La falla més llarga del món ret homenatge a la Marató de València amb 42,195 metres

La comissió Manuel de Falla Tamarindes ha convertit el seu monument en un tribut al running: una falla completament horitzontal que aconseguix els 42,195 metres, la mateixa distància oficial de la marató. El conjunt reproduïx l’arribada de la carrera més emblemàtica de la ciutat i es presenta amb el lema ‘World Rècord’ després de comprovar que no hi ha registres d’una falla més llarga, una fita que unix sàtira fallera i cultura esportiva.

Un rècord de 42,195 metres

La idea va nàixer en un intercanvi de propostes de l’equip directiu de la comissió. Un dels responsables va llançar el repte de no competir en altura, sinó en longitud, per a vincular-lo a la Marató de València. El vicepresident, Adrián Munilla, maratonià en nou edicions de la prova, el resumix així: ‘Això va sorgir en una tempesta d’idees en el grup de WhatsApp de presidència de la falla… Ens feia il·lusió unir-ho a la marató, perquè a València hi ha molta afició i molts fallers som corredors’. Eixe esperit explica una decisió poc habitual en el món faller: estirar el monument com un circuit fins a cobrir la distància mítica de l’atletisme.

Per a materialitzar el projecte van contactar amb l’artista Miguel March Azor, amb més de dos dècades de trajectòria i experiència en Secció Especial. March va alçar l’obra amb els materials tradicionals —argila, cartó i fusta— i va assumir el repte creatiu amb llibertat plena. Ell mateix ho definix: ‘Malgrat ser un treball dur, ha sigut divertida i m’han deixat llibertat de creació en tot moment; he pogut provar tècniques diferents, amb pintura molt arriscada, amb una paleta de colors molt intensa i molt viva’.

Abans d’iniciar el muntatge, la comissió va realitzar consultes a la Junta Central Fallera i a periodistes especialitzats en cultura per a assegurar-se que ningú havia intentat una peça d’esta longitud. Amb el vistiplau, la falla va prendre forma en el barri de Campanar: una línia de meta a escala fallera, amb arc final, cronòmetres i la icònica passarel·la blava de la Ciutat de les Arts i les Ciències. A més d’homenatjar la carrera, el conjunt simbolitza l’anhel que la Marató de València aconseguisca el rècord mundial de la distància. El detall arriba al atrezzo: ‘Tenim una catifa blava exactament igual que la real i València Ciutat del Running ens ha cedit les tanques oficials perquè forme part de la nostra falla’, explica la comissió. De cara a la Cremà, admeten que no els quedarà ‘més remei’ que agrupar ninots per a cremar-los amb seguretat, una logística coherent amb un muntatge tan extens.

Ninots, humor i cultura runner

El suport de l’ecosistema de la marató es reconeix en escena amb marques vinculades a la prova: Creïlles Meléndez, Cárnicas Serrano, Pinturas Isaval i Teika apareixen representades en figures. Hi ha un ninot de Isaval que traça la famosa línia blava dels 42,195 quilòmetres i un altre que vist l’equipament de Serrano per a encarnar a un dels corredors més carismàtics, Luis Félix. També deixen empremta l’empresari Juan Roig i el president de la SD Correcaminos, Paco Borao, referents en l’impuls de la prova. La ironia fallera es cola amb un aiguader que oferix cassalla en lloc d’electròlits i amb un corredor descalç que porta la Senyera en record dels qui ja no estan. Són escenes que connecten tradició satírica i passió per l’asfalt.

L’artista subratlla l’ambició del projecte i el seu to festiu: ‘Al final, la premissa era fer riure i això ho hem aconseguit’, una aposta que els ha valgut la nominació al premi I+G 2026 (Enginy i Gràcia). Des de la comissió, que es definix com una falla de barri de quarta categoria amb 325 integrants, reivindiquen el seu dret a sorprendre i atraure públic: ‘també tenim dret a muntar una cosa original i que la gent vinga a veure-ho’. Confiats que centenars d’aficionats i clubs visiten el monument, el recorregut horitzontal convida a viure l’experiència com si fora l’últim tram de la marató, entre passarel·la blava, tanques oficials i un final de festa a ritme de cremà.

Últimes notícies

Un restaurant de Mèxic guanya el 65 Concurs Internacional de paella de Sueca

El restaurant Burguettos, d’Apizaco-Tlaxcala (Mèxic), s’ha imposat en el 65 Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca davant 40 equips de tot el món. Locals de Sevilla, Llombai, Balears, la Comunitat Valenciana, Sueca i Estats Units completen el quadre de guanyadors.

Luís Castro destaca la reacció del Llevant tot i el 2-4 contra el Barça

L’entrenador del Llevant, Luís Castro, ha elogiat el seu equip malgrat la derrota per 2-4 contra el Barcelona, subratllant la identitat i l’ambició competitiva mostrades, fins i tot amb tres gols de desavantatge.

El Barça patix però derrota un gran Levante i manté el ple en LALIGA

El FC Barcelona ha guanyat 2-4 al camp del Levante UD en un partit boig al Ciutat de València i continua invicte amb cinc triomfs en cinc jornades. Els granotes han arribat a igualar un 0-3 en contra abans que Adeyemi certificara el triomf blaugrana en l'afegit.

Iñigo Pérez confia en el treball del Vila-real malgrat la mala ratxa

Iñigo Pérez assegura que el Vila-real està en el camí correcte malgrat no haver guanyat encara i preveu un duel obert davant el Betis en LaLiga EA Sports.

El Barça patix però remunta davant un Llevant combatiu i manté la ratxa immaculada

El FC Barcelona ha guanyat 2-4 al Llevant UD al Ciutat de València, en un partit sofrit malgrat arribar a manar de tres gols, i continua invicte en LaLiga EA Sports.

Detingut a Castelló amb quasi 43 quilos de marihuana al cotxe

La Policia Local de Castelló ha detingut un jove de 23 anys després de trobar quasi 43 quilos de marihuana en 31 bosses dins del cotxe que conduïa, amb matrícula francesa, a l’avinguda Pintor Oliet.

Braulio Vázquez torna al València com a nou director esportiu

El València ha contractat Braulio Vázquez com a nou director esportiu hores després de destituir Carlos Corberán i tota l’estructura esportiva anterior.

La Comunitat Valenciana lidera la recuperació de flora amenaçada amb dos de cada tres accions a Espanya

La Comunitat Valenciana concentra el 65,6 % de les actuacions de conservació de flora amenaçada documentades a Espanya, malgrat representar només el 4,6 % de la superfície estatal. El territori destaca també per la colonització assistida i per la seua aportació als bancs de germoplasma europeus.