La tennista castellonenca ha anunciat el seu retorn a les pistes per al 17 de novembre després d’una pausa de diversos mesos en la qual ha prioritzat la seua salut mental. Medallista de bronze en els Jocs Olímpics de París en la modalitat de dobles, ha explicat que torna amb il·lusió, amb calma i amb la intenció de competir des d’una perspectiva més saludable.
En una entrevista amb el seu patrocinador, ha subratllat el valor de detindre’s a temps. ‘Parar ha sigut de les millors decisions de la meua vida’, ha afirmat. Després, ha descrit com ha aprofitat eixe període per a frenar el ritme i reconnectar amb rutines senzilles: ‘Han sigut mesos molt especials. Per primera vegada en molt de temps he pogut parar, respirar, i viure la vida sense la pressió constant de competir. He fet coses que sempre havia volgut fer i mai trobava el moment: aprendre a tocar el piano, practicar ioga, passar molt de temps amb la meua família… Crec que ha sigut una de les millors decisions de la meua vida’.
Nova mirada a la competició
Ha reconegut que va decidir parar en percebre que alguna cosa no encaixava i que el seu cap necessitava descans. ‘sentint que alguna cosa no estava bé, que el meu cap necessitava un descans. Venia patint des de fa molts mesos dins d’una pista de tenis i prendre la decisió no va ser fàcil. Com a esportista, tens la sensació que estàs fallant, que no hauries de parar. Però vaig entendre que cuidar de mi era el més important. Estic molt orgullosa d’haver-ho fet’. A més, ha posat el focus en la importància de demanar ajuda i compartir el que li ocorria: ‘En esta etapa he aprés el valor de parlar, de demanar ajuda i de no amagar el que et passa. Durant molt de temps intentes seguir avant sense mostrar debilitat, però quan t’atrevixes a compartir-lo, quan ho dius en veu alta, alguna cosa canvia. Et sents escoltada, compresa, i això ja és un pas enorme. També he aprés a ser més amable amb mi mateixa, a no exigir-me tant i a acceptar que hi ha moments’.
La volta va començar a prendre forma al setembre, quan ha recuperat el moviment sense la pressió del marcador. ‘Vaig començar a eixir més, a moure’m sense la pressió de competir, a córrer per la muntanya, anar al gimnàs, jugar al pàdel… Vaig tornar a gaudir de l’esport sense exigències, simplement per plaer. Físicament em sentia bé, i això em va donar confiança i molta força mental. Vaig sentir que volia tornar, però d’una altra manera, amb una altra mirada. Crec que ha arribat en el moment perfecte; si haguera esperat més, potser m’hauria costat retrobar eixe impuls’. Esta transició li ha permés comprovar sensacions, guanyar confiança i tornar amb una motivació més estable.
Davant el retorn, ha resumit el seu pla en tres idees: calma, il·lusió i ganes. ‘M’he adonat que em queda temps per a continuar creixent, per a gaudir i per a tornar a intentar-ho. Este procés m’ha fet més fort, però també més humana. Tenia por de tornar a entrar en la pista, però quan ho vaig fer vaig sentir una mescla de nervis, respecte i felicitat. Va ser preciós i em va recordar per què amo este esport’. Sobre la pista, ha assegurat que la seua prioritat immediata serà competir amb equilibri, sostindre el gaudi i evitar la sobreexigencia que, en el passat recent, li havia desgastat.
