El PSPV-PSOE ha presentat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional per intentar anul·lar el dictamen de la comissió d’investigació sobre la dana en Les Corts Valencianes, aprovat en solitari per PP i Vox el passat 17 de juny, i que els socialistes volen que quede sense efecte.
La portaveu d’Emergències del grup socialista en Les Corts, Alicia Andújar, ha explicat que el recurs detalla les suposades irregularitats comeses tant durant el desenvolupament de la comissió parlamentària com en el procés final d’aprovació del dictamen.
Segons Andújar, en l’escrit els socialistes demanen que es restablisquen els drets que consideren vulnerats i que es deixe sense efecte una actuació parlamentària que, al seu juí, ‘no pot tindre cabuda en una institució que representa la veu del poble valencià i, en conseqüència, la memòria de les 232 persones que van morir ofegades’.
La diputada ha insistit que ‘Les Corts Valencianes estan per a esclarir el que ha passat i per a exigir responsabilitats’, i ha afegit que ‘no anem a permetre que el Partit Popular i Vox utilitzen Les Corts com a escut polític per a esborrar la responsabilitat de Mazón i del Consell del Ventorro’.
Andújar ha qualificat el dictamen de la comissió sobre la dana com ‘il·legal i intolerable’ i ha avançat que el PSPV arribarà ‘fins al final’. Ha assegurat que el partit utilitzarà totes les vies jurídiques i parlamentàries al seu abast per aconseguir que este document quede sense efecte i s’elimine del Diari de Sessions de Les Corts.
‘Front als intents d’imposar una versió que encobrix Mazón, la nostra obligació com a representants del poble valencià és defensar la veritat, la dignitat de les víctimes i el dret de tota la societat valenciana a saber què va passar i per què’, ha conclòs la diputada socialista.
Contingut del dictamen sobre la dana
El dictamen amb les conclusions de la comissió parlamentària ocupa 126 pàgines i assenyala ‘deficiències’ en la informació meteorològica i hidrològica traslladada durant l’emergència, així com la falta d’execució per part del Govern central d’infraestructures hídriques en zones de risc.
Pel que fa al paper de la Generalitat, el text només parla ‘d’una falta de direcció a l’hora d’exigir, contrastar i reclamar de forma constant informació actualitzada sobre l’evolució hidrològica dels barrancs i cabals que estava en poder de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer’.
Amb este document, aprovat amb els vots a favor de PP i Vox i el rebuig de l’oposició, es tancava la investigació parlamentària d’esta tragèdia, que va causar 232 morts. La comissió es va obrir a finals de gener de 2025 i va celebrar dotze sessions, en les quals es va escoltar el testimoni de 32 persones.
Segons arreplega el pla de treball aprovat per PP i Vox, eixes 32 compareixences representen només un terç de les previstes inicialment. Entre els testimonis absents destaquen el de l’exconsellera d’Interior Salomé Pradas i el del seu ex número dos, Emilio Argüeso, tots dos investigats en la causa judicial oberta per esta catàstrofe.
