superior en ambició, joc i intensitat de principi a fi i ja classificat per a la següent ronda. Eliminat matemàticament, l’equip de Marcelino aspirava a llavar la seua imatge, però va acabar confirmant una fase per a oblidar: només va sumar un punt en huit jornades.
Un primer temps per a l’oblit
El conjunt alemany va convertir l’arrancada en un monòleg gràcies a una pressió feroç sobre l’eixida rival. Eixa agressivitat alta va forçar pèrdues en zones compromeses i va deixar al Vila-real a contrapié, sense temps per a orientar-se ni per a guanyar dols. Amb transicions a tota velocitat i molta verticalitat, el Leverkusen va colpejar una vegada i una altra, mentres el bloc groc es va anar encollint.
El 1-0 va arribar prompte, fruit d’un altre error en la construcció. Tillman es va aprofitar dels dubtes entre Renato Veiga i Arnau Tenas en un servici de porta: va tapar el rebuig del portera i, després del rebot, la pilota va acabar en la xarxa. El colp, repetit durant tota la liguilla en forma de fallades no forçades, va engrandir els nervis i va obrir la clivella per la qual el rival va atacar sense descans.
Va haver-hi una amenaça de reacció amb un tret de Veiga que va fregar el pal, però va ser un miratge. Tillman va tornar a avisar amb un tir pròxim al pal i Maza va estavellar un altre en el pal que Tenas va salvar sobre la línia. La inèrcia va conduir al 2-0: el Vila-real, afonat en la seua àrea xicoteta, no va buidar un rebuig i Tillman va marcar ras. El descans va arribar amb l’equip noquejat i acovardint aigua.
Marcelino va agitar la banqueta després del descans amb l’entrada d’Hugo López i Mikautadze. El Vila-real va guanyar metres i més contacte amb la pilota, encara que sense traduir-lo en ocasions clares. El Leverkusen, fidel al seu pla coral, va sentenciar amb una volea de Grimaldo davant la qual Tenas no va poder respondre. Amb el 3-0, els locals van baixar una marxa i van gestionar esforços.
En el tram final, el quadre alemany va alçar el peu i va donar descans a peces que havien sigut importants, mentres el Vila-real es va permetre alguna arribada aïllada, com un intent de Pépé que es va estavellar en el meta Blaswich. Amb el partit resolt, els de Marcelino van deixar passar els minuts per a tancar com més prompte millor una liguilla que va començar malament i va acabar pitjor.
Després del xoc, Marcelino va ser autocrític: ‘El rival ens va superar en intensitat, ritme i arribades’. Va admetre el seu enuig i el baix nivell mostrat: ‘Em deixa bastant enfadat. Vam estar a un nivell molt baix’. Va insistir que l’equip no va igualar l’agressivitat del contrari: ‘No teníem res a perdre i sí molt a guanyar, però ens han superat en ritme i a voler guanyar. Hem jugat molt mal i no hem igualat la intensitat del rival’. També va assenyalar que Thomas Partey ha d’oferir més: ‘Ja porta sis mesos, temps suficient perquè demostre més del que està demostrant’. Amb la Champions ja tancada, el tècnic va demanar centrar-se en les 18 jornades de Lliga que resten.
