Castelló amb o sense ‘N’: l’informe per a decidir el topònim oficial de la ciutat, en mans de l’alcaldessa

La polèmica que es va obrir en el seu moment sobre el topònim oficial de la capital de la Plana, Castelló o Castelló està en vies de finalitzar amb un nou capítol. Una decisió que es prendrà en el pròxim Ple i que ve avalada per l’informe que l’ajuntament, encapçalat per Begoña Carrasco, va encarregar a un expert i que ha conclòs, com era més que predictible, amb una argumentació a favor de la doble denominació. Alguna cosa que l’alcaldessa va defensar ja durant tota la seua campanya electoral i en el que es va començar a treballar quan el PP va assumir el govern.

Així, este dijous, Carrasco, ha rebut al filòleg i catedràtic emèrit de Literatura Espanyola de l’UJI, Santiago Fortuño, qui li ha lliurat l’informe tècnic sobre el topònim de la ciutat i la recuperació de la denominació en castellà al costat del valencià, ‘Castelló’, que és l’únic oficial en l’actualitat.

L’alcaldessa ha avançat que «este informe avala l’ús històric del doble topònim des de pràcticament la fundació de la ciutat. I, a més, desmunta alguns dels arguments que ha estat utilitzant l’oposició per a evitar la recuperació de la doble denominació, com la imposició del terme «Castelló» a partir de la proclamació del Decret de Nova Planta en 1707 o la castellanització del topònim ‘Castelló’ cap a ‘Castelló’, amb un sufix afegit erroni».

L’argumentació de l’expert

Segons este informe el nom «Castelló» apareix per primera vegada a principis del segle XIV, només una mica després del privilegi de trasllat concedit pel rei Jaume I. I, en segon lloc, en una altra de les conclusions del document, queda acreditat també que no és cert que l’ús del sufix castellà ‘-ón’ contradiga l’etimologia en valencià de «Castelló», ja que té el mateix significat, que no és un altre que el de «castell petit».

Carrasco ha insistit que «la doble denominació no és excloent ni d’una ni d’una altra manera de cridar a la nostra ciutat. Cadascun pot fer-ho de la forma que preferisca i respectant als que utilitzen l’altra.

«Una veritable normalització és poder fer ús de la riquesa que suposa per a la nostra ciutat el bilingüisme, podent-nos expressar en llibertat i en qualsevol àmbit tant en valencià com en castellà, sense imposar una llengua oficial sobre una altra. Són les dos igual d’importants», ha recordat.

L’alcaldessa ha volgut destacar també el currículum del catedràtic Santiago Fortuño «qui ha exercit docència en universitats com les de Vitòria- Gasteiz i la Universitat de València (CUC). A més d’impartir cursos i conferències en diferents universitats de tot el món, algunes de tant prestigi com les de Cambridge, Buenos Aires o Bèrgam, a més de dirigir diferents tesis doctorals. I com a investigador ha desenvolupat el seu treball per al Ministeri d’Educació i Ciència, Fundació Bancaixa o la Fundació Dávalos-Fletcher, a més d’altres entitats públiques i privats.

Tràmits per a recuperar la doble denominació

Ara, quant al següent pas cap a la recuperació de la doble denominació és l’aprovació de l’informe pel ple municipal del pròxim 30 de maig». «Després d’això s’obrirà un procés d’informació pública, per 20 dies hàbils, per a recollir possibles al·legacions a este. Després l’informe tornarà al ple per a resoldre les al·legacions i la seua aprovació definitiva per part de l’Ajuntament de Castelló, després del que continuarà la tramitació de l’expedient en altres instàncies».

Últimes notícies

Els majors de la Residència de Ferroviaris de Sant Joan viuen la cremà amb la visita de Juanfran Pérez Llorca

La Residència de Ferroviaris de Sant Joan d’Alacant ha celebrat la cremà de la seua foguera amb la presència del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i de l’alcalde Santiago Román, en una iniciativa que acostava la festa als residents majors.

Visites multisensorials perquè les Fogueres d Alacant siguen accessibles per a tots

Un grup d investigació de la Universitat d Alacant i la Foguera Sèneca-Autobusos ha posat en marxa una prova pilot de visites multisensorials per a acostar el monument a persones amb discapacitat. El projecte FogUAccess busca fer l art i la festa més accessibles amb olors, sons, textures i explicacions adaptades.

Una mascletà berciana fa tremolar les Fogueres de Sant Joan dAlacant

El pirotècnic Pedro Alonso, de la firma Pibierzo, ha debutat en el concurs de mascletaes de les Fogueres de Sant Joan dAlacant amb un espectacle anomenat Terremoto berciano en el cielo alicantino, que ha arribat als 126,8 decibels en 5 minuts i 41 segons.

CCOO PV es persona com a acusació popular pel cas de la professora agredida per un policia a València

CCOO PV s'ha personat com a acusació popular en la causa oberta per l'agressió d'un policia nacional a una professora jubilada durant la vaga del professorat valencià el 31 de maig a València. El sindicat demana imputar diversos delictes a l'agent i reclama la seua suspensió cautelar de funcions.

Roben el coure d’un pou agrícola arranjat per la dana només un dia després d’acabar les obres

La comunitat de regants La Serreta i La Escala, que rega quasi 500 hectàrees en pobles com Real i Montroi, ha patit un robatori de coure valorat en més de 25.000 euros només 24 hores després de finalitzar les obres de reparació del pou danyat per la dana.

Obres a la Gran Via Marqués del Túria: menys soroll i asfalt nou este estiu

L’Ajuntament de València ha iniciat la renovació de més de 22.000 m2 de calçada a la Gran Via Marqués del Túria amb asfalt fonoabsorbent que reduirà fins a 10 decibels el soroll del trànsit i fins a un 20 % les emissions de CO₂. Les obres, adjudicades per 1,24 milions d’euros, s’allargaran fins a finals d’agost.

Pérez Llorca veu en la condemna a Ábalos l’inici del final del sanchisme

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, interpreta la condemna a 24 anys de presó a José Luis Ábalos com l’inici del final del sanchisme a Espanya i en la Comunitat Valenciana, i pressiona Pedro Sánchez perquè convoque eleccions.

Bernabé acusa la Generalitat de ocultar dades clau durant la dana del 29 d’octubre

La delegada del Govern, Pilar Bernabé, assegura que la Generalitat va convocar tard el Cecopi, no va aportar anàlisis de pluja ni va traslladar al centre les més de 11.000 telefonades al 112 durant la dana del 29 d’octubre de 2024.