El claustre del Palau del Temple ha acollit este dilluns un homenatge simbòlic: 38 cadires buides alineades han rendit reconeixement a les dones assassinades enguany a Espanya per les seues parelles o exparelles, al costat de la memòria de tres xiquets també assassinats. Cada seient ha portat el nom d’una víctima com a recordatori visible d’absències que no es poden normalitzar.
La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha presidit l’acte institucional ‘Cap cadira buida’ amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. En la seua intervenció ha subratllat que la violència contra les dones ‘exigix una resposta sense ambigüitats, sostinguda en recursos i polítiques públiques’, i ha reclamat mantindre la unitat entorn de les mesures que funcionen.
Bernabé ha advertit a més de que ‘els discursos negacionistes generen desprotecció, desacrediten a les víctimes i erosionen als consensos que sostenen la igualtat’. Al seu juí, el 25N ha de servir per a visibilitzar als qui se situen fora del consens del Pacte d’Estat i per a atendre noves violències amb ferramentes actualitzades, fruit de l’acord i del diàleg.
La representant de l’Executiu ha sostingut que el Pacte d’Estat encara no és complet perquè hi ha forces que es resistixen a reconéixer la violència de gènere i condicionen governs autonòmics, una situació que dificulta la resposta conjunta. L’acte ha finalitzat amb la lectura dels noms de les assassinades i un minut de silenci, reforçant el sentit de dol col·lectiu.
Balanç de 2025
En 2025, 38 dones i 3 xiquets han sigut assassinats, víctimes de la violència masclista; d’ells, 2 dones i un xiquet en la Comunitat Valenciana. La xifra descriu la dimensió d’una violència que es produïx a l’entorn de la parella o exparella i que deixa un rastre d’orfandat i comunitats commocionades.
En el segon trimestre de 2025 es van presentar 6.982 denúncies en la Comunitat Valenciana, el 13,8% de les 50.737 registrades en tota Espanya, i es van sol·licitar 1.250 ordes de protecció, el 11,8% de les 10.588 incoades a nivell nacional. Este repartiment evidencia que una part significativa dels procediments arranca a la regió i que la via judicial i de protecció continua activant-se.
Per províncies, es van interposar 2.731 denúncies a Alacant (39,1% del total autonòmic) i 467 ordes de protecció (37,4%); 772 denúncies a Castelló (11,1%) i 176 ordes (14,1%); i 3.479 denúncies a València (49,8%) i 607 ordes (48,6%). La distribució mostra una major concentració a la província de València, seguida d’Alacant i, en menor mesura, Castelló.
Atenció i protecció en la Comunitat
Segons el Ministeri de l’Interior, el total de casos actius en el sistema VioGen en l’àmbit nacional a 31 d’octubre de 2025 va ser de 104.770, dels quals 17.675 ho estaven en la Comunitat (16,9%): 6.946 a Alacant (39,3% del total autonòmic), 2.720 a Castelló (15,4%) i 8.009 a València (45,3%). Esta fotografia situa a la regió entorn d’una sexta part del volum nacional i confirma la necessitat de seguiment continu.
Quant al sistema de seguiment per mitjans telemàtics de les prohibicions d’aproximació en matèria de violència de gènere i violència sexual (dispositius Cometa), un total de 486 parelles de dispositius estaven actius en la Comunitat a 30 de setembre de 2025, l’11% del total nacional (4.511): 124 terminals a Alacant (26%), 141 a Castelló (29%) i 221 a València (45%). Estos dispositius permeten controlar el compliment de les ordes d’allunyament i reforcen la seguretat de les víctimes.
Respecte al servici 016, durant setembre de 2025 es van realitzar 11.776 consultes a Espanya, de les quals 1.274 (10,8%) van procedir de la Comunitat: 463 a Alacant (36,3%), 145 a Castelló (11,4%) i 666 a València (52,3%). El volum de crides evidencia la demanda d’informació i suport i el paper del 016 com a porta d’entrada als recursos disponibles.
El conjunt de dades i el gest de les cadires buides han traçat a València una mateixa idea: la violència masclista té un impacte sostingut i exigix respostes coordinades, recursos suficients i compromís institucional i social que no deixe a ningú arrere.



